Espanya, un desenvolupament sense fre

Pel seu interés publiquem aquest article aparegut hui al diari americà The Washington Post. Podeu trobar l’article original en Anglés en aquest enllaç.

Els belgues Lieve de Cleippel i Hubert van Bel tenen la seua casa de 150 anys en la costa mediterrània espanyola des de fa 20 anys. A dalt d’un tossal envoltat per palmeres i set acres de bancals de vinyes i arbredes, es van sentir durant molt de temps aïllats del desenvolupament caòtic que ha assolat grans extensions de la costa d’Espanya.

El passat mes de novembre, quan es van assabentar que el govern local havia aprovat un nou pla de desenvolupament per a la seua àrea, la parella va anar a l’ajuntament per a informar-se. Es quedaren perplexos amb allò que descobriren.

“Anaven a enderrocar-ho tot” en la seua propietat, va dir van Bel, de 59 anys. “Anàvem a perdre més de la meitat del nostre terreny, i a més d’això havíem de pagar 700.000 euros”, prop de $900.000, en taxes pels nous camins, el clavegueram, l’enllumenat i altres coses. “Estàvem horroritzats.”

Van Bel va dir que no l’havien notificat mai de la requalificació -que s’havia fet per a permetre la construcció de 17 cases- i que no li havien donat l’oportunitat d’oposar-se. I tot era legal amb les lleis locals de desenvolupament.

El seu malson legal, que encara s’està jugant, és tan sols un exemple de la pressió desenfrenada del desenvolupament al llarg de les 3.100 milles de costa d’Espanya. Els ecologistes diuen que aquest augment de la construcció de 10 anys està ajudant a finançar la corrupció i l’activitat de la màfia, destrueix els ecosistemes i està deixant que bona part de la costa esdevinga una monstruositat.

A Espanya s’han començat o ja s’han acabat de construir prop de 3 milions de cases en els últims quatre anys, incloent les 812.000 de 2005, i la meitat d’elles s’han fet a la zona costanera. Segons alguns estudis, el 40% de tota la construcció europea té lloc a Espanya.

Aquesta explosió es veu recolzada per gent del nord d’Europa que busca una casa una vegada jubilats a la Mediterrània. Els estrangers, que ara són ja el 70% de la població en alguns pobles espanyols, es veuen atrets pel clima temperat, les cases relativament barates i la facilitat per a evitar pagar contribucions en portar negocis en negre.

“Estàn legalitzant edificis il·legals, estan urbanitzant tota la zona. I ara estan ocupant la mar, literalment”, ampliant els ports esportius en zones ambientalment sensibles, va dir Ángel Garcia, portaveu del fons World Wildlife. “Actualment no tenim plans de desenvolupament. Simplement construïm.”

Un informe fet a juliol pel grup ambiental Greenpeace va trobar que s’estan planejant centenars de milers de cases noves i habitacions d’hotel, 40.000 nous amarratges i centenars de camps de golf en àrees que estan patint la pitjor sequera continuada dels darrers 50 anys. En les quatre regions d’Espanya que formen la costa mediterrània, 273 ciutats amb més de 4,3 milions de residents no tenen cap tractament d’aigües residuals.

Davant de les queixes de la Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea, que indicaven que les platges públiques del país estaven massa contaminades, Espanya va preferir eliminar-ne 365 de la llista de zones autoritzades per al bany abans que netejar-les.

Dotzenes d’investigacions criminals estan en curs. En la ciutat de Marbella, prop de 35 milles al nord de la costa de Gibraltar, 30.000 casas es troben als jutjats per suposadament haver-se construït de forma il·legal, incloent 1.600 en una zona verda.

A principis d’enguany, la policia va llançar una operació en què va congelar 1.000 comptes bancaris i detectà més de 3 mil milions de dòlars en actius -incloent xalets de luxe, cavalls de pura sang, bous i 275 obres d’art- de polítics, advocats i altres funcionaris que formaven part del desenvolupament i el plantejament de la ciutat que han sigut acusats d’acceptar suborns a canvi de concedir permisos d’edificació i requalificació. El batle de la ciutat i unes altres 10 van ser arrestades; es van condemnar dos batles anteriors per corrupció.

El boom de la construcció ha ajudat a crear una economia submergida que ha atret milers de milions d’euros en fons il·lícits, diuen els experts. Avui dia, el 26% de tots els bitllets de 500 euros que circulen a la Unió Europea es troben a Espanya, segon el ministeri espanyol d’economia, en gran part pel blanqueig de diners i la corrupció en la indústria de la construcció, creuen els experts. Els espanyols han doblat el nombre de bitllets “Bin Ladens” perquè saben que existeixen però ningú pot trobar-los.

