General

Uvas Cabrera, cinc generacions amb el Moscatell des de la Marina Alta

Dani Cabrera amb el seu cosí Izan

La història de Uvas Cabrera es pot contar com la història d’una família, però també com la d’un paisatge. La d’unes vinyes obertes al Mediterrani, protegides per muntanyes, treballades durant generacions i marcades per una aroma molt recognoscible: el del Moscatell d’Alexandria quan madura al final de l’estiu a la Marina Alta. Darrere de cada raïm hi ha una trajectòria que arranca en la segona meitat del segle XIX i que ha sabut travessar carros, hostals, mercats majoristes, magatzems, noves finques, vins propis i una forma diferent d’entendre el futur agrícola.

L’origen es remunta a Vicente Cabrera Baydal, transportista de l’època amb carros i animals, que va aconseguir reunir els diners necessaris per a complir un somni molt concret: comprar una finca. Aquella propietat, situada a la partida del Quisi, acabaria convertint-se més tard en la coneguda Casa de Cristina, vinculada al treball de la pansa i l’ametla. Eren productes que Vicente venia al port de Dénia, des d’on eixien cap a Anglaterra en una època en la qual la pansa era un dels grans motors econòmics de la zona.

Un cep de moscatell

Aquell primer gest, comprar terra per a treballar-la, va obrir un camí que hui arriba ja la cinquena generació. Vicente va tindre sis fills i va ser el cinqué, Joaquín Cabrera Ausina, qui acabaria donant un gir decisiu a la trajectòria familiar. Després de casar-se, es va fer càrrec de l’Hostal de Benissa, situat al carrer Nou. Per aquell establiment van passar durant anys nombrosos compradors que arribaven al municipi per a adquirir moscatell. Entre tots ells, va haver-hi una amistat que va resultar determinant: la de José Sanchís, de Picassent, qui va convéncer Joaquín que havia de dedicar-se de forma més seriosa a la compravenda de raïm de moscatell.

Joaquín Cabrera va decidir deixar l’hostal i centrar-se al raïm, combinant l’activitat de corredor amb la producció. El mercat de Dénia es va convertir llavors en un dels punts clau per a vendre el producte. En eixa etapa van ser fonamentals els seus fills, Vicente i Teresa Cabrera Sala, que des de molt joves es van implicar en el negoci familiar i van ajudar a consolidar una activitat que començava a créixer.

La trajectòria de Uvas Cabrera comença a mitjans segle XIX.

El bot comercial va arribar als anys cinquanta, quan la família va comprar la seua primera furgona. Aquella adquisició va permetre portar el moscatell fresc més enllà dels pobles pròxims i obrir mercat a València. No obstant això, les circumstàncies van canviar prompte. El mercat majorista valencià va començar a decaure i la família va haver de buscar alternatives per a sobreviure. La resposta va ser obrir una botiga de productes agrícoles a Benidorm, on Vicente i Teresa van vendre principalment el seu raïm de moscatell, tant a detallistes com a majoristes.

El matrimoni dels dos fills va obligar a abandonar temporalment aquella etapa, encara que en el cas de Vicente el parèntesi va ser breu. Va tornar al negoci amb una visió més ambiciosa: portar el raïm de moscatell a mercats més grans, com Barcelona i Madrid, i més endavant a Múrcia, Oriola i Novelda. Eixa mirada comercial va permetre a l’empresa familiar guanyar dimensió i connectar la tradició de la Marina Alta amb altres territoris productors i compradors.

Fruit d’eixe creixement, la família va llogar una altra propietat fins que el 1973 va alçar el magatzem actual al carrer Lluís Vives de Benissa. Va ser un pas important en la professionalització del negoci. L’empresa creixia, els beneficis també, i la família va decidir invertir en noves terres més enllà de la seua comarca d’origen. Una de les zones triades va ser el Fondó de les Neus, al Vinalopó Mitjà, conegut com la «vall del raïm» i especialment vinculat a l’embutxacat del raïm.

El moscastell d’Alexandria és la varietat que ha acompanyat la família Cabrera durant cinc generacions.

