El Trofeu Vila de Benissa es va tancar amb una final espectacular, en la qual Pablo, Javi i Tomàs II van alçar el títol després d’una batalla titànica contra Pere Roc II i Félix (60-55). Va ser una vesprada de grans ovacions, però hi va haver dos de les que posen els pèls de punta: després de la igualada a 55 i, dins d’eixe últim joc, quan el trio va alçar un val-15 en contra i va posar a dos. Poc importava llavors el resultat final, perquè el públic s’anava ple de satisfacció a casa. En la loteria dels últims quinzes, van ser Pablo i els seus els que van encertar. El trinquet de Benissa va ser una festa.
Abans d’eixe incert desenllaç, la partida va tindre alternatives. El trio va portar el timó del marcador fins al 50-40, moment en què la parella, amb un Pere Roc II descomunal, va anotar tres jocs seguits per a posar-se en el que semblava un definitiu 55-50. Llavors va arribar un malbaratament de facultats dels de blau, que van aconseguir la igualada a 55 per a posar-ho tot encara més ajustat. L’ovació en eixe moment va ser clamorosa, perquè els pilotaris es van deixar tot en la pista i es disposaven a jugar els últims quinzes al límit de les seues possibilitats.
En l’últim parcial, els cinc van traure forces d’on no n’hi havia per a lluitar pel títol de campió d’un torneig que ha reanimat un trinquet fins ara en hores baixes. S’ha lluitat molt des de Benissa perquè la pilota no es perdera, i la final d’ahir va sabre a premi per al club, per a l’ajuntament, i per al trinqueter Raúl Ivars. També per als pilotaris, que amb el seu esforç han contribuït en la recuperació d’aquesta plaça històrica de l’escala i corda en una comarca bressol de moltes de les grans figures d’avui dia.
Com a conclusions positives del Vila de Benissa cal traure també la tornada als grans cartells de Tomàs II. El de Xalò ho ha passat malament, s’ha operat del pubis i, després de molts mesos, torna a ser el punter decisiu que no tenia rival prop de la “corda”. Dins del seu mateix equip, tampoc oblidarà aquesta final Pablo de Sella, a un gran nivell, i que segueix sumant alegries en les competicions de nivell professional. L’escaleter és un boig d’aquest esport, incansable en el treball diari per a arribar a punts en el cim com el que va aconseguir aquest diumenge.
El millor de la trobada, malgrat la derrota, i per molt poc marge, perquè el nivell de tots es podria qualificar d’excel·lent, va ser Pere Roc II. El de Benidorm va donar un recital de valentia, de joc a l’aire, de coneixement a l’hora de dirigir la vaqueta i marejar al trio, a més d’aguant físic. El jove restador no es va acovardir malgrat estar anunciat en parella contra trio. El va ajudar en aquesta tasca un veterà, Félix, que va rivalitzar en mèrits amb l’altre mitger, Javi, també més experimentat. Els dos van donar la pausa als seus respectius equips en una partida que serà difícil d’oblidar per als espectadors.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 23 de novembre de 2015 al diari SUPERDEPORTE
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?