Cultura

El benisser Quico Llopis guanya el Premi Bernat Capó 2025

Lliurament del Premi Bernat Capó 2025. Quico Llopis, quart per l'esquerra.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, ha lliurat els premis Bernat Capó de recerca i difusió de la cultura popular de les edicions del 2024 i 2025. El premi corresponent a la present convocatòria, la número 26 -una de les edicions amb un major nombre d’estudis presentats- s’ha atorgat a Francisco Llopis; el guardó corresponent al premi de l’any 2024 s’ha lliurat a Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez per ‘El vi de la cova’.

La cerimònia, celebrada este divendres a la vesprada al Castell d’Alaquàs, ha comptat amb el diputat de Cultura, Paco Teruel; el batle d’Alaquàs, Toni Saura; el director de L’ETNO, Joan Seguí; a més dels premiats, Francisco Llopis i Carlos Javier Gómez-Miota. El responsable de Cultura de la Diputació, Paco Teruel, ha apuntat que esta edició és “especialment significativa”. «L’any passat no vam celebrar aquest acte per la catàstrofe que vam patir amb la dana, i que també va afectar Alaquàs, per això, hui celebrem una doble cita: el lliurament del premi corresponent al 2024 i també el del 2025», ha assenyalat.

Per a Terol, el premi Bernat Capó «és hui un dels guardons amb més trajectòria; amb aquesta, ja hi sumem vint-i-sis edicions, i si ens fixem en les més de quinze obres presentades enguany, podem afirmar que el premi gaudeix d’una salut excel·lent». En aquest sentit, ha expressat que la cultura popular, «aquella que Bernat Capó va estimar i va estudiar amb tanta passió, continua necessitant ser explicada i difosa. Vivim en un món que canvia a gran velocitat, però les coses del poble, les maneres de fer i de sentir de la nostra gent, ens arrelen i ens donen identitat i seguretat».

‘Gent de carro’

Gent de carro, de Francisco Llopis Ivars, és un treball de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià que ha estat premiat entre 17 propostes presentades. L’autor ha volgut introduir en un llibre la ingent informació que té sobre aquest tema i deixar constància d’una part de la cultura valenciana gairebé oblidada per la societat actual. Tot un món de transmissió oral que aborda un tema poc tractat per la divulgació cultural.

Així, l’obra premiada dona a conéixer l’evolució i la bona feina dels nostres artesans al llarg del temps i deixa escrit una part del vocabulari autòcton, així com un catàleg d’objectes valencians. A més, crea un lloc on poder observar gràficament les seues formes i explicacions sobre el seu ús. Així, a la feina de Francisco Llopis, la qual busca guardar per a les futures generacions un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les classes populars i els cavalls, es genera un relat evolutiu de tot el món del cavall agrícola valencià fins als nostres dies justificat amb fotos i entrevistes.

Francisco Llopis Ivars (Benissa), més conegut per Quico Llopis, és músic i musicòleg. Treballa com a docent en escoles elementals de música vinculades a la FSMCV com a professor i forma part de diverses escoles de música de municipis de la Marina. Anteriorment ha participat en altres projectes sobre recuperació històrica etnogràfica sobre agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. Amb el segell personal Quadra Llopis – Ivars ”Benavent”, ha col·laborat amb l’Ajuntament de Benissa als documentals de Les estisoradores (2017), ‘Gent de Carro, memòria d’un passat entre cavalls’ (2018) i a la sèrie documental ‘En les vostres mans’ (2020-2022) Mostra de Curts del Moscatell de Teulada.

A més, l’autor ha realitzat col·laboracions literàries etnogràfiques en revistes com ANC La Mula espanyola, en llibres com ‘Benissa al Record’ (2006-2007) i ‘La Banda de Benissa’ (2015). Així mateix, Quico Llopis ha treballat en diversos documents fonogràfics de cants populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, (projecte dirigit per Pep Gimeno Botifarra) i ha fet treballs de divulgació del món del cavall valencià en diversos programes televisius d’À Punt, com ‘Terra Viva’, o ‘Tresors amb història’.

25è Premi Bernat Capó

L’obra guanyadora del 25è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular és fruit del treball de l’historiador i arqueòleg Carlos Javier Gómez-Miota. ‘El vi de la cova: vinificació i tradició oral als cellers subterranis d’Utiel’, és un assaig etnogràfic que ofereix una mirada profunda i compromesa al patrimoni vinícola d’Utiel, reivindicant el paper central que durant segles van exercir les coves o cellers subterranis —autèntics “santuaris de vi” Utiel-Requena.

El treball parteix d’un enfocament interdisciplinari que conjuga història oral, arqueologia, documentació d’arxiu i testimoni etnogràfic, per reconstruir el procés tradicional de vinificació: des de la verema —amb una atenció especial al raïm boval, varietat autòctona— fins a les tècniques d’elaboració del vi a les coves excavades sota els habitatges.

A més del component tècnic i històric, l’obra recull comptes, llegendes i expressions populars —com la del mític Tripabàlag, criatura amb la qual s’advertia els xiquets sobre els perills d’entrar a les coves-celler—, cosa que explica com aquests espais han modelat l’imaginari col·lectiu de generacions senceres a Utiel.

Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel) és historiador i arqueòleg per la Universitat de València. Vinculat a l’estudi i la divulgació del patrimoni de la comarca des del 2013, ha publicat més de trenta articles sobre història local, etnografia i despoblació rural. El 2025 i el 2021 va ser guardonat per l’Institut d’Estudis Comarcals – Hoya de Buñol-Chiva, i el 2022 va publicar el llibre ‘Utiel amb altres ulls’, una relectura fotogràfica de la seua ciutat natal. En els darrers anys ha centrat el seu treball en la recuperació i la valoretzació de la tradició vinícola utielana, especialment en el seu vessant subterrani.

Premi Bernat Capó

El premi Bernat Capó es va posar en marxa el 1999 per iniciativa de l’editorial Bullent i de diferents institucions públiques, com ara L’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta i l’Ajuntament de Dénia. L’objectiu del premi ha estat fomentar la investigació i divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO està valorat en 6.000 euros i suposa la publicació del text per l’Editorial Bullent, així com el lliurament d’una estàtua feta per l’artista valencià Artur Heras. Durant aquests 20 anys s’han guardonat treballs que han tractat gairebé tots els aspectes de la cultura tradicional valenciana. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu ‘Costumari Botànic’ (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, fenòmens socials concrets de les nostres terres com la de la persecució dels moriscs i jueus per la Inquisició a València (2022) o aportacions de contes i dites a la rondallística valenciana (2023).

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 8 de novembre de 2025 a Actualidad Valencia.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?