Un informe destapa que els brigadistes de Benissa van acabar en una caixa de cartó com a restes sense identificar

Trist final per a aquells que van vindre a lluitar i morir pels seus ideals en plena Guerra Civil i el record del quals hui dia hauria d’estar emparat per la llei de Memòria Democràtica. L’Ajuntament de Benissa ha admés en una resolució de la seua Regidoria de Cementeri que les restes dels brigadistes internacionals que haurien de descansar en el panteó que els ret homenatge en aquest municipi es troben en realitat en un lloc molt menys digne: “En una ossera municipal col·lectiva dins d’una caixa de cartó de dimensions aproximades de 23×30 centímetres que conté restes sense identificar procedents d’una excavació arqueològica del cementeri vell”.

Eixa excavació va ser realitzada al desembre de 2020 a instàncies de la llavors Conselleria de Qualitat Democràtica i pretenia localitzar les restes de cinc brigadistes morts en eixa població el 1938 per a poder-los dipositar en el citat panteó. La conselleria va adjudicar els treballs a l’empresa Drakkar Consultores, que al juliol de 2021 va presentar un informe final que afirmava que durant l’exhumació havien aparegut restes de deu persones. I que li’ls entregava a l’ajuntament. Després, res més es va saber.

Al juliol de 2024, el Casal Cultural va presentar una instància davant l’ajuntament en el qual li demanava que localitzara les restes. El consistori no va contestar. Així que el Casal va decidir demanar al febrer d’aquest 2026 auxili al Síndic de Greugues, que va exigir una resposta. I, arran d’eixa investigació per fi l’administració municipal ha contestat amb eixa resolució de la seua àrea de Cementeri.

«594 dies després… i no se sap res»

Ho ha fet perquè «594 dies després» que el Casal li preguntara sobre les restes dels brigadistes, tal com remarca ara aquesta última entitat que, al seu torn ha elevat al Síndic al·legacions a eixa resolució i presentarà contra la mateixa un recurs al consistori.

I és que el Casal considera “molt greu que l’ajuntament admeta que en l’ossera col·lectiva existeix eixa caixa de cartó amb restes no identificades sense dir si ha comprovat que dins d’eixa caixa estan la totalitat de les deu restes òssies que en el seu moment va determinar l’informe de Drakkar Consultores”. En realitat, ja no pot saber si ho són.

Tal circumstància confirma els temors que el Casal ja va traslladar al juny de 2024: que podrien haver-se produït “possibles irregularitats en el lliurament dels cossos de Drakkar a l’ajuntament davant la sospita que no existeix acta ni de lliurament ni de recepció de les deu restes òssies exhumades”. Amb el que es desconeix la destinació final de tots ells i si han sigut adequadament identificats.

És més, ni tan sols ara en la seua resolució el consistori es refereix a eixes presumptes irregularitats. Tampoc anuncia cap mesura per a investigar quins cossos es troben en eixa ossera municipal: «L’ajuntament no ha realitzat cap actuació», retrau l’associació.

El Casal adverteix que es podria haver incorregut en una greu responsabilitat administrativa. Recorda que el trasllat d’aquestes restes de víctimes de la Guerra Civil està subjecta a protocols administratius i sanitaris determinats per la Llei de Memòria Democràtica «”ue estableix que ha d’existir un control públic de tot el procés”.

«Si les restes òssies procedents de la fossa de les Brigades Internacionals del cementeri antic s’han entregat i rebut sense cap acta administrativa, s’ha trencat la cadena de custòdia, perquè no s’acredita quines restes s’entreguen, qui els va rebre i quants individus o fragments ossis hi havia, ni es pot verificar la traçabilitat científica i administrativa”. I per tant podria existir una “irresponsabilitat administrativa, tipificada en la llei, tant de l’ajuntament com de l’empresa”.

La resolució municipal no fa referència a res d’això. I la conseqüència més greu segons el Casal “és que en aquest moment no es pot acreditar que les restes dipositades al nínxol 153-2 [que és l’ossera col·lectiva on es troba la caixa] siguen exactament les procedents de la fossa de les Brigades Internacionals del cementeri antic».

Obrir expedient per a depurar responsabilitats

El Casal recorda que ja va proposar una solució: que l’ajuntament autoritze la proposta presentada de manera desinteressada per l’Associació Científica Arqueoantro per a l’estudi antropològic, rigorós i científic de les restes òssies dipositades al nínxol”. I així resoldre tant de dubte. No obstant això, la resolució dictada ara pel consistori “també òbvia aquesta proposta i no aporta cap solució”.

Per tot això, el Casal demana al consistori l’inici d’un expedient informatiu per a deixar constància de les irregularitats detectades. I que alce acta administrativa de la data en què van ser rebudes les restes òssies, qui va participar en el lliurament i recepció d’aquestes, la identificació numerada de les restes o lloc d’inhumació.

Això últim se sol·licita davant la sospita que part dels cossos podrien no estar en eixa ossera ni en eixa caixa, sinó que s’haurien retornat a la fossa comuna que va ser excavada, la qual cosa faria impossible que si algun era dels brigadistes foren dipositats al panteó com es pretenia.

El Casal també demana obrir expedient de responsabilitats si escau; i instar a la conselleria competent que requerisca a l’empresa l’acta d’exhumació, l’estudi antropològic i tota la documentació de trasllat de les restes.

I és que en la seua resolució l’ajuntament sí que es compromet a dir-li a la conselleria que obligue a Drakkar a realitzar un estudi genètic sobre els cossos; però es refereix als dels brigadistes que ja estan en el panteó del cementeri nou, no als que van ser exhumats del vell en 2020 i que mai van arribar a ell. Que és el punt clau de la controvèrsia.

Tal com va publicar aquest diari, el Casal cultural també ha posat el cas en coneixement de la Fiscalia.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 26 de març de 2026 a La Marina Plaza.