La garrofa, fruit d’avantguarda

Poc menys de dues setmanes falten per a arribar al mes de setembre, i els llauradors ultimen els detalls per a començar a collir els fruits d’un dels arbres amb major caràcter mediterrani, el garrofer.

De la mà de l’únic triturador de garrofa de la Marina Alta, Carlos Doménech, ens endinsem en el món del camp i coneixem com es presenta la campanya de recollida d’aquest any.

Una collita que arrencarà a principis del mes de setembre i es perllongarà fins finals del pròxim mes d’octubre.

Segons Doménech només a la Marina Alta s’espera que es cullen unes sis mil tones d’aquest fruit.

Una quantitat que encara que sembla elevada és menor a la d’edicions anteriors a causa de les condicions metereològiques adverses d’aquest any i pel fet que molts llauradors s’han vist obligats a tallar els seus arbres per no obtindre cap rendiment econòmic d’aquest arbre.

Benissa, Xaló, La Vall de la Gallinera i La Xara són les zones on més garrofes es cullen i on són de major qualitat, segons aquest triturador.

Una vegada que es cullen les garrofes, Carlos Doménech explica que en primer lloc se separa el garrofí del que és la polpa de la garrofa ja que aquesta última part es destina per a la realització de pinsos per a animals i també per al consum humà.

Exportació

Per exemple, els hidrats de carboni de la llet en pols s’extreu d’aquesta polpa. Un producte que segons ha comentat Doménech s’exporta molt a l’Índia i la Xina des de la comarca de la Marina Alta.

Però de la garrofa s’aprofita tot. Fins i tot el garrofí que és amb el que s’extreu l’espessidor E-410, component d’aliments tan habituals per als humans com són les melmelades o els gelats, i fins i tot les postres de la cuina d’avantguarda, com són els hidrolítics, que també porten garrofí.

Aquest fruit mediterrani proporciona a l’alta cuina un dels espessidors més naturals i purs que existeix.

Per a Carlos Doménech el principal problema del descens en el cultiu d’aquest arbre és el baix preu a què arriba al mercat aquest fruit. Aquest any preveu que el preu se situarà en uns 0’33 cèntims d’euro el quilo. Però a pesar d’aquesta situació, Carlos Doménech assegura que es tracta d’un cultiu, el de la garrofa, que “està en alça” ja que el cost per a mantindre aquest arbre és molt menor que per exemple mantindre una plantació de raïm o ametlla.

A més afirma que la Marina Alta és una de les poques zones de tota la Comunitat on encara es produeixen grans quantitats de garrofa a l’any.

A més del rendiment econòmic que es pot extreure de la garrofa, l’arbre que les ofereix, el garrofer, té un valor històric i cultural propi del Mediterrani i molts dels seus exemplars arriben a centenars d’anys de vida.

El seu valor ecològic i històric ha de tindre’s en compte a l’hora de vetllar per aquesta espècie tan característica de la comarca.