La crisi no evita que la rajola envaïsca zones verges de La Marina

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari EL PAIS el 18 de juliol de 2009:

Després de gairebé dos anys de recessió i amb els índexs de vendes en caiguda lliure, les restes del naufragi del sector de la construcció s’agarren a una taula de salvació: la urbanització de zones exclusives de la costa on construir cases de luxe que oferir a clients d’alt poder adquisitiu, en bona part d’origen europeu, no afectats per la crisi. De fet, ajuntaments de la Marina Alta governats en la seua majoria pel PP han previst, mitjançant planejaments globals o de projectes concrets, la urbanització de les últimes zones verges dels seus respectius litorals.

“L’única alternativa que ens queda és la de construir per a clients estrangers xalets de luxe en un entorn paisatgístic el més paradisíac possible”, assenyalen fonts del sector immobiliari de la comarca, els quals descarten el model d’urbanitzacions d’adossats apilotonades que havia imperat fins ara i que ha patit un baixó d’un 70%.

El Col·legi d’Arquitectes d’Alacant avala la tendència urbanística cap a l’exclusivitat, que s’ha anat accentuant des de l’últim trimestre de 2008. Així, a tota la província, la mitjana d’habitatges per promocions ha descendit de 6 a 3 i moltes d’aquestes últimes ni tan sols són per col·locar-les al mercat sinó com a “autoconsum familiar”.

Els ecologistes i l’oposició alerten dels greus costos mediambientals d’aquesta política: ja abans de la crisi, el mercat immobiliari s’havia ressentit precisament perquè els potencials clients europeus fugien de la massificació urbanística propiciada pels temps daurats de la piqueta.

Calp i Benissa ja s’afanyen a urbanitzar els últims paratges sense formigó que quedaven a les seues respectives costes. El govern local de la primera d’aquestes poblacions, regit per Bloc i PP, ha aprovat aquesta mateixa setmana un pla per construir 139 immobles de luxe distribuïts en set blocs de quatre plantes que es construiran per una empresa de Sevilla a la cala de la Manzanera, on encara sobrevivia una pinada. El PSPV adverteix del gran impacte visual que comportaran aquestes edificacions sobre els penya-segats de Calp i el perjudici que suposarà per a la resta de propietaris de la zona. Per la seua banda, l’executiu local recorda que el projecte s’ajusta a la legalitat i que el pla ve de principis dels noranta, quan encara governaven els socialistes.

També era verge el paratge de la Llobella de Benissa, sobre el qual, no obstant això, pesa un altre projecte per a urbanitzar 273.000 metres quadrats i alçar 172 habitatges dispersos, així com zones hoteleres i comercials impulsades per l’executiu de PP i PSD. Els socialistes alerten que el pla “comet els mateixos errors de la serra de Bèrnia a Altea o la muntanya de Gata, amb una barreja desordenada d’adossats, xalets, zones comercials i zones verdes amb un fort impacte estètic i lumínic”. El batle, el popular Juan Bautista Roselló, ha dit que vigilarà el pla amb “lupa”.

A Dénia, el nou Pla General que dissenyen PP i independents contempla la urbanització, al litoral nord, de gairebé 400.000 metres quadrats en l’aiguamoll de Racons, a l’entorn d’una àrea inclosa en el Catàleg de Zones Humides de la Generalitat que l’anterior govern de PSPV i Bloc volia preservar enfront del propi criteri de la Conselleria de Territori, que és el que ara ha imperat. Aquest futur PGOU també preveu elevar de 800 a 1.352 cases l’edificabilitat a la zona Rotes-Montgó, un dels entorns turístics més exclusius del País Valencià, i obri la porta a camps de golf i complexos hotelers a la costa dels Marines. la regidora d’Ordenació del Territori, la centrista Pepa Font, creu que el PGOU “advocarà per un nou model turístic a favor dels hotels i en detriment dels apartaments” i acusa a l’esquerra d’haver massificat la ciutat amb més de 8.000 habitatges en sis anys. PSPV i BNV alerten que després de la moció de censura que els va apartar del poder fa un any s’amagaven precisament les nombroses immobiliàries locals que tenen interessos en aquestes zones residencials.

El cas de Xàbia és peculiar. El seu batle, el nacionalista Eduardo Monfort, ha recorregut l’última delimitació de Costes que deixa fora d’ordenació més de mil xalets penjats dels penya-segats dels seus 15 quilòmetres al sud del municipi i impedeix que prosseguisca sobre aquest litoral de cingles abruptes la construcció desordenada dels últims anys. Els empresaris també s’oposen a la delimitació, “no tant perquè volem seguir construint allí sinó perquè les cases que ja existeixen perden la seua condició d’urbanes i així serà impossible vendre-les”, assenyalen des de l’Associació de Constructors del municipi. A més, una sentència judicial permetrà ara a una altra empresa urbanitzar el paisatge de Cansalades-Ombria, on les seues 34 parcel·les de luxe tenen un valor de mercat superior als sis milions d’euros.