León i Tato es van imposar amb claredat (60-30) a Puchol II i Santi en la segona semifinal del Trofeu Benissa, disputada ahir al trinquet de la localitat de la Marina Alta. Els vencedors van eixir motivats al trinquet i van sentenciar la partida amb un 50-10 d’eixida que va deixar sense capacitat de reacció els rivals, que no van tindre una bona vesprada. Just al contrari que León i Tato, que van quallar una actuació inapel·lable tant en l’individual com en el col·lectiu.
En una vesprada de molt de fred, la parella de joves pilotaris formada pel campió de la Copa Diputació, Puchol II, i el subcampió individual, Santi, no va aconseguir entrar en la batalla ni acoblar-se a un trinquet poc habitual per a ells. León i Tato, més bregats en aquest tipus de batalles, es van dedicar a encadenar un quinze amb un altre. Tampoc van tindre els derrotats el favor de la sort, i Oltra va cometre més faltes de les habituals en els primers compassos de l’encontre.
Ni les pilotes van respondre
Es va produir ahir a Benissa una circumstància curiosa, i és que ni tan sols les pilotes van contribuir a l’espectacle. Tres esferes procedents d’Álvarez de Carcaixent, el més prestigiós mestre pilotari, es van trencar al llarg del xoc. Fonts de Val Net asseguraven ahir que estan vivint problemes semblants en els últims temps. Aquesta setmana, sense anar més lluny, es van trencar altres dos el dilluns a Guadassuar, i una més el dijous en l’homenatge a Diego Mena a Dénia.
L’empresa de pilotaris es reunirà la setmana pròxima amb l’artesà de Carcaixent per a tractar el tema perquè, asseguren, recentment ha baixat la fiabilitat d’un material que, d’altra banda, és el més car i el més utilitzat en el camp professional. Les esferes d’Álvarez són les preferides per la majoria de jugadors i trinqueters per la seua noblesa i resistència.
Pablo espera en la final
El Trofeu Benissa descansarà ara fins divendres que ve, dia 14, data fixada per a la disputa de la final. En aquesta partida també estaran Pablo, Héctor i Monrabal, vencedors de la primera semifinal. Pablo i els seus companys es van jugar la presència a la final contra Rodrigo, Pere i Herrera, als quals van vèncer pel tempteig de 60 a 30. La diferència del marcador és fidel reflex de la superioritat dels vencedors, que van completar una més que meritòria actuació i van guanyar contra pronòstic.
En aquest trio destaca en gran manera la presència de Pablo. I no perquè el de Sella és el líder de l’equip o el component més determinant, ja que aquest rol li correspondria a Héctor per experiència. El destacable és que Pablo, com Rodrigo, l’altra “perla” de la Marina, sembla haver adquirit el nivell suficient com per foguejar-se amb les primeres figures. I aquesta és una gran notícia ja que el mal endèmic de l’àmbit professional en els últims anys era l’absència de nous valors del trinquet.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda al diari SUPERDEPORTE el 8 de desembre de 2012.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?