Les pedres oblidades: Primer pas a Benissa per a protegir la Pedrera de la Mola i les llambordes de la travessia

Esperança per a un patrimoni històric de valor incalculable. El batle de Benissa, el popular Arturo Poquet, va enviar el passat 27 de febrer la sol·licitud que fa un any li havia elevat l’historiador Robert Llopis per a preservar la Pedrera de la Mola a l’equip que en l’actualitat està redactant el Catàleg de Proteccions del Pla General Estructural. És el primer pas per a aconseguir preservar l’emblemàtica explotació minera, activa entre 1917 i 1945, mitjançant la seua inclusió al citat catàleg.

A més, segons l’escrit del batle, l’equip tècnic contractat per l’ajuntament, que és la UTE Veges Tu i Mediterránia, es posarà en contacte amb el mateix Llopis per a qualsevol informació addicional que apuntale el valor de la pedrera, de transcendents antecedents històrics, geològics i humans.

Davall les capes d’asfalt: l’avinguda del País Valencià

Poquet també s’ha referit a la segona petició de Llopis: que el futur pla de remodelació de l’antiga travessia urbana de la N-332, l’avinguda del País Valencià, contemplara la conservació i restitució d’algun tram de la llamborda original amb el qual va comptar eixa carretera i que es va produir precisament a la Pedrera de la Mola. En l’actualitat es troba ocult davall diverses capes de quitrà.

Sobre aquesta segona qüestió, el batle introdueix un matís en l’escrit: que de moment no existeix cap tràmit cap a la citada remodelació d’eixa via que vertebra Benissa. “No obstant això –afegeix el batle– també s’ha donat trasllat d’aquesta petició als tècnics municipals».

De la remodelació de l’antiga travessia es porta parlant des de fa dos legislatures amb el somni de convertir-la en un bulevard. Ja en l’actual, al juny de l’any passat, Benissa va assumir la titularitat de l’avinguda del País Valenciè després d’una històrica cessió del Ministeri. Però hi ha un problema. Uns pocs mesos després, a l’octubre de 2025, es va saber que Benissa no havia sigut beneficiara d’una subvenció europea de 10 milions d’euros, compartida amb Teulada, que entre diversos projectes incloïa aquesta reurbanització integral de la travessia.

Però això no vol dir que el projecte estiga mort. A preguntes d’aquest periòdic, el batle va informar que Benissa tornarà a presentar-se a la pròxima convocatòria d’eixes ajudes de Brussel·les que possiblement eixiran a mitjan d’aquest any 2026. El que no contempla l’ajuntament, va seguir Poquet, és fer una excavació abans d’executar eixe projecte de remodelació “ja que no sabem ara mateix en quin estat es troba eixe empedrat, sobre el qual durant anys s’han tirat diverses capes d’asfalt”.

La queixa davant el Síndic

Finalment, l’escrit del batle trasllada al citat historiador “des d’aquesta Alcaldia i des del departament d’Urbanisme les nostres disculpes pel retard a contestar a la seua petició”.

Va ser al març de 2025 quan Llopis va instar per entrada de registre a l’Ajuntament de Benissa a eixa doble protecció de la pedrera i de l’empedrat de la carretera. No obstant això no va obtindre cap resposta del consistori, la qual cosa va motivar que aquest expert presentara davant el Síndic de Greugues una queixa. Aquest últim organisme la va admetre a tràmit a principis del passat mes de febrer, tal com va publicar aquest diari.

Una història apassionant

En el seu moment, Llopis va sol·licitar la protecció de la Pedrera de la Mola “pel seu valor geològic, humà i històric”. Les llambordes que va generar fins a 1945 van ser claus per a la pavimentació urbana no només de Benissa sinó també de ciutats com València i Alacant. A més la seua lluita sindical va permetre la millora de les condicions de vida dels treballadors.

El següent enllaç resumeix la trajectòria d’aquesta explotació a partir de la investigació que en el seu moment van realitzar Llopis i el també historiador José Luis Luri.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 7 de març de 2026 a La Marina Plaza.