La quarta i cinquena generació

Amb el pas del temps, Ximo i Maria Francisca, integrants de la quarta generació, van començar a ajudar durant l’estiu. Des de 1995 van prendre el relleu de Vicente, treballant braç a braç i constituint Agrícolas Hnos. Cabrera SL. Llavors, bona part del producte que comercialitzaven procedia ja de collita pròpia, la qual cosa va reforçar la identitat de l’empresa com a productora i comercialitzadora. La compra d’un segon magatzem a Novelda va permetre treballar millor el producte procedent del Vinalopó i continuar ampliant capacitat.

Hui, l’empresa està dirigida per Dani Cabrera, cinquena generació de la família. Al seu costat s’ha incorporat també el seu cosí Izan, reforçant la continuïtat d’una saga que ha crescut sense perdre el vincle amb les seues arrels.

Uvas Cabrera disposa en l’actualitat de finques a Benissa, Gata de Gorgos, Dénia i Teulada, i està incorporant terres al Fondó de les Neus amb un objectiu clar: allargar la campanya. L’empresa treballa en un escenari cada vegada més exigent, condicionat pel canvi climàtic, les sequeres i les altes temperatures. El moscatell s’ha cultivat tradicionalment en secà, però la família està impulsant la instal·lació de reg per degoteig en les seues finques per a protegir la producció en anys especialment secs o calorosos.

Un bancal de moscatell.

La transformació també arriba a la forma de cultiu. El moscatell s’ha treballat històricament en got, un sistema tradicional molt arrelat en la zona. Ara l’empresa està començant a muntar finques en espatlera, un mètode que permet una millor ventilació de la planta i facilita una gestió més eficient. L’objectiu és avançar cap a un cultiu el més ecològic possible, respectant el producte i l’entorn, però sense renunciar a les eines que poden garantir la viabilitat futura.

Una empresa centenària

La trajectòria de Uvas Cabrera és també la història d’una adaptació constant. Ara, l’empresa treballa també en l’expansió nacional i internacional, conscient que el moscatell de la Marina Alta té una identitat pròpia capaç de competir més enllà del seu territori natural. Eixe equilibri entre memòria i futur és el que explica la seua incorporació aquest 2026 al Club d’Empreses Centenàries de la província d’Alacant. AEFA i la Cambra de Comerç han anunciat l’entrada de set noves empreses: Aceitunas Serpis, Antiu Xixona, Antonio Cascales Gómez, Azafranes La Llave, Fundiciones Balaguer, Herboristeria y Cerámica Vicente Pascual i Uvas Cabrera. Totes elles seran reconegudes en la VII Gala, que se celebrarà el pròxim 3 de juny.

Un raïm profundament marcat pel Mediterrani

La Moscatell d’Alexandria és una varietat de raïm blanc estés per tot el món, apreciada com a raïm de taula, utilitzada per a elaborar panses i molt valorada també en vinificació. El seu sabor mesquer, la seua intensitat aromàtica i la seua personalitat l’han convertida en una de les varietats més representatives del Mediterrani. Necessita sol, influència marina i unes condicions molt concretes per a expressar tot el seu caràcter. A la Marina Alta, eixa combinació es dona de manera natural. Les finques de Uvas Cabrera es troben en un entorn privilegiat, prop de la mar i recollides entre muntanyes. Eixa situació aporta al raïm un sabor intens, amb matisos singulars i fins i tot lleugers tocs salats.

Cinc generacions uneixen la història de Uvas Cabrera amb el conreu del Moscatell d’Alexandria a la Marina Alta.

El raïm de taula de Uvas Cabrera es comercialitza tradicionalment en caixes de dos i cinc quilos. El seu raïm és de grandària mitjana, amb raïm gran, carnosos i de sabor molt recognoscible. En ells es concentra l’essència d’una varietat que la família treballa des de 1895 i que forma part de la identitat agrícola de Benissa i de la Marina Alta. Però l’empresa no s’ha quedat només en el raïm fresc. En els últims anys ha obert noves línies de negoci vinculades als derivats del Moscatell d’Alexandria. Un dels moments clau va arribar en 2016 amb la comercialització del seu primer vi, «Ximo Cabrera», un moscatell sec que va esgotar existències en menys d’un any.

Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut el 30 de maig de 2026 al Diario Información.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?