Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari LAS PROVINCIAS el 10 d’agost de 2007:
Tot un tresor és el que han descobert un grup de joves en l’entitat local menor de la Llosa de Camatxo, que depén de l’Ajuntament d’Alcanalí.
La troballa es va produir a mitjan mes de juliol quan durant el transcurs dels treballs d’esbrossament i neteja, portats a terme pels voluntaris de l’Associació de Veïns “1er de Març” d’aquesta Entitat Local Menor, es van trobar amb una campana datada de mitjan segle XX.
Els operaris estaven treballant en el projecte d’esbrossament, recuperació i senyalització del Camí Vell subvencionat pel programa VOLCAM 2007 de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani quan, de cop i volta, es van adonar que existia una campana soterrada en aquest lloc.
Específicament, segons van explicar els membres d’aquest col·lectiu, entre la mala herba existent al camí rural, que data del segle II a.C., van descobrir un sac en l’interior del qual es trobava una campana en molt bon estat de conservació, a pesar que no comptava amb el badall.
En concret, segons els seus descobridors, la campana té unes dimensions de 38 centímetres de diàmetre, 46 centímetres d’altura i pesa uns 33 quilograms.
Des de l’Agrupació “1er de Març” van poder comprovar que en el costat frontal de la campana hi havia una inscripció on es podia llegir una frase en què apareixia les paraules: “San Miguel-Benissa 1943”.
A més d’una creu en relleu, un cor amb resplendors i la marca de fàbrica del fonedor valencià, Manuel Roses Vidal.
No hi ha documentació
El cronista oficial de Benissa, Joan Josep Cardona, va explicar que coneixia ja aquesta troballa, encara que va agregar, que en els arxius municipals no existeix cap documentació sobre la campana apareguda al camí rural de la Llosa de Camatxo.
L’historiador benisser narra que durant la Guerra Civil, tres de les quatre campanes que hi havia a l’església de la Puríssima Xiqueta van ser refoses amb la finalitat de poder fabricar material bèl·lic, per ordre expressa de les autoritats de l’època.
Va ser llavors, segons va manifestar Cardona, quan l’any 1943, després de finalitzar la contesa espanyola, es va decidir tornar a fer aquestes campanes encarregant-se-les a l’artesà fonedor Roses Vidal, un dels més importants d’aquests anys.
Aquestes campanes van ser dedicades a Sant Josep, Sant Pere i Sant Francesc. Per aquest motiu, el cronista benisser opina que la campana trobada no correspon a cap de les que hi havia en la dècada dels 50 a la coneguda com la Catedral de la comarca de la Marina Alta.
Davant aquests fets, Joan Josep Cardona, baralla com a possible hipòtesi que la campana trobada a la Llosa de Camatxo pertanyia a l’ermita que se situava en l’anomenat com a Tros Vell, ja que era l’únic edifici religiós existent al terme municipal de Benissa, que estava dedicat a Sant Miquel.
La campana continua aquests dies en mans de l’Associació de Veïns “1er de Març” de la Llosa de Camatxo a l’espera de saber quins van ser els motius o les causes per les quals es va decidir abandonar en un camí i dins d’un sac, una peça que sembla formar part del conjunt històric i patrimonial del poble de Benissa.
Altres objectes trobats
Aquest no és l’únic element que han descobert entre la mala herba que cobria la via i que s’està condicionant, ja que els voluntaris de “1er de Març”, també van trobar nombrosos objectes llançats “incontroladament” des de la carretera actual.
Entre ells, ruscs soterrats, materials de construcció, cassons, ombrel·les, cablejat telefònic i barrals.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?