La promotora de Cumbres del Sol obri vials al cim del puig i reparcel·la un barranc

Un nom de dona que pràcticament ha desaparegut per a una muntanya que sobreviu al costat de la mar tacada de milers de cases i més de 100 quilòmetres de vials. El Puig de la Llorença alberga des de fa algunes dècades la gran urbanització Cumbres del Sol, que construeix l’empresa VAPF. La urbanització és un laberint de xalets i carrers i avingudes empinades que creix sense parar sobre aquesta gran talaia que s’aixeca a 445 metres d’altura sobre la Mediterrània.

En els últims mesos l’empresa constructora ha preparat i reparcel·lat bona part dels vessants de la muntanya que encara estan lliures de formigó per a completar noves urbanitzacions i ha arribat a marcar les parcel·les en l’interior d’un barranc o tàlveg. En concret la nova fase que s’està desenvolupant és l’anomenada com a Residencial Jazmines, formada per parcel·les que oscil·len entre els 800 i 1.200 metres quadrats per a construir cada xalet. El sector es troba en la zona sud-oest de la muntanya, mirant cap a Moraira i Calp; de fet, des d’ací hi ha una espectacular vista de tot el litoral de Moraira, Benissa i Calp i fins i tot s’albira el Penyal d’Ifach.

Aquesta fase és la continuació del Residencial Lirios i del Residencial Magnolias, dues urbanitzacions que encara disposen de cases i parcel·les a la venda des de 350.000 euros.

Amb aquest nou moviment de terres per a la construcció de cases, el Puig de la Llorença veurà com un altre dels seus grans vessants queda reblert per la urbanització Cumbres del Sol.

Va ser l’any 1975, encara durant la dictadura, quan la constructora benissera VAPF, que recull les inicials dels socis fundadors (Vicente, Andrés, Pedro i Felipe), va aconseguir l’aprovació del pla parcial que l’autoritzava a alçar un autèntic imperi de cases en un dels enclavaments naturals més bells de tot el litoral del País Valencià.

Naixia Cumbres del Sol i començava a desaparèixer el topònim tradicional del Puig de la Llorença. La muntanya perdia la seua identitat, esborrada per l’imparable negoci urbanístic.

Catorze anys més tard, el govern socialista de Joan Lerma ratificava el pla urbanístic quan ja, de fet, estava consolidada part de la urbanització en la muntanya. En aquesta regularització del pla es va signar una permuta a favor de l’ajuntament per a la protecció de prop de tres milions de metres quadrats de muntanya. La companyia VAPF va deixar lliures alguns penya-segats i suposadament el cim del puig. La permuta va permetre que aquests terrenys recuperats pel municipi es declararen sòl no urbanitzable d’especial protecció.

Fa escassos dos anys, la Conselleria de Territori i Habitatge ratificava la resolució per la qual s’aprovava la modificació puntual de les normes subsidiàries (Benitatxell encara no té PGOU) en l’àmbit del pla parcial La Cumbre del Sol. La resolució obria la porta a la construcció de noves cases en el paratge, però en un altre vessant de la muntanya, que és on ara s’han obert vials.

En els prop de quatre milions de metres quadrats de muntanya caben, segons les diferents estimacions, al voltant de 5.000 habitatges, si ens basem en l’estudi realitzat per la doctora i geògrafa Cristina Montiel (“Desenvolupament turístic, promoció immobiliària i degradació mediambiental en el municipi de Benitatxell”).

Precisament en l’anàlisi de la professora relata que “els fons dels barrancs i altres terrenys sense vistes al mar han de, teòricament, quedar reservats per a zones verdes d’ús col·lectiu, encara que aquest principi ha estat en la pràctica transgredit en més d’un cas”. Amb la modificació de les normes subsidiàries aprovada en ple l’any 2003 i ratificada en 2005 pel Consell, al Puig de la Llorença s’han desenvolupat nous sectors. En aquest vessant on ja s’han obert vials i que està a escassos metres del cim de la muntanya, es troba un barranc solcat ara per nous camins i que ha estat reparcel·lat.

A més, la promotora de Cumbre del Sol està construint en un altre sector, situat al vessant nord de la muntanya, cases de fusta. El negoci segueix i ara es busca el subterfugi que aquest model de cases de fusta és més ecològic.

La cala del Moraig -s’accedeix per la carretera de Cumbres del Sol- i el cim del Puig de la Llorença són dos punts que atreuen nombrosos turistes. No pocs han pujat en aquests mesos d’estiu fins a aquests 445 metres on l’Institut Geogràfic Nacional ha situat un monòlit que marca el vèrtex geodèsic. La vista és impressionant. S’observa el Montgó, el Penyal d’Ifach i bon part del litoral de la Marina Alta.

També, no obstant això, des d’ací es veu la massificació urbanística de la costa. I l’exemple més paradigmàtic d’aquesta massificació és, sens dubte, Cumbres del Sol.