Opinió

Els brigadistes; per Joan Josep Cardona

Exhumació al Cementeri Vell del Pla de Bonet
Exhumació al Cementeri Vell del Pla de Bonet

Al principi de la dècada dels anys 2000 l’ajuntament de Benissa tenia molt avançat el pla de remodelació urbana del Pla de Bonet-Carrals. En eixe espai geogràfic estava el vell cementeri municipal. Clausurat ja feia algun temps no s’inhumaven cadàvers i era comú que les famílies que tenien allí soterrats de fa anys els seus majors feien gestions per a traslladar al nou les seves restes cadavèriques. Les comunitats franciscanes masculina i femenina de Benissa feren eixa gestió i sebolliren als seus difunts en un panteó del nou cementeri. Altrament la parròquia recollí als preveres que la serviren i els ubicà en un fossar del temple parroquial. Aquesta darrera inhumació comptà amb la presència d’una representació municipal i parroquial i el concurs d’una forense. Els preveres, en estar inhumats en nínxol particular eren fàcilment recognoscibles per estar amortallats amb vestidures sagrades. El lloc on estaven els franciscans i franciscanes, en ser soterrats quasi tots en terra i ser un dels espais més humits del cementeri conservaven els cossos en mal estat.

L’Agrupació Socialista de Benissa es féu càrrec de l’exhumació dels cossos dels brigadistes internacionals que moriren en l’hospital militar de Benissa muntat en el període de la guerra civil espanyola. S’havien soterrat al lateral sud del cementeri vell i a pocs metres de l’entrada, lloc també humit i ombrienc. Sobre la terra s’havien construït en temps un petit mur d’un pam d’alçada marcant l’espai del cos i que tenia en la capçalera una pedra treballada amb el nom de Cugowiski Boleslaw i la data de la seva mort. Era perceptible el basament d’una ornamentació que representava una estrela tallada en pedra que sembla fou enderrocada en acabar la guerra. No hi havia cap altre nom gravat.

L’Agrupació local socialista comprà un panteó al nou cementeri per fer allí el trasllat dels cossos dels brigadistes i demanà els permisos corresponents a l’ajuntament. Delegà en Melanio, membre del partit i en mi com a cronista oficial, estiguérem presents comprovant l’exhumació que feien dos empleats municipals. El treball, contrari al detallat procedir actual amb especialistes en arqueologia i altres matèries usuals es féu sense observar les prevencions que ara la Llei de la Memòria Històrica recomana. No estaven dictades ni existia cap normativa, i aquesta de la que parlem, com la resta dels que demanaven eixe servei era una excavació manual, que cal dir es féu sempre amb respecte i consideració per part dels empleats municipals. Eixe procedir es repetí en aquest cas i al poc de treballar van extraure restes òssies en precari estat de conservació però suficientment il·lustratives de què, per la longitud dels membres pertanyien a persones de sexe masculí. Els acompanyaven uns filferros que suposarem pertanyien a l’esquelet d’una corona de flors artificials. Un error de senyalització del sentit del fossar fet en sentit contrari a l’habitual i, que d’haver-se practicat amb la metodologia actual, segurament hauria tret resultats més amples del que es portà a terme. Però l’important, que era retre homenatge i respecte a aquelles persones allí sebollides es féu amb dignitat i amb la millor bona voluntat possible.

Els detallats i meritoris treballs de recerca històrica que porta a terme Robert Llopis, que augmentà el nombre dels soldats que nosaltres suposàvem morts a Benissa han de ser de vital importància per coronar aquest tribut de reconeixement. La capacitat i amples coneixements que té aquest significat historiador benisser sobre un període tràgic en la nostra història s’han de tenir presents en aquesta iniciativa que en breu es portarà terme a Benissa per part de la Direcció General de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana. Esperem que així siga.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?