Guadalajara posa traves a exhumar els cossos del Batalló Alicante Rojo

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari EL MUNDO el 29 de gener de 2009:

Gajanejos, un poble de la Guadalajara profunda de tot just 80 habitants, no vol que es furgue al seu cementeri. Almenys, això és el que es desprén de les declaracions realitzades per membres de la corporació local que encapçala la batlessa del Partit Popular (PP), Verónica Castillo.

I és que l’Ajuntament de Benissa ha demanat autorització a aquest xicotet nucli urbà de Castella-la Manxa per a entrar en aquestes dependències i exhumar els cadàvers de deu joves soldats que pertanyien al Batalló Alicante Rojo i van morir l’any 1936 durant una de les batalles de la Guerra Civil espanyola.

Una vegada que, per unanimitat, el ple de Benissa donara el vistiplau el 3 de desembre de 2008 per a reclamar l’exhumació de les restes mortals, els tècnics municipals es van posar en contacte amb l’Ajuntament de Gajanejos, seguint amb el protocol que marca la Llei de Memòria Històrica. És més, els treballadors van mostrar documents i informes històrics del cronista Joan Josep Cardona que acrediten que els joves benissers estaven sepultats en una fossa comuna del cementeri de Gajanejos.

Doncs bé, un dels regidors d’aquest poble es va posar en contacte amb els responsables de Benissa per a dir-los, de forma acalorada, que “busquen el que vulguen però del cementeri no es toca res”. Una afirmació que confirma que Gajanejos no col·laborarà per a complir el desig de les deu famílies que volen que els seus difunts descansen en pau en la seua terra natal després d’estar durant 70 anys en una fossa comuna.

A pesar de les traves que de moment està posant aquest poble de Guadalajara, des de Benissa no es donen per rendits i el regidor de Cultura, Xavi Tro, ja ha remés una carta al delegat del Govern al País Valencià, Ricardo Peralta, perquè “col·labore” en el trasllat dels morts. De fet, Tro demana a Peralta “la seua ajuda personal” així com “de la institució que presideix” davant la negativa del regidor de Gajanejos.

En la missiva, el regidor relata que van ser “els serveis jurídics municipals els que es van posar en contacte amb la secretària municipal de Gajanejos perquè acreditaren de manera oficial que els benissers descansen ací”. A continuació, Tro diu que des de l’ajuntament també s’han posat en contacte amb el Fòrum per la Memòria del País Valencià i amb el Fòrum per la Memòria de Guadalajara amb la finalitat d’ordenar els trasllats com més aviat millor a causa de l’avançada edat que tenen alguns dels familiars dels difunts que encara viuen.

Mentre, a Gajanejos, un poble que va ser destruït a la Guerra Civil i reconstruït durant la dècada dels 50, ningú sap res ni de la fossa comuna ni del desig de les famílies de deu xics que van morir un dia per defensar la legalitat democràtica a l’estat espanyol.

Enllaç
Notícia original