“Bàsicament, els traficants de droga al sud d’Espanya tenen inversions en el sector de les propietats immobiliàries i del desenvolupament perquè és un sector fàcil per a blanquejar els diners sense que els facen cap pregunta”, va dir Alejandra Gomez-Cespedes, conferenciant a l’institut andalús de la Universitat de Màlaga de criminologia.

En Altea, una destinació turística a vora mar prop de 60 milles al sud de València, s’ha reomplit un penya-segat sencer amb formigó, i edificis d’apartaments més nous s’anteposen als més vells en la primera línia de platja.

Un nou port esportiu s’està construint damunt d’un bosc subaquàtic de 12 acres de posidònia per a doblar la capacitat del port a 1.064 amarratges per als vaixells. El govern va ordenar trasplantar la posidònia a un altre lloc, però el 85% de les plantes han mort, segons Garcia del fons World Wildlife.

Part de la crítica més àcida ha apuntat la llei de la regió de València anomenada expropia-terra, que propicia el control de la propietat privada per part dels desenvolupadors, que els dóna instruments legals per a obligar els propietaris que abandonen la terra o que la recompren.

“Si hi ha un propòsit social per a desenvolupar la terra, aquest predomina sobre el dret fonamental en la llei europea -el dret a la propietat privada,” va dir Charles Svoboda, diplomat canadenc jubilat i president d’Abusos Urbanístics No, grup de 30.000 membres format per a protegir els propietaris de les terres.

La llei fou investigada pel Parlament Europeu després que 15.000 persones, moltes d’elles jubilats d’altres llocs d’Europa, signaren peticions per a demanar ajuda. La Comissió Europea ha demanat a Espanya que modifique la llei.

“Anomenem-la com el que és -un robatori de terra-“, va dir Michael Cashman, membre anglés del Parlament Europeu que presidí un grup que va investigar les lleis del desenvolupament de València. “El que estem veient són entre 18.000 i 20.000 vulneracions de drets humans individuals.”

El govern de València va dir al Washington Post que li enviara qualsevol dubte que tinguera sobre l’urbanisme valencià per escrit i li contestaria, però després no ho va fer.

En una entrevista a Madrid, la vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega va dir que el govern federal té poc de control sobre la construcció i el plantejament urbà, que segons va dir estava en mans d’autoritats locals. Però va dir que el govern ha preparat noves regulacions a les requalificacions per a combatre l’especulació de la terra i que ha pressupostat $77 milions per a comprar àrees costaneres ecològicament sensibles i per a protegir-les contra el desenvolupament.

A Benissa, una ciutat de 12.000 residents prop de 50 milles al sud de València, el cas de Lieve de Cleippel i de Hubert van Bel ha estat inactiu alguns mesos. Però el batle Juan Bautista Rosello ha dit que serà revisat, amb la nova llei que impediria l’enderrocament de la casa de la parella però tot fa preveure que s’urbanitzarà gran part de la propietat amb el recolzament del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU).

Ell va negar que la llei de València permeta que les ciutats agafen la terra. En lloc d’això, va dir el batle, les ciutats “converteixen les zones agrícoles en zones que es poden desenvolupar” i després carreguen els amos pel cost d’urbanització.

En el cas de la parella belga i dels seus 7.5 acres, Roselló va dir, els seran concedides prop de 2.5 acres al voltant de sa casa, i els cinc acres restants seran declarats urbans. Sota la nova llei, hauran de pagar $1 milions en càrregues per a la millora d’infraestructures, va dir. Si la parella no volguera que aquests cinc acres es desenvoluparen, Roselló va dir, que hauran de pagar les càrregues, com ho fa tothom amb propietats urbanes en el nou pla. L’atra opció és vendre la terra al desenvolupador.

“No ho veig com una batalla” entre els interessos públics i els privats, va dir Roselló, sinó com un equilibri entre els dos costats. “No se’ls llevarà la terra sense res a canvi. A canvi aconsegueixen terra per a construir cases,” que segons va dir ell seria més profitós.

“No vam fer això com una inversió, ho vam fer per a viure aci,” va dir de Cleippel, 56, caminant al voltant de l’exterior de la casa d’estil colonial amb riu raus, jardins magnífics i les vistes fabuloses de la mar situada una milla més lluny. ” Tan sols volem mantindre la nostra propietat, sense haver-la d’enderrocar per a construir 17 cases damunt.”