L’aplicació de la Llei de Memòria Històrica segueix el seu lent i complicat curs a la Marina Alta. Només una setmana després de l’exhumació de Francisco Franco en el Valle de los Caidos, segueixen escoltant-se veus que demanen que es complisca amb aquesta llei, també en aquesta comarca.
En eixe sentit, veïns de la partida de Pinos, a Benissa, han contactat amb La Marina Plaza per a reivindicar que es retire la creu de tres metres situada a la seua ermita o, “almenys” la llegenda en la qual pot llegir-se “1939, año de la Victoria”.
“No és tolerable que aquesta fita franquista estiga en un lloc tan volgut com aquesta ermita”, indica un dels veïns de la citada partida, lamentant que “no em sembla correcte que els nostres fills cresquen al costat de símbols inconstitucionals en ple segle XXI. Açò mai passaria a Alemanya amb símbols nazis o en altres països que hagen patit un règim feixista”.
Per aquest motiu, des del veïnat de Pinos insten l’Ajuntament de Benissa a avaluar la retirada d’aquesta llegenda, que rendeix tribut al triomf franquista en la Guerra Civil després del colp d’estat de 18 de juliol de 1936.
El cas de Benimarco
Crida l’atenció que en una altra de les partides de Benissa, Benimarco, una creu pràcticament idèntica a la de Pinos presenta el mateix escrit en la part superior, però la paraula ‘Victoria’ i l’any ‘1939’ s’han eliminat de forma manual, picant-les amb un utensili d’obra o un mètode semblant. Amb pintura, la persona autora va escriure les paraules “Plaça del Pi”, en al·lusió segurament al pi de grans dimensions que presideix les festes en honor a Sant Jaume, a la fi de juliol.
Benissa, compromesa a rememorar les víctimes de la Guerra Civil
Bé podria dir-se que Benissa és la població de la Marina Alta més compromesa a l’hora de rememorar els fets esdevinguts en la Guerra Civil, recordant les víctimes tant del conflicte com durant la dictadura. Valga d’exemple els recents homenatges als Brigadistes Internacionals, els quals van crear un hospital al poble i van acudir per a lluitar en el bàndol republicà.
L’últim d’aquests actes, de caràcter anual, es va celebrar el cap de setmana passat, a través d’un concert de la Colla de Xirimiters Pere Bigot, en memòria dels brigadistes Jou Luet (de nacionalitat desconeguda), Boleslaw Cugowski (Polònia), Giovanni Monego (Itàlia), Alill Begovitsch (Iugoslàvia), Charles Ferrand (França), Emile Krochner (França), Maurice Cornetti (Itàlia), Jean De Lucis (Itàlia), Rudolph Heinisch (Àustria) i Robert de Lisle (França).
Sense abandonar la figura d’aquests voluntaris, Benissa és l’únic municipi en terres valencianes que compta amb un monument en el seu record instal·lat extramurs d’un cementeri. Es tracta de l’escultura de Rafael Carrió erigida el 2007, al costat de la Casa Feliu. No gaire lluny d’eixa ubicació, l’any passat es va celebrar el 80é aniversari de l’evacuació de les Brigades Internacionals de Benissa amb la inauguració d’una placeta en honor a dos brigadistes austríacs, Daura Haut (infermera) i Hans Kaiser (metge). La seua filla, Juanita Kaiser, nascuda a Benissa el 1938, va protagonitzar aquest acte, organitzat pel Casal Cultural d’eixe municipi.
Finalment, també cal destacar que Benissa serà una de les 5 poblacions en les quals s’obriran fosses de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura al País Valencià. De fet, el passat 5 d’octubre es va confirmar des de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica l’adjudicació dels contractes per a realitzar aquestes exhumacions.
Així, en l’antic cementeri de la localitat es duran a terme diversos treballs d’indagació i investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic d’unes víctimes que, a Benissa, no obliden.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 31 d’octubre de 2019 al diari LA MARINA PLAZA
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?