La Guàrdia Civil, en l’anomenada operació “Mà Negra”, ha desmantellat una organització dedicada a apropiar-se de les herències de 22 ancians morts que va incrementar la seua activitat per les morts derivades de la pandèmia.
En total s’ha detingut huit persones i s’ha investigat a unes altres tres pels delictes d’organització criminal, robatori, estafa, falsedat documental, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, usurpació d’estat civil i tinença il·lícita d’armes a les províncies d’Alacant, València i Biscaia.
Fins hui han sigut identificats un total de 22 morts que han sigut víctimes d’aquest grup criminal, sent dos de les víctimes de nacionalitat espanyola, cinc francesa, una belga, quatre suïssa, una britànica, huit alemanya, i una finlandesa, mancant gran part d’ells d’hereus coneguts. No es descarta que augmente el nombre de víctimes.
Inici de la investigació
Els agents al maig de 2021 van tindre coneixement que algú havia llevat els precintes judicials d’un habitatge situat a Benissa en el qual va realitzar reformes i va sostraure diversos objectes, entre ells una motocicleta d’alta gamma.
En una primera fase, els agents no van tardar a identificar dos membres del grup criminal que treballaven en un tanatori situat a la comarca de la Marina Alta. A més de furtar les joies als difunts no reclamats pels familiars, passaven informació per a furtar en les cases dels morts i obtindre les seues claus bancàries.
Participació dels líders
Després d’assegurar-se que cap familiar reclamava el cos del mort, començaven a actuar els líders de l’organització: dos germans residents a Bilbao, una dona de 63 anys amb estudis en Dret i un home de 54 anys mediador d’assegurances.
La dona era gerent de 12 empreses, entre elles dues immobiliàries i quatre gestories, i l’home era propietari d’una corredoria d’assegurances.
Les immobiliàries, situades a Dénia i País Basc, eren utilitzades per a llogar i vendre les propietats dels morts. A través de les gestories, que estaven a Bilbao i Cantàbria, convertien mitjançant falsos contractes mercantils als difunts en avalistes de les seues empreses. D’aquesta manera aconseguien que els finats tingueren una responsabilitat patrimonial i així, es quedaven amb els seus béns de forma molt econòmica.
Per a evadir impostos els germans feien servir una empresa de construcció i reformes, una oficina de tràmits d’assegurances, un taller de mecànica a Bilbao, dos hotels a les províncies de Múrcia i València, un restaurant a Dénia i dues societats offshore a Irlanda i Malta. Fins i tot van aconseguir el control d’una associació cultural a Bilbao per a simular donacions i impagaments en vida dels morts.
Entre els membres de la banda també destaca un antic treballador d’un ajuntament de la comarca de la Marina Alta, el qual mitjançant els seus coneixements, assessorava i realitzava modificacions cadastrals per a inscriure de manera irregular les finques en el Registre de la Propietat.
Un altre detingut és un treballador d’un geriàtric de la mateixa comarca, qui obtenia la documentació i claus bancàries de les seues víctimes, arribant a transferir més de 112.000 euros de dues residents nonagenàries de nacionalitats alemanya i suïssa als comptes bancaris del grup criminal.
El grup criminal va incrementar la seua activitat delictiva a causa de l’augment del nombre d’ancians morts per l’última pandèmia, a les dificultats de les famílies per a encarregar-se dels seus cossos i a la falta d’hereus coneguts en altres casos.
A més, l’organització criminal, de manera fraudulenta, havia iniciat el procediment d’usucapió per a adquirir algunes propietats amb el seu ús prolongat en el termini legalment estipulat. Per això, efectuaven el pagament d’impostos i subministraments bàsics i, per a compensar aquestes pèrdues, les arrendaven com a lloguers vacacionals.
Explotació de l’operació
Els investigadors van acreditar la participació d’aquest grup en l’apropiació il·lícita de 20 immobles amb un valor superior als tres milions d’euros, quatre d’ells a la ciutat francesa de París.
Davant el risc de fugida d’un dels líders, el mes d’octubre passat es van realitzar set registres en diferents localitats de les províncies d’Alacant, València i Biscaia. En aquests registres es va detindre set homes i una dona i es va investigar a altres tres persones.
Així mateix s’han intervingut cinc armes de foc, quasi 100 peces de joieria, 11.000 euros en efectiu, diversos dispositius informàtics i de telefonia mòbil, huit vehicles a motor, una cartera freda de criptomonedes, 20 immobles i 71 comptes bancaris que estan sent analitzats.
Fins hui han sigut identificats un total de 22 morts que han sigut víctimes d’aquest grup criminal, sent aquests dos de nacionalitat espanyola, cinc francesa, un belga, quatre suïssa, un britànica, huit alemanya, i un finlandesa, mancant gran part d’ells d’hereus coneguts.
La Guàrdia Civil no dóna per finalitzada aquesta operació ja que no descarta que puga augmentar el nombre d’afectats.
L’operació ha sigut duta a terme per agents de l’Equip Territorial de Policia Judicial de Calp i l’Equip de Delinqüència Econòmica de la Unitat Orgànica de Policia Judicial d’Alacant. Així mateix s’ha comptat amb la col·laboració de les unitats de Seguretat Ciutadana de la Companyia de Calp i de la Comandància de València, així com de personal de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de les Comandàncies d’Alacant i Biscaia.
El Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Dénia ha decretat l’ingrés a la presó sense fiança de la dona líder de la banda i ha decretat mesures cautelars per a la resta.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?