Els Ivars: constructors, hostalers i professores

Juan Ivars Ronda, carabiner de Benissa, va arribar destinat a Alacant el 1921 – El seu fill, Juan Ivars Font, va ser un constructor de renom a la ciutat – Hui els seus descendents gestionen pubs i cafeteries de moda.

La destinació final de Juan Ivars Ronda, un carabiner de Benissa de bigot frondós, va ser l’Alacant de 1921. Arrere deixava multitud de destinacions per on havien anat naixent els quatre fills, ara ja adolescents, que havia tingut amb Vicenta Font Ivars. Ivars Ronda moriria al poc temps d’un atac al cor a sa casa de General Marvà, on la família s’havia instal·lat. Malament que bé, la llavor ja estava plantada a la ciutat.

Un d’eixos quatre fills, Juan Ivars Font, que fregava la vintena a la seua arribada a la capital i que tenia nocions d’obra de paleta, va prosperar ràpid. El seu coneixement i professionalitat li van valdre per a obtindre el rang de mestre d’obres i el seu nom va començar a sonar en una ciutat que volia i necessitava créixer, també urbanísticament. Quasi a la seua arribada va conéixer a Victoriana Milán Carrión, una jove de Caudete també acabada d’aterrar a Alacant. Viurien a Marvà, José María Py i es van establir al carrer Torrijos (després, César Elguezábal).

Convertit ja en un constructor de referència, va arribar la Guerra i Ivars Font va decidir portar la seua família a Bacarot, lluny de l’epicentre d’una ciutat que després seria objectiu de l’aviació feixista. Allí van créixer els seus fills. A Juanito, el més xicotet llavors, se li va reservar una cabra perquè mai li faltara llet. Va passar el conflicte, el negoci va marxar bé i Juan Ivars Font va construir cases per tota la ciutat (Passeig de Soto, Marvà, Castanyers, Plaza dels Estels…) També la que seria el camp base de la família, a Navas 48, sis habitatges en tres altures: una per a la seua dona i per a ell i les altres per a cadascun dels seus cinc fills.

En plena cresta de l’ona, associat ja amb els arquitectes de prestigi Juan Vidal i Miguel López i amb vista d’anar a Madrid, va arribar la desgràcia. En un viatge de vacances li va donar un infart al conductor, el seu amic José Castillo, que era el director del Banc de Bilbao a Alacant. Ivars moriria dies després després del colp que va rebre a l’accident. Va ser un xoc, al soterrament va acudir fins l’alcalde Agatángelo Soler. Era 1956 i dos dels seus fills homes, Paco i Juan Ivars Milán, van assumir un negoci que ja coneixien. El cognom Ivars s’associaria amb la construcció durant dècades a la ciutat i fins i tot els néts d’Ivars Font (Iván i Quisco Ivars Lledó, fills de Paco i Daura) han tingut fins fa poc una oficina en Marqués de Molins.

La filla major, Juanita Ivars Milà, estudiaria Magisteri i seria mestra al Col·legi Carmelites, que llavors estava enfront del domicili familiar. Amb el madrileny Manuel Gómez Camús van tindre a Mariví, funcionària de l’INSS, i a Goya, la major, que també ha sigut professora durant 30 anys a l’IES Miguel Hernández. Paco, el segon dels Ivars Milán, ja hem citat que va seguir amb el negoci de la construcció i fixaria el seu domicili a la Font. Victoria, de 91 anys i l’única que hui continua vivint a la casa de Navas, es va casar amb Miguel Cardona, treballador de la Diputació, i va tindre cinc fills. Mariví i Patri van ser inspectores d’Hisenda a la ciutat; Migue, que va estudiar Obres Públiques, continua treballant com a tal a la Diputació. Bea es va instal·lar a Benidorm i Nacho és hui, entre moltes altres coses, propietari d’un dels pubs de moda de la zona Castanys, el Classics.

Un altre dels fills d’Ivars Font va ser Juan, que va participar en el negoci de la construcció però també s’endinsaria amb èxit en el de la restauració. Va tindre els bars Alacant I i Alacant II, al carrer València i a Benalúa. Es va casar amb Hortensia Lillo i va tindre les bessones María Cristina i María Jesús. Juan també va participar en el món de les fogueres a la barraca Els Chuanos i hui presumeix de nétes. Ell, la citada Victoria i Vicenta són els tres fills que encara viuen de la saga Ivars Milán. Coque, el menut, va morir a San Francisco el 1992, encara que no va ser l’únic que va creuar l’atlàntic per a viure. Vicenta va conéixer als anys seixanta a l’Esplanada a George Carroll, un militar americà que treballava a la recentment inaugurada base d’Aitana. Al cap dels anys van marxar a viure a Texas, on hui segueixen, amb quatre fills i set néts. Un d’ells, Benjamin Ivars, llueix el cognom de la família com a segon nom perquè no es perden les arrels.

Funcionaris, professors, hostalers, constructors, vinculats a la Festa… Els Ivars van acabar el segle XX arrelats a la ciutat i així segueixen. Ara la cinquena generació s’obri pas laboralment i continua havent-hi professores com Elena, però també infermeres com Victoria –nom estrela a la família-. També empresàries, com Marina i Claudia, rebesnétes d’Ivars Ronda que regenten el food atelier Hermanas Martínez, prop de la plaça Balmis.

Els Ivars, un segle després, ja no porten tabardo ni pistola, però no han abandonat els plànols ni les obres i una bona successora és Lorena Masó, arquitecta. El 2023 viuen a Alacant desenes de descendents d’una saga que ja compta amb integrants de la sisena generació (Carlitos, Altea, Chloe, Lucca, Clara, Bruno i Hugo). Tots ells creixeran en una ciutat ben diferent a la que va acollir als seus avantpassats cent anys enrere, però per la qual bé mereix lluitar per a no retrocedir.