Mai falta en la decoració nadalenca un estel. Tant si culmina el modern arbre de Nadal, com si en forma de cometa apareix en la façana de les esglésies, als betlems públics o domèstics. La tradició cristiana declara que és l’estel que acompanya als reis mags. És un coneixement que devem a l’evangeli de Sant Mateu, únic que la descriu com un estel gegantí que guià el camí dels reis mags cap a Betlem. Sobre aquest prodigi celestial la ciència s’ha ocupat de verificar si efectivament aquest fenomen astral tingué lloc tal com descriu l’evangelista. El número extraordinari de desembre de la revista “Serra d’or” inclou un documentat article del qual és autor Antonio Bernal González, un reconegut divulgador científic. Fonamenta la seva opinió en diversos suposats. Comença per explicar la possibilitat de que es tractés de l’explosió d’un estel supernova. Sobre eixa singularitat no confirma que succeí en temps del naixement de Jesucrist basant-se en el fet que els annals de l’astronomia no consten aquestes explosions abans de l’era cronològica que comença amb Jesucrist.
Més fiable és la probabilitat d’una conjunció planetària que és quan dos planetes coincideixen en la mateixa coordinada. En aquest cas afirma que en l’any 7 d’abans Crist sí que es donà un acostament entre els planetes Júpiter i Saturn que es van apropar i separar per tres vegades en un any i essent la tercera visibilitat el dia 1 de desembre. En alguns relats sí que s’argumenta que aquell estel tan caminador fos en efecte un cometa i sobre aquesta suposició l’única referència que troba l’articulista és la del que coneguem modernament com el cometa Halley, però amb l’atenuant de que aparegué pocs anys abans de Jesucrist. En tot cas, en parlar de cometes la seva existència és coneguda en els annals xinesos com un fenomen en la constel·lació de Capricorn cinc anys abans del naixement de Jesucrist. I és precisament aquest fenomen el que es relacionarà a partir del segle XVIII com l’estel de Nadal, tot sempre està dins de les interpretacions convenients.
La informació sobre els personatges mags que seguiren aquell senyal fins a Betlem és la conclusió de que eren persones amb notables coneixements astronòmics. En la tradició oriental l’astronomia era una ciència de prestigi. Una erudició fonamentada en l’observació del firmament, on a més dels càlculs matemàtics també formava part l’astrologia i l’auguri de futurs esdeveniments. Cal recordar que les morts de Juli Cèsar o Marc Agripa succeïren a tall seguit d’aparéixer al cel aquests senyals. Monsenyor Manel Nin, monjo de Montserrat i actual exarca apostòlic de la tradició bizantina, bon coneixedor de la cultura oriental, confirma que els nostres actuals tres reis mags, n’eren dotze, nombre que acabaria essent els tres que coneixem en virtut dels tres dons d’or, encens i mirra. Un canvi que comença a entrellucar-se a partir del segle VI i degut a una pintura de l’època conservada en la catedral de Ravenna.
En una graciosa narració d’Álvaro Cunqueiro (Papeles que fueron vidas), exhuma uns documents escrits pel canonge Golmar. Les cabòries d’aquell prebendat eren un pel fantasioses. Per exemple tenia preocupacions per saber el dia exacte en què començà a ploure en el conegut Diluvi Universal, o si el crim de Cain sobre el seu germà Abel fou en dissabte. Però la més peregrina elucubració d’aquell bon home era saber el dia exacte en què els reis començaren el seu camí cap a Betlem. Determinà el que costà: en total trenta-tres dies. I a major informació dedueix que l’estel tant brillava de nit com de dia.
En la nostra comarca, i per aquestes dades, si ens fixem en el cel del capvespre brilla cap a ponent un estel molt potent. És el nostre estel de Nadal. En anys en què en aquesta època tenim lluna creixent sol situar-se a vora la lluna. Com que aquesta temporada la lluna de Nadal està en fase minvant, o vella, l’estel està solitari, però manté la seva lluminositat. Els entesos li donen el nom de Venus, és a dir el planeta. Aquest cos celeste el tornarem a veure, si no hi ha núvols, junt a la lluna dins de la fase creixent, situació que coincidirà en la posició de nova. Els càlculs del canonge, malgrat venir els reis de Betlem a la comarca amb onze dies, temps que va de Nadal al sis de gener, poden ser fiables. Tinga’m en compte que ses majestats han de visitar moltes llars i acceptar el randibú de les autoritats, i això és protocol·lari i precisa de calma, a més del lògic cansament de cos.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?