The Mekons actuarà a Benissa el divendres 29 de febrer

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut a la web www.mondosonoro.com el 19 de febrer de 2008:

Per molt que puga semblar increïble, a Espanya hem hagut d’esperar a una gira de celebració del trenta aniversari de la seua formació per a poder veure The Mekons sobre l’escenari. I això que Jong Langford, que ha exercit de líder de la banda des dels seus primers dies, quan no eren més que uns joves universitaris de Leeds fascinats per Sex Pistols i The Clash, no amaga les seues connexions amb el nostre estat. “He estat algunes vegades a Galícia, Barcelona i Madrid, on vaig arribar a tocar amb el projecte paral·lel The Three Johns el 1986. A més, Espanya és el país favorit de Sally (Timms, la baixista) que va viure a Barcelona a la fi dels huitanta i ha visitat el vostre país un tall de vegades”. Se li veu amb ganes de reparar el greuge històric, regalant-nos una sèrie d’actuacions -quatre dates: dimecres 27 de febrer en Apol·lo de Barcelona, dijous 28 en Gruta 77 de Madrid, divendres 29 en el Centre Social Bèrnia de Benissa (Alacant) i dissabte 1 de març en el 12 & Medio de Múrcia- en les quals repassaran una discografia que s’acosta a la vintena d’àlbums i que ha viscut diferents etapes. “Vam començar amb el punk com una banda que volia arrasar amb tot i que a poc a poc vam anar descobrint alguns aspectes de la cultura popular molt interessants. Per això sempre he pensat que nosaltres no tenim res a veure amb el negoci de la música, sinó que en realitat procedim d’una estranya tradició folk”. Doncs si, perquè l’evolució de The Mekons no els va dur pel camí del techno-pop, d’allò sinistre o del punk funk, com a la pràctica totalitat dels seus companys d’aules, sinó a descobrir a Johnny Cash i Gram Parsons a qui van creuar amb unes guitarres rabioses per a crear nexes d’unió amb bandes de l’altre costat de l’Atlàntic, de Camper Van Beethoven a Naked Raygun, i convertir-se així en pares adoptius de la nova americana, amb Uncle Tupelo al capdavant. Un mite que no ha parat de créixer i que ara es presenta als nostres escenaris en una oportunitat irrepetible.