El fiscal alerta a Benissa i a la Generalitat que incorreran en delicte greu si no aclareixen la destinació dels cossos dels brigadistes

La Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica ha enviat diversos oficis signats el passat 6 de maig al batle de Benissa, el popular Arturo Poquet, i a la Conselleria de Justícia, Transparència i Participació advertint que han transcorregut ja dos mesos sense que hagen facilitat la informació que el mateix Ministeri Públic els va demanar a febrer sobre les presumptes irregularitats en l’exhumació de les restes dels brigadistes internacionals esdevingudes al cementeri vell de Benissa a desembre de 2020. I que això podria implicar conseqüències.

En aquests nous oficis, el fiscal recorda a les dos administracions que havia requerit eixa informació, que pretén esclarir la destinació dels cossos de cinc d’eixos brigadistes morts a Benissa el 1938 durant la Guerra Civil, “com més prompte millor”. No obstant això, tant l’ajuntament com la Generalitat no li havien respost.

Per això ara els adverteix –en el cas de l’ajuntament directament al batle– «que és obligació de totes les administracions públiques col·laborar amb els òrgans judicials i del Ministeri Públic». I que en cas contrari «eixa omissió podria ser constitutiva d’un delicte de desobediència greu a l’autoritat previst i penat en l’article 556 del Codi Penal castigat amb penes de presó».

En el cas de l’administració autonòmica, la Fiscalia es dirigeix a l’anterior Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica pertanyent a l’anterior Govern del Botànic, les competències de la qual ha assumit ara l’actual Conselleria de Justícia del Govern del PP. Va ser eixe departament autonòmic el que a la fi de 2020 va contractar els treballs per a l’exhumació a l’empresa Drakkar Consultores S.L. L’objectiu era localitzar 5 brigadistes els cossos dels quals encara no s’havien localitzat i que procedien de Polònia, Itàlia, França i Àustria.

Les presumptes irregularitats

No obstant això en aquells treballs van ser localitzats deu restes òssies en part de la fossa comuna d’aquell vell cementeri que haurien de correspondre doncs no només als brigadistes: segons l’informe que llavors va redactar l’empresa, set eren de persones adultes (de les quals dos eren dones i d’altres 4 no va identificar el sexe) i altres tres, xiquets.

El problema ja no és que els cossos no estigueren identificats sinó què oficialment es desconeix el que va succeir amb ells més enllà que en teoria es troben inhumans en una ossera del cementeri nou de Benissa: no va existir acta de lliurament de les restes per part de l’empresa ni tampoc acta de recepció per part de l’ajuntament, administració encarregada de custodiar-los. La Generalitat tampoc es va preocupar per la seua destinació final.

És a dir, que la cadena de custòdia de les restes va quedar trencada, segons va denunciar el Casal Cultural davant el Ministeri Públic. Va ser aquesta entitat la que va advertir de nombroses irregularitats: els cossos van estar abandonats durant anys, part d’ells podrien haver-se perdut i van existir cridaneres anomalies en la seua identificació. De fet, la citada mercantil ni tan sols va comprovar que les botes trobades en un d’ells foren de la Guerra Civil. Tampoc va aportar una cartografia detallada de l’àrea d’excavació.

Davant tantes incògnites, el Casal Cultural va proposar que l’Associació Científica Arqueoantro, una entitat de reconegut prestigi en aquesta mena d’exhumacions històriques, efectuara de forma desinteressada un estudi científic sobre eixes restes. No ha rebut resposta de l’ajuntament. El Casal sosté que en aquella exhumació podrien haver aparegut vestigis no només dels brigadistes sinó de soldats republicans i d’una dona morta durant l’últim dia de la contesa. I que per “dignitat per a tots ells” és necessari aclarir tots aquests extrems.

La versió del batle

Per la seua part i a preguntes d’aquest periòdic, el batle va assegurar que l’ajuntament no va rebre el primer requeriment que la Fiscalia li va fer al febrer. Poquet va assegurar fins i tot que ha manat a la Secretària realitzar una cerca dels documents rebuts per l’ajuntament en tot aquest període sense que apareguera el del Ministeri Públic.

El batle va confirmar que sí s’ha rebut el segon ofici del fiscal, el d’aquest mes de maig, i que ja se li ha contestat: li assegura que no va rebre el primer ofici i li envia no només l’expedient administratiu municipal sobre l’exhumació dels brigadistes sinó un informe on es geolocaliza la ubicació actual de les restes.

Ja en el seu moment, el batle va recordar que l’ajuntament mai va tindre relació amb la mercantil que va efectuar l’exhumació i que va ser contractada directament per la conselleria el 2020: «L’única cosa que li van demanar a l’ajuntament va ser que posara a la disposició de la conselleria i d’aquesta empresa els espais per a les exhumacions, i així es va fer». Després, «l’empresa va elaborar un informe amb unes conclusions que va elevar a la pròpia conselleria».

Ara bé, el batle sí que va subratllar que «el treball de l’empresa no va semblar el més adequat, perquè ni tan sols podia establir si els ossos trobats durant aquella excavació corresponien als brigadistes».

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 15 de maig de 2026 a La Marina Plaza.