Cultura

Pedra i home, futur incert

Pedra i home, relació tallada pel pas dels anys, sense ajuda i amb un futur incert. L’any passat la revista -científica per a tots els públics- de la Universitat de València Mètode va dedicar un número a les construccions elaborades mitjançant la tècnica de la pedra en sec. L’última edició de la publicació està dedicada a Einstein. És a dir, la importància de la pedra en sec creix amb el pas del temps, de la mateixa manera que aquesta pedra tallada i agrupada sense cap tipus d’argamassa suporta aquest mateix cronos.

El passat cap de setmana es van reunir a la Seu Universitària la Marina de Benissa experts per a analitzar el valor que en l’actualitat se li atorga a aquest tipus de patrimoni. Segons les conclusions de la trobada, que es van plasmar en la batejada com a Declaració de la Marina, s’ha d’apostar per la “conscienciació i el posicionament actiu com a premisses prèvies per a exigir l’adopció de mesures dedicides i efectives als poders públics implicats” a més “d’afavorir una acció directa per part de les entitats i les associacions, els centres d’investigació i, en general, la societat civil del món rural valencià”.

En la trobada es van donar cita estudiosos procedents de diferents punts que tenen com a element comú l’elaboració d’arquitectura de pedra en sec. Així, des del col·lectiu el Runar, organitzador de l’esdeveniment, van destacar la ponència presentada pel representant del Consell Balear, Guillem Alomar, que va explicar com s’ha portat a terme a les Illes un projecte que contempla la catalogació de totes les construccions d’aquest tipus.

Una arquitectura que roman en gran part “en situació precària” o, directament, “està amenaçada per processos destructius diversos” com és el cas de la “creixent urbanització de moltes zones rurals i de muntanya”.

Les jornades es van celebrar el dissabte mentre que el diumenge els participants van acudir a “l’antic camí de les Planisses” al terme municipal de Xaló, un paratge que destaca precisament per la multitud d’abancalaments realitzats mitjançant la tècnica de la pedra en sec. Uns murs elaborats pels professionals ancestrals coneguts amb el nom de margenadors i que han convertit el seu ofici en història viva, heretada de pare a fill, de pedra a pedra.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?