Benissa veta l’accés a les restes dels brigadistes escudant-se en una llei que ja no existeix

Un atzucac. En això s’està convertint el desgraciat assumpte de les restes de cinc dels brigadistes internacionals que van morir a Benissa el 1938, durant la Guerra Civil, i que en l’actualitat es troben abandonats en una ossera del cementeri nou d’aquesta població sense identificar. L’última novetat resideix en un informe de la secretària municipal que veta l’accés a eixe nínxol, el número 153, tant a l’oposició com a un expert. Ho fa emparant-se en una llei que ha sigut derogada. I advertint que abans s’ha de comptar amb permís d’una institució… que tampoc existeix.

La seqüència dels fets és la següent. En una data ja tan llunyana com juliol de 2024, la regidora de Reinciem Benissa, Carmen Giner, va comunicar a l’ajuntament que arran d’una excavació arqueològica en el cementeri vell del municipi en 2020 s’havien dipositat en aquell nínxol 153 restes que no es troben identificades en cap document de l’ajuntament, sinó en les mateixes bosses on estaven els ossos. I per si no fóra prou de manera genèrica: sense noms ni cognoms.

En total, i segons un informe de Drakkar, l’empresa a la qual la Generalitat li va adjudicar els treballs, eren deu cossos però de quatre d’ells ni tan sols es determinava a quin sexe pertanyien. Eixes van ser algunes de les irregularitats que s’haurien comés en aquella exhumació.

Giner agregava llavors que les restes tampoc havien sigut sotmeses a anàlisis d’ADN ni existien famílies amb les quals comparar-los ni que ara puguen reclamar eixos cossos, atès que no es coneix qui són. Alguns podrien ser els brigadistes, però és que també es van trobar els de dos dones.

Davant tan insòlita situació, la regidora de Reiniciem demanava al consistori accés a l’interior del nínxol per a ella i també per a l’historiador Robert Llopis, un expert en la temàtica dels brigadistes. La intenció residia a comprovar en quin estat es troben les restes i si estan totes les borses a les quals es referia el polèmic informe de l’empresa. I a partir d’ací, procedir a la seua identificació i, finalment, al seu soerrament en l’actual panteó d’homenatge dels internacionals en aquest municipi.

Després de dos anys de silenci

Durant dos anys, l’ajuntament no va contestar la sol·licitud de Giner. Reiniciem va acabar portant el cas al Sindíc de Greugues, que el passat 29 de maig de 2026 va decidir obrir una investigació per eixa falta de resposta municipal. Ara a la fi l’ajuntament ha reaccionat. El passat 9 de juny per fi va contestar a la regidora. I li va denegar l’accés a eixa ossera.

Ho va fer sobre la base d’un informe jurídic de la secretària de l’ajuntament que, primer de tot, admet que efectivament en l’exhumació de les restes en 2020 es van cometre irregularitats. I per això exposa que «seria interessant fer un estudi antropològic de les restes exhumades per a saber amb certesa si les restes que es van exhumar sense rigor científic realment poden pertànyer als brigadistes o simplement es van traure cinc cossos i es van dur al cementeri nou».

Ara bé, a continuació eixe informe de la secretària fa referència a la Llei de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana de 2017, que determina que qualsevol treball dirigit a identificar les restes de les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura ha de ser autoritzat per la Generalitat a través de l’Institut Valencià de Memòria Democràtica. Per això, anuncia que l’Ajuntament de Benissa traslladarà la petició a aquest últim organisme. Però que mentrestant no es pot entrar al nínxol.

No obstant això, hi ha un problema. Eixe institut ara mateix no existeix. I la citada llei de 2017, tampoc: promoguda pel Botànic, va ser derogada al juliol de 2024 per PP i Vox, en una famosa i molt polèmica sessió a les Corts Valencianes, per a substituir-la per la Llei de Concòrdia, ara recorreguda davant el Tribunal Constitucional.

El més peculiar del cas és que al març d’eixe mateix 2026, el Casal Cultural, l’entitat que està batallant per a dignificar les restes dels brigadistes, ja li va advertir a l’ajuntament que eixa llei estava derogada. Però malgrat això, el consistori ha tornat ara a escudar-se en la mateixa per a traspassar-li tota la responsabilitat a la Generalitat.

Per al Casal el resum és que l’ajuntament continua bloquejant qualsevol solució mentre les restes porten abandonades ja 6 anys en l’ossera. Com demanar-li autorització per a accedir al nínxol a un institut que no existeix?

El Casal li comunicarà aquesta decisió a la Fiscalia, que com ja publicara aquest periòdic està investigant els fets. I per part seua, Reniciem també recorrerà la resolució municipal.

L’ajuntament podria fer molt més

El Casal sosté que a Benissa es podrien fer moltes més coses sense esperar a l’administració autonòmica: per exemple, l’ajuntament continua sense contestar a la petició de l’entitat de permetre a l’associació científica Arqueoantro accedir al nínxol i efectuar un estudi antropològic de les restes que contribuïsca a la seua identificació. Per cert que aquesta falta de resposta també està sent investigada pel Síndic.

Tampoc l’ajuntament contesta a altres peticions que el Casal ja li va fer al març, com que la secretària estenga acta administrativa de verificació de les restes dipositades al nínxol 153 «per a deixar constància de les irregularitats detectades i certificar la situació actual d’unes restes exhumades d’una fossa de víctimes de la Guerra Civil».

A més, tampoc existeix cap document que assevere quines restes òssies va rebre l’ajuntament de l’empresa Drakkar quan van concloure aquelles exhumacions. Per això el Casal insta que s’investigue la data de recepció d’eixes restes, qui va participar en el seu lliurament (per part de l’empresa) i en la rebuda (per l’ajuntament), identificació numerada dels cossos o estat actual del dipòsit. I si escau obrir expedient de depuració de responsabilitats.

Una altra acció que ha d’emprendre segons el parer del Casal l’administració de Benissa és instar a la conselleria competent que requerisca a l’empresa l’acta d’exhumació, l’estudi antropològic i tota la documentació de trasllat de les restes. Però, clar, ha de ser una conselleria que encara existisca.

Pel seu interés hem publicat aquesta notícia apareguda el 17 de juny de 2026 a La Marina Plaza.