Presentació de llibres; per Joan Josep Cardona

La tardor és un temps de bons propòsits. El seu sinònim de marcar-se objectius planteja a parts iguals il·lusions i dubtes. És també un moment de l’any on es proposen tendències. La moda en el vestir, espectacles novedosos i, com no l’obertura de salons expositors d’obres d’art. No podent faltar a la crida la presentació de llibres les regidories de cultura dels nostres pobles actuen en conseqüència. La del meu no passa de llarg aquesta oportunitat. Divulgar la lectura és la seva intenció.

Posar en escena la presentació d’un llibre és un dels majors riscs a què s’exposa l’autor/a. Si es tracta de persona jove i primerenca i que manté immaculada la utopia, s’imaginarà una cambra plena de públic. Si, pel contrari, ja té cotna, acudirà amb escassa convicció. En un i altre cas el buit és absolut. Els gestors de l’acte fan cara de circumstàncies i la sessió acaba amb els peus gelats i el cap calent. És la conseqüència de la manca d’allò que se sol dir calor del públic. Preocupant la desafecció dels amants del llibre imprès entra en escena la inquietud política. Recentment s’han fet públiques les preguntes que integren l’enquesta dirigida a la població estudiantil. Les conformen coses tals com la utilització del mòbil, les afeccions culturals dels pares i si tenen o no llibres en casa. Un test que demostrarà la tràgica situació en què es troba la lectura en llibre imprès. També s’han fet públics els resultats de l’informe PISA, mesurador a escala internacional que avalua els nivells de progrés o fracàs de la població escolaritzada. En el que fa referència a l’estat espanyol s’han baixat tres punts en comprensió lectura.

Un intent de comprendre l’estat de coses ens ho podrien donar les presentacions de llibres. Quan assisteixes a una d’elles mai trobaràs un públic que integraries dins del segment de població jove que és la que treballa PISA. Aquesta organització inicià els seus estudis en l’any 1997, per tant, en bona lògica les persones que van a les presentacions tenen una edat avançada. Ja no formen part del sector estudiantil. El seu barem correspon als que compren llibres directament al comerç. En eixe aspecte la regla de mesurar és industrial. Regeixen dos conceptes: l’edició de llibres i la venda. Res ens dirà de comprensió lectora, gustos o assimilació. Però, sense caure en la desesperança, deuríem emparar-nos en què el mateix Montaigne digué allò de que la seva memòria tan prompte oblidava el que llegia com el que escrivia. Però comprava llibres.

Una de les opinions més ben fonamentades sobre la tríada editor-llibre-lector ens l’aportaven Philllips&Bhaskar publicant fa pocs anys un recull d’articles fets per especialistes (Los fundamentos del libro y la edición). Fent-se preguntes sobre el futur del llibre es pronunciaven tan incompetents en fer pronòstics en la mateixa ignorància que viuen els propis analistes de la borsa de valors. Xavier Nueno (El arte del saber ligero), preocupat per l’excés de publicació de llibres reportava la cita bíblica del propi llibre de l’Eclesiàstic aquella que diu que “fer molts llibres no té cap fi i dedicar-se a ells és una fatiga per al cos”. No caldria caure en tan gran pessimisme per quan aquest doctorat en la selectiva universitat de Harvard l’únic que pretén en el seu brillant estudi és simplement mostrar-nos l’excés de publicacions. Avançarà un poc més la seua anàlisi incitant-nos a saber elegir. És com dir que més val un cap ben moblat que no un cap ple.

L’afirmació darrera és la realitat de la producció llibresca. L’estadística no menteix en confirmar que tan sols en l’any 2022 es publicaren 92.000 llibres i en 2019 el 41% era de literatura. Transportant aquestes xifres al nombre de lectors, que com s’ha confirmat, és baix, no és rar que una de les més conegudes llibreries de València salda llibres amb una rebaixa del 80% del preu inicial de sortida com una novetat. Traslladen vostès eixa concreció a les poques llibreries comarcals que encara funcionen i els diran que sobreviuen diversificant el negoci venent tabac, llepolies , el “Marca” i el “Mundo Deportivo”. Passent-se per gust per una biblioteca pública en hores punta i veuran aplicats estudiants repassant els apunts de la matèria. És un autèntic balneari de pau i silenci. I si forma vostè part dels que els agrada escriure i publicar, i en cas de rebre algun dia una honorable distinció, i pot vostè triar, demane la medalla de “Sufrimientos por la patria”. Escriure és plorar, segons frase atribuïda a Larra. No està clara l’autoria, però si que es pegà un tir al cap. No apleguem a tan tràgica situació, com a mínim peguem botets per escalfar-nos els peus. El cap, a qui escriu, sempre li estarà bullint.