Fra Humilde, servent de Déu

Als 101 anys des de la seua mort, la notícia que tants fidels de Benissa i Oliva esperaven ha arribat. Fra Humilde Soria pot ser canonitzat quan acabe el procés que ha obert l’arquebisbe de València, Agustín García-Gasco per a tal fi.

La primera sessió inaugural i protocol·lària d’aquest procés va tindre lloc al temple parroquial de la Puríssima Concepció (Xiqueta) i Sant Pere Apòstol de Benissa. L’arquebisbe de València, monsenyor Agustín García-Gasco, va presidir el procés de canonització del servent de Déu, Fra Humilde Soria, que va néixer a Oliva en 1844 i va morir a Benissa en 1905.

Prèviament a l’acte, i en visita privada, el prelat valencià va voler orar davant la tomba de Fra Humilde, les restes del qual van ser traslladades al convent franciscà en 1971.

Va ser un moment de meditació i recolliment d’Agustín García-Gasco davant el fraret Soria, com molts el cridaven en el seu caminar pels pobles de la Marina Alta i la Safor.

Un centenar de veïns d’Oliva, feligresos i paisans del religiós franciscà servent de Déu, van acudir a Benissa, a presenciar tan emotiu acte. En el convent van assistir a una celebració eucarística i es van traslladar després al temple parroquial.

Pare de deu fills

En aquesta celebració, es va procedir a l’acte solemne de l’obertura de la causa d’aquest pare de 10 fills, que va quedar vidu i als 46 anys va ingressar en la vida religiosa, vestint l’hàbit franciscà i caracteritzant-se per la seua humilitat, d’aquí el qualificatiu de Fra Humilde.

Durant la cerimònia, el prelat va nomenar el tribunal que instruirà el procés i la comissió de perits experts en història i arxivística, que recolliran “tota la documentació i testimoniatges existents sobre fra Humilde”, segons va explicar Ramón Fita, delegat diocesà per a la Causa dels Sants.

L’obertura del procés la impulsen des de fa molts anys els propis veïns d’Oliva, el seu poble natal, i de Benissa, on va morir i està soterrat, així com d’altres pobles propers, on fra Humilde “gaudeix de fama de santedat i fins i tot té dedicats carrers i monuments”.

Vicepostuladors i comissió

Els dos vicepostuladors en diòcesis per a la causa són Fra Benjamí Agulló Pascual i Fra Ramón Baselga Esteve, ambdós de l’ordre franciscana i aquest últim guardià del convent de Benissa.

La comissió investigadora de la causa es reunirà per segona vegada a València dimarts que ve, i s’espera que el procés obert siga breu. El cura rector de Benissa, Domingo Sabater, ha recordat que Fra Humilde “va ser per als nostres majors un referent de vida cristiana i per això cal testimoniar-li la nostra devoció”.

L’arquebisbe va destacar els tres puntals bàsics de la fe de Fra Humilde i als quals tenia tanta devoció: la Verge, Crist i l’Eucaristia. Segons va dir Fra Humilde va tindre “perseverança en l’amor a Déu i al proïsme” i va pregar per l’exemple de Fra Humilde Soria”.

Breu semblança

El frare franciscà va néixer el 9 de gener de 1844 a Oliva, “va treballar les seues pròpies terres com a llaurador i es va casar amb Vicenta Català, amb qui va tindre deu fills, dels quals nou van morir a primerenca edat. L’altre fill “va ingressar en els franciscans i se’n va anar com a missioner a Amèrica”. Morta la seua dona en 1885 Humilde Soria va iniciar en 1887 el postulantat dels franciscans de Santo Espíritu del Monte, a Gilet.

Posteriorment, va formar part de la primera comunitat del convent franciscà d’Ontinyent. Després d’això, “va prendre l’hàbit franciscà” en 1890 a Gilet, a l’edat de 46 anys, i un any després va realitzar la seua professió simple.

Després, va ser destinat a la casa de formació de Benigànim, on va ser “l’exemple per a molts clergues estudiants”, així com a la comunitat franciscana de Benissa, on va ocupar “tots els modests serveis fins al dia de la seua defunció”, el 26 de febrer de 1905, als 61 anys.

En el moment de la seua mort, el frare “ja tenia fama de santedat, no només entre els franciscans, sinó sobretot entre els veïns de Benissa i Oliva, que recordaven les seues constants obres de caritat, li atribuïen fets prodigiosos i fins i tot l’anomenaven “el frare sant” o “el frare que fa miracles”.