Els estrangers compren el 68,2% de les cases de Benissa

La província d’Alacant s’ha consolidat en els últims anys com la principal destinació dels estrangers que volen comprar una casa a l’Estat Espanyol, ja siga per necessitat, com és el cas dels immigrants econòmics que arriben al país a la recerca d’una vida millor, o amb la intenció de disposar d’una segona residència. Només l’any passat fins a 31.010 ciutadans d’altres països van passar per les notaries alacantines per a formalitzar l’adquisició d’un immoble -el que representa més del 20% de tots els comptabilitzats en el conjunt de l’estat-, i en el primer trimestre de 2025 ja van unes altres 7.422.

De fet, en els últims anys la clientela internacional ha estat fins i tot més nombrosa que la local en el conjunt de la província. Per exemple, l’any passat va participar un comprador estranger en el 51% de totes les transaccions d’immobles registrades a Alacant, incloses les que van protagonitzar parelles mixtes de nacionals i forans.

Aquesta demanda internacional s’ha convertit en un dels principals motors del sector immobiliari en la zona i una important font de riquesa per a la Costa Blanca, que només l’any passat va moure més de 6.000 milions d’euros. Una xifra a la qual cal afegir la despesa que fan aquests compradors durant les seues estades en aquestes residències.

No obstant això, aquest fenomen també és un dels principals motius dels màxims històrics que marca el preu de l’habitatge en gran part dels municipis de la demarcació, amb una mitjana de 2.569 euros per metre quadrat, segons les últimes dades d’Idealista. Un problema que, com és lògic, afecta especialment les zones de costa, on la presència de compradors d’altres nacionalitats és més abundant.

D’aquesta forma, si es creuen les dades facilitades pel Col·legi Notarial de València, que informen de la nacionalitat dels compradors, amb les quals aporta el Ministeri de Transports sobre la xifra total de transaccions per municipi, el resultat és que ja hi ha cinc poblacions en les quals els estrangers copen més d’un 70% de totes les operacions.

De La Marina al Baix Segura

El cas més extrem és el que es produeix a Teulada, on l’any passat els estrangers van copar quasi el 87% dels 508 habitatges que es van vendre a la població, amb holandesos, britànics, belgues i alemanys al capdavant. Molt a prop es va quedar Oriola, amb un 84% d’operacions (4.534 de 5.398) que incloïen algun comprador d’una altra nacionalitat. En aquest cas, van ser els britànics els més nombrosos, seguits per belgues i polonesos, un dels mercats que més ha crescut en els últims anys, sobretot arran de l’esclat del conflicte d’Ucraïna.

La medalla de bronze d’aquesta peculiar classificació se l’emporta Calp, amb un 78% de vendes a estrangers, amb 909 dels 1.161 habitatges venuts. Per darrere se situa Torrevella, que en termes absoluts és el municipi amb major volum de compravendes d’habitatges per part d’estrangers, amb 5.595 l’any passat, el 18% de totes les que es van produir a la província. No obstant això, en termes percentuals, aquesta xifra “només” suposa un 77% del total de cases venudes en la població.

De Torrevella també destaca que és el municipi on queda més evident el canvi que s’ha produït en la composició d’aquesta demanda internacional d’habitatge, tradicionalment copada pels compradors procedents del Regne Unit i els països nòrdics. Així, els clients estrangers més nombrosos de les immobiliàries locals ja són els polonesos, mentre que els ucraïnesos se situen en tercera posició, reflectint l’ascens dels mercats de l’est d’Europa.

Finalment, a Guardamar del Segura els forans van representar el 71,6% de la demanda d’habitatge l’any passat, amb 986 adquisicions del total de 1.376 que es van registrar.

Encara que aquestes cinc poblacions són les que presenten la situació més extrema, la veritat és que pràcticament totes les poblacions del litoral presenten unes xifres molt unflades, que deixen clar que són els compradors europeus -i el seu major poder adquisitiu- els que determinen l’evolució del mercat. Així a Santa Pola són el 51,1%; a la Vila, el 52,6%; a Xàbia, el 66,7%; a l’Alfàs, el 67,9%; a Benissa, el 68,2%; o l’Altea, el 68,8%.

Poc interès per l’interior

Per contra, en les poblacions de l’interior els percentatges estan molt per davall de la mitjana provincial i, a més, una altra diferència fonamental, els estrangers que compren solen ser de nacionalitats que es corresponen amb immigrants que han arribat per a treballar. Així, a Alcoi només el 13,3% de les compravendes es corresponen amb ciutadans d’altres països, en aquest cas, principalment del Marroc, Romania i Itàlia.

Un percentatge molt semblant, el 13,5% és el que es dona a Petrer; a Villena arriba al 16,5% i a Elda a un 23,3%. En la capital del Vinalopó Mitjà són els algerians els més abundants, encara que les xifres són més que modestes, amb només 36 operacions.

Grans ciutats

Pel que respecta a les grans ciutats, en el cas d’Elx les notaries van comptabilitzar un total de 738 compradors estrangers, que a penes van representar el 20,4% del total. Entre les nacionalitats amb major representació tornen a situar-se marroquins i romanesos, encara que també hi ha polonesos, francesos o holandesos, que trien majoritàriament alguna de les zones costaneres del municipi il·licità.

Aquesta mateixa mescla es dona a la ciutat d’Alacant, que va anotar 2.751 transaccions d’estrangers, la qual cosa va suposar el 39% del mercat immobiliari en aquesta població amb dos nacionalitats d’origen molt distant al capdavant. En primer lloc, els algerians, que van adquirir 369 immobles, reforçant els llaços de la capital de la província amb la ciutat d’Orà, a la qual està unida per ferri. I, en segon lloc, els ucraïnesos, amb 327 operacions, fruit de l’arribada de refugiats d’aquest país, i que s’han assentat sobretot en la zona de la platja.

Finalment, Benidorm ocupa una posició intermèdia en la taula, amb un 43% de compravendes internacionals. Cal no oblidar que, en aquest cas, molts compradors de segones residències procedeixen del centre i el nord d’Espanya, mentre que el turisme internacional s’allotja sobretot en hotels.