Ecologistes en Acció diu que els esquirols compleixen la seua funció ambiental

Amb plaga o sense ella, la superpoblació d’esquirols rojos o comuns en muntanyes i ciutats de la província segueix sent tema de debat. Ahir, el coordinador d’Ecologistes en Acció del País Valencià, Carlos Arribas, va eixir al pas d’aquest fenomen de la natura per a rebutjar per complet la petició de la Federació Provincial de Caça de reduir el nombre d’exemplars.

Carlos Arribas nega que es tracte d’una plaga com a tal, assegura que no s’ha produït repoblació selectiva a la província i fins i tot justifica la seua presència a les pinedas de la província: “Els esquirols compleixen un nínxol ecològic i una funció ambiental”.

Carlos Arribas no comparteix la informació oficial, admesa fins i tot per la Conselleria de Medi ambient, que s’ha disparat el nombre d’esquirols en determinades comarques alacantines i valencianes als últims mesos. A més, també posa en quarentena la informació divulgada per aquest diari, i no desmentida ni fa un any ni ara per la Conselleria, segons la qual va ser l’associació conservacionista Ibèrica 2000 la que es va encarregar de dissenyar, patrocinar i efectuar una repoblació selectiva l’any 2000 a les muntanyes de Benissa, Llutxent, Quatretonda i Barxeta, aquests tres últims municipis a la província de València. Arribas, a més, replica a Miguel Ángel Romero, que demana permisos similars a la cabra arrui per a reduir la població d’esquirols mitjançant la caça controlada, que “ximpleries les justes, perquè les perdius, les caderneres i els colomes no es veuen afectats per culpa dels esquirols, sinó de les escopetes”. Al juny es va celebrar l’últim Consell Provincial de Caça, amb presència del director territorial de Medi ambient, i la Federació de Caça li va lliurar una enquesta de 154 clubs confirmant el dany d’esquirols a aquestes espècies.