La Santa Seu instruirà la canonització de Fra Humilde Soria

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari electrònic PANORAMA ACTUAL el 12 d’octubre de 2008:

Al llarg de dos anys, un tribunal designat pel cardenal arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, ha instruït el procés a la diòcesi de València, recolzat per una comissió de perits historiadors, que ha recollit “tota la documentació i testimoniatges existents sobre fra Humilde”, segons va indicar el delegat diocesà per a la Causa dels Sants, Ramón Fita.

L’obertura del procés de canonització “és impulsada des de fa anys pels veïns d’Oliva, el seu poble natal, i de Benissa, on va morir i està soterrat, així com d’altres pobles propers, on fra Humilde gaudeix de fama de santedat i fins i tot té dedicats carrers i monuments”, va comentar Fita.

Humilde Soria Pons va néixer el 9 de gener de 1844 a Oliva, “va treballar les seues pròpies terres com a llaurador i es va casar amb Vicenta Catalá, amb qui va tindre deu fills, dels quals nou van morir a primerenca edat”. L’altre fill “va ingressar als franciscans i se’n va anar com a missioner a Amèrica”, va explicar el delegat diocesà.

A Oliva els veïns “consideraven que els esposos eren excel·lents ciutadans” i que a la seva llar “es vivien les virtuts cristianes exemplarment”. El matrimoni va pertànyer a diversos moviments parroquials i als terciaris franciscans.

Morta la seua dona en 1885 i transcorregut un temps des que el seu fill ingressara al seminari franciscà de La nostra Senyora de Regla de Chipiona (Cadis), Humilde Soria va iniciar, en 1887, el postulantat dels franciscans de Santo Espíritu del Monte, a la localitat valenciana de Gilet.

Posteriorment, va formar part de la primera comunitat del convent franciscà d’Ontinyent. Després d’això, “va prendre l’hàbit franciscà” en 1890 a Gilet, amb 46 anys, i un any després va realitzar la seua professió simple.

Després, va ser destinat a la casa de formació de Benigànim, on va ser “l’exemple per a molts clergues estudiants”, així com a la comunitat franciscana de Benissa, on va ocupar “tots els modests serveis fins al dia de la seua defunció”, el 26 de febrer de 1905, als 61 anys. Les seues restes mortals reposen des d’aleshores en el convent dels franciscans de Benissa.

En el moment de la seua mort, el frare “ja tenia fama de santedat, no només entre els franciscans, sinó sobretot entre els veïns de Benissa i Oliva, que recordaven les seues constants obres de caritat, li atribuïen fets prodigiosos i fins i tot el cridaven “el frare sant” o “el frare que fa miracles”. El desig que “es promoguera la causa de canonització de fra Humilde va estar viu des d’aleshores”, segons Ramón Fita.

En 2005, amb motiu del primer centenari de la seua mort, “el clam de la devoció popular a Oliva, Benissa i altres pobles va propiciar que es reprengueren els tràmits per a l’obertura oficial de la seua causa de canonització”, fet que va tindre lloc el 14 d’octubre de 2006.

L’església de Sant Roc d’Oliva acollirà dissabte que ve la clausura de la fase diocesana del procés de canonització de fra Humilde Soria Pons (Oliva, 1844-Benissa, 1905), pare de deu fills, que va ingressar com a religiós en l’ordre franciscana després d’enviduar. Després de l’acte de clausura, la causa de canonització serà remesa a la Santa Seu, que continuarà la instrucció iniciada a València, segons ha informat l’Arquebisbat.