El Síndíc investiga per què Benissa no permet a experts i oposició accedir a les restes dels brigadistes

Nou capítol en l’intricat cas de les presumptes irregularitats en l’exhumació de les restes òssies de cinc brigadistes internacionals morts el 1938 a Benissa. El Síndíc de Greuges va obrir el passat 29 de maig dos investigacions paral·leles davant la falta de resposta de l’ajuntament perquè, d’una banda una associació d’experts i per una altra una regidora del grup municipal Reiniciem Benissa, pugueren accedir al nínxol número 153 de l’actual cementeri municipal, on es trobarien eixes restes.

Aquests últims haurien sigut exhumats en el cementeri vell de la població al desembre de 2020 però ara mateix no se sap quins pertanyen als brigadistes i quins a altres persones atès que, segons l’empresa que va fer els treballs, es van localitzar restes pertanyents a deu cossos diferents, dels quals dos eren dones mentre que d’altres quatre ni tan sols la mercantil va identificar el sexe. També podrien haver aparegut vestigis de soldats republicans. Però no se sap.

La primera investigació: Un estudi antropològic desinteressat

La primera d’eixes resolucions a les quals l’ajuntament no va contestar i que ara investiga el Síndic, va ser elevada pel Casal Cultural de Benissa el passat 19 de febrer i proposava que l’associació científica Arqueoantro poguera intervindre de manera desinteressada per a determinar quines restes reals es troben en eixe nínxol 153 del cementeri de Benissa i efectuar un estudi antropològic i genètic d’aquestes.

Només quatre dies després, el 23 de febrer, el Casal Cultural va adjuntar davant el consistori una instància en la qual l’Associació de Víctimes del Front de Llevant donava suport a aquesta proposta d’intermediació de Arqueoantro, una entitat de reconegut prestigi en aquesta mena d’exhumacions històriques.

Ara el Síndic adverteix que «la inactivitat de l’Ajuntament de Benissa «podria afectar el dret d’una bona administració» i li ha demanat a l’ajuntament en el termini d’un mes un informe perquè aclarisca el que ha succeït.

La segona investigació: L’accés a la informació pública

El Síndic també ha decidit investigar la queixa elevada per un dels grups de l’oposició, Reiniciem Benissa, després que una de les seues regidores, Carmen Giner, sol·licitara, allà per juliol de 2024, accés al nínxol 153 per a determinar què hi havia dipositat en aquest, si es tractava de totes les restes exhumades de la fossa dels brigadistes en el cementeri vell i si hi ha bosses identificades, tal com determinava l’informe final de l’empresa a la qual la Generalitat va adjudicar fa 6 anys els treballs i que es diu Drakkar.

Quasi dos anys després, Giner no ha rebut resposta. Ara, el Síndic sosté que l’actuació de l’ajuntament podria afectar el dret fonamental d’accés a la informació pública i també li reclama una contestació en un mes.

Els dos moviments de la Fiscalia

Encara hi ha una altra investigació més en curs, l’oberta, com ja ha publicat aquest periòdic, per la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica d’Alacant: al febrer va obrir diligències i va requerir tant a l’ajuntament com al Consell la informació i documentació sobre l’assumpte. Cap va contestar llavors. Al març, el fiscal va enviar de nou oficis a les dos administracions exigint una resposta i advertint-los que si no ho feien podien incórrer en «un delicte greu de desobediència castigat amb penes de presó».

Va ser llavors quan el batle, el popular Arturo Poquet, va assegurar que el primer ofici de la Fiscalia no s’havia rebut en el consistori. El segon sí, i a partir de llavors l’ajuntament ja va posar en mans del Ministeri Públic tot l’expedient municipal.

Poquet sempre ha insistit que la institució responsable és la Generalitat, perquè va ser la que va signar el contracte amb Drakkar, mentre que el consistori es va limitar a fer el que se li havia demanat: habilitar un espai per a custodiar les restes. I que per tant ara qualsevol moviment cal sol·licitar-lo a l’administració autonòmica. El batle també va qualificar d’inacceptable l’informe de l’empresa.

«Trist i vergonyós»

L’assumpte va eixir a relluir en l’últim ple de Benissa, celebrat aquest passat 26 de maig. Giner es va referir als dos oficis de la Fiscalia i al fet que no es contestara al primer perquè no s’havia rebut: «És una cosa que a mi em preocupa moltíssim, és molt greu: És que en aquest ajuntament no li preocupa a ningú que es perda un requeriment de la Fiscalia?», es va preguntar la regidora, per a advertir: «Per descomptat no serà a mi a qui fiquen a la presó».

Giner li va enlletgir al govern local que «ja no és que no els contesteu a la Fiscalia, és que no contesteu a ningú, ni a Arqueoantro ni a mi. És increïble, estem parlant de coses molt greus, amb els morts no es juga». La regidora de Reiniciem va advertir que «aparentment no té cap repercussió legal que no li respongueu als regidors, però que no ho feu a la Fiscalia és molt greu, resulta una falta de respecte i em sembla trist i vergonyós que tinguem al Sindíc declarant-nos institució hostil cada dos per tres».

En eixa intervenció, que es pot veure en el següent vídeo a partir del minut 1:15,24, Giner manté un irat debat amb el batle, qui assegura per la seua part que la secretària municipal pot constatar que el primer requeriment del fiscal mai va arribar a l’Ajuntament de Benissa.

Les presumptes irregularitats

L’informe de Drakkar no ha fet més que augmentar els dubtes sobre tota eixa exhumació: l’empresa no va aportar cartografia detallada de l’àrea d’excavació, amb el que és possible que s’haguera deixat d’actuar en una part del cementeri vell on podria haver-hi brigadistes. I ni tan sols va comprovar que les botes trobades en un dels cossos foren de la Guerra Civil.

Com s’ha dit, són dos les administracions implicades. D’una banda, l’autonòmica, gestionada llavors pel Botànic, que va ser la que va adjudicar els treballs. I per una altra, la municipal, del PP, que era l’encarregada de custodiar les restes. No obstant això, el Casal insisteix que no va existir acta de lliurament de les restes per part de l’empresa ni tampoc acta de recepció per part de l’ajuntament. La Generalitat tampoc es va preocupar per la seua destinació final. Així que durant anys els cossos van estar abandonats en eixe nínxol i part d’ells fins i tot podria haver-se perdut.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 8 de juny de 2026 a La Marina Plaza.