Betlem amb DANA; per Joan Josep Cardona

Com sempre, i tots els anys, fem el betlem a l’entrada de casa. Un espai que en temps antic comptava amb una pedra llisa encastada al mur i al costat de la xemeneia. Un afegit que en la mitologia camperola servia per a ubicar temporalment als malalts precisats de visita mèdica. Lliuraven així al facultatiu de pujar escales a les cambres superiors preservant-lo de reparar en les pobreses domèstiques. En la nostra la llosa no acomplia eixe menester. Era la casa de mossèn Francisco i la pètria pesa era el batidor de la porta del molí que en enderrocar-lo el mossèn sentí nostàlgia i la diposità en un lloc que li semblava noble. La pedra, hui reduïda de superfície, deixa espai suficient per a fer allí el betlem.

Educats en que a cada temps el precedeix una espera vivim l’advent a glops petits i pensar a fer el betlem no comença fins l’arribada de la festa de la O. La litúrgia coneix eixa efemèride com la festa de l’expectació i es produeix el dia quinze de desembre. Concordant en eixe aguait i tal dia es mira al rebost aquelles capses que guarden les figures del betlem i preparem les posts on hem de construir el terreny sagrat del naixement. Un cep és la base més ideal per a situar la cova. Entre la seva soca rugosa i la forma oberta dels braços la balma té una aparença molt real que no necessita massa retocs. La muntanya es fa amb paper d’embalar que arrugant-lo amb les mans crea penya-segats i esplugues molt aparents que es perfeccionen amb esguits de calç viva, ocre i blavet. Després va la vegetació de romer, xiprer, pi i murtra. Fet això van les representacions humanes.

Com que en la població de fang tenim un pescador, dos llavadores i una família d’ànecs és convenient deixar un lloc on va l’estanc que guanya qualitat si es cobreixen les parets amb molsa i corfa de pi. Es situa baix del barri on estan les cases de suro. Una prevenció per quan s’ha de distingir l’ambient de mercat, xafardeig i bullanga del sagrat de la cova. Per això allí situem a un home que toca la bandúrria, un parell de pastores tocant la pandereta i altres persones assegudes a la porta de sa casa filant, donant de menjar a les gallines i altres menesters. La castanyera no. Eixa persona va prop de la cova perquè s’ha de guanyar el jornal venent als adoradors la seva mercaderia.

Un pam abans de la cova santa es reserva per a dos figures de prestigi. Corresponen a les poques que queden del temps del tio Joanet, germà major de ma mare. Morí als divuit anys després d’una infància sense mare, malalt del cor i fent el bé per allí on passava. Les dos figures, segons ma tia Marieta, eren part de la col·lecció d’aquell dissortat jove i per respecte a la seva memòria allí les hem posat sempre, l’un amb un cànter al coll i l’altre amb un pollastre a les mans. I amb molta cura, per ser fràgils, els desenvolupem d’entre els parers de diaris junt amb els personatges bíblics, adoradors i l'àngel anunciador. El betlem ja està fet. La nit passada fou plujosa. Pluja mansa. En el silenci nocturn es percebé el torbador so d'una gotera percudint damunt d'una superfície tova. Queia sobre la muntanya del betlem. La causava una escletxa a la teulada molt difícil de trobar. Daquell imperceptible forat l’aigua ja deuria de portar algunes hores envaint el vessant sud de la muntanya de la cova on havia trobat un barranc que acabava precisament damunt de les dues figures més estimades remullades per un filet de líquid de blavet. El succés els ha descompost totalment afectant a altres dos o tres dansarins que confiadament anaven a ballar davant la cova.

Pensant que la inauguració oficial del betlem familiar no té efecte fins que no arriben a casa els nets i les netes, i sospitant que tindrem un Nadal plujós hem procedit a cridar a la UME familiar que aconsella canviar l’estanc de lloc. Així la gotera caurà directament sobre el taper que fa de bassa, absorbirà sense conseqüències la pròxima crescuda del barranc i es resoldrà aquella devastació. Els ferits de la tragèdia estan propers a la xemeneia per veure si s’assequen, es recuperen i amb pegament intentarem recompondre el millor possible la seva maldestra anatomia. Imaginem que amb aquest gest casolà, i almenys de pensament, fem un solidari record a qui no pot remeiar tan fàcilment les seves desgràcies personals. I, sia l’hora que sia ens interpel·len de prop o de lluny precisats d’un urgent pegament més transcendent i responsable.