De reina de la moda a retir daurat a Benissa, amb condemna per estafa inclosa: el cas de Jody Pearson

El Tribunal Suprem acaba de ratificar la pena de tres anys i mig de presó per a una exmodel i dissenyadora britànica condemnada per estafar dos compatriotes i a qui acusen d’haver estat al capdavant d’una trama fraudulenta que operava des de la Costa Blanca per a captar pensions de jubilats britànics

Han passat quasi nou anys des que l’empresa Continental Wealth Management (CWM) va tancar les seues portes deixant a centenars d’expatriats britànics, residents en la seua majoria en la Costa Blanca, sense els estalvis de tota una vida. Al capdavant de l’empresa, que tenia la seua seu en el luxós Hotel Marriott de Dénia, estava l’exmodel i dissenyadora de moda actualment coneguda com Jody Pearson (anteriorment va ser Jody Kirby, Jody Bell i Jody Smart), sentenciada en ferm per estafar a dos compatriotes; un era un jubilat a qui van defraudar 300.000 lliures esterlines amb la falsa promesa de compra d’un xalet a Pego, i l’altra una extreballadora de la companyia a qui van convéncer per a sol·licitar al seu nom un préstec de 70.000 euros que mai va ser tornat.

A l’exmodel actualment se li pot veure al costat de la seua actual parella, Franco Pearson, al restaurant Oceana Club, situat a l’exclusiu port esportiu de les Bassetes de Benissa, on exerceix d’amfitriona en les nombroses festes que tenen lloc al local. Mentre continua amb la seua vida social a Benissa, arribant fins i tot a compartir en xarxes socials imatges de viatges recents a Venècia, Grècia i Tailàndia, la condemnada es troba pendent de recórrer d’empara al Tribunal Constitucional per a tractar d’anul·lar el procés, però el més probable és que haja de fer front a la condemna, que a més dels tres anys de presó l’obliga a tornar a les víctimes les 370.000 lliures defraudades, equivalents a uns 430.000 euros.

A més, segons explica Carlos Coll Miralles a Alicante Plaza, advocat de l’acusació particular en representació de les dos víctimes, hi havia un tercer afectat personat en el mateix procediment, titular d’un pla de pensions valorat en 400.000 lliures esterlines que va perdre íntegrament. Aquesta tercera víctima va morir abans de la celebració del judici després del col·lapse econòmic i personal que li va provocar la pèrdua dels seus estalvis. En contrast, l’ara condemnada va arribar a llançar una marca de roba de luxe denominada Jody Bell London, amb viatges a la Nova York Fashion Week poc abans de l’inici del procediment judicial.

El recorregut del cas pels tribunals es va iniciar com a causa civil as jutjats de Dénia el 2019, però quatre anys després es va arxivar per falta de proves. Després d’aquest arxiu es va iniciar una causa penal en la qual el lletrat Carlos Coll Miralles va representar les dos víctimes esmentades. En aquest nou procediment, la secció segona de l’Audiència Provincial d’Alacant va condemnar l’acusada en primera instància; ella va recórrer eixa condemna davant el TSJCV, que a l’octubre de 2025 la va confirmar fil per randa; després va intentar un últim recurs davant el Tribunal Suprem, també desestimat al mes de juny passat. Només li queda una porta: un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional amb el qual tractarà d’anul·lar tot el procediment.

Segons recull la sentència, a la qual ha tingut accés Alicante Plaza, la condemnada —identificada com Jody Smart en les capçaleres de premsa anglesa amb base en la Costa Blanca i actualment coneguda com Jody Pearson— figurava com a administradora única de Continental Wealth Trust SL, la societat legal a través de la qual operava realment el grup, mentre que Continental Wealth Management funcionava com la marca comercial visible davant els clients. El seu objecte social declarat era la recuperació de pensions de ciutadans britànics per a invertir-les en borsa, a més de la intermediació immobiliària. En el seu perfil de LinkedIn, encara actiu, es definia com una “companyia d’assegurances offshore independent amb seu a la Costa Blanca” dedicada a la “planificació de jubilació, planificació de tarifes educatives, protecció i assessorament hipotecari”, i feia gala de comptar amb clients que treballaven amb J. P. Morgan, Merrill Lynch o Goldman Sachs, entre altres entitats financeres.

Els fets provats situen l’origen de la trama el 2017, quan els administradors de les empreses, sabedors de la “mala situació econòmica” d’aquestes, van buscar desesperadament liquiditat. L’apoderat i director financer de les mercantils, Alan Gorringe—mort el 2019 i per tant no jutjat— va convéncer un client, al qual coneixia des de feia 17 anys, perquè ingressara 300.000 lliures esterlines amb la falsa promesa de comprar-li una casa a Pego. Els diners es van repartir entre un compte particular d’una empleada de la companyia i un compte de Continental Wealth Trust SL. Quan l’afectat va viatjar a Espanya per a signar la compravenda, li van demanar 230.000 lliures addicionals al·legant que els diners anteriors «s’havien perdut». Mai va rebre la casa ni va recuperar els seus diners.

Mesos després, a l’agost de 2017, l’apoderat de les companyies, “de comú acord” amb l’ara condemnada, segons el relat judicial, va convéncer una empleada de l’empresa —contractada a penes uns mesos abans com a auxiliar administrativa— perquè prestara 70.000 euros a Continental Wealth Management amb la promesa de devolució en dotze mensualitats més interessos. La treballadora va transferir els diners en dos pagaments a un compte de Continental Wealth Trust SL en el qual estaven autoritzats tant l’administradora com el seu director financer. Setmanes després va ser acomiadada en comunicar-li que l’empresa tancava per les pèrdues acumulades, sense que se li tornara mai el préstec.

La defensa de la condemnada va sostindre durant tota la instrucció i el judici que ella era una simple administradora formal, sense poder de disposició real sobre els fons, i que va ser la seua llavors parella —descrit en la causa com apoderat del grup i en parador ignorat, i assenyalat en investigacions periodístiques com Darren Kirby, fundador de CWM— qui gestionava realment el negoci. El tribunal d’instància va rebutjar eixa tesi exculpatòria, i el TSJCV, en revisar el cas en apel·lació, va recolzar eixe rebuig: l’Audiència va considerar acreditat que la condemnada «va saber el que feien les persones a les quals havia apoderat, o, en defecte d’això, no va voler saber-ho», al mateix temps que no podia ignorar els «suculents ingressos» que arribaven als comptes de la societat que administrava en plena crisi de l’empresa.

La Sala va concloure que existia un conjunt d’indicis «prou ampli i entrellaçat» —la condició d’administradora, la recepció de fons defraudats en comptes sota el seu control, el seu vincle personal amb la resta de responsables i la signatura de la carta d’acomiadament de l’empleada— per a sostindre la condemna sense necessitat de prova directa.

Un frau de grans dimensions

La condemna, no obstant això, representa només una fracció mínima del mal causat per la caiguda de CWM, que segons càlculs del diari digital Olive Press, capçalera de parla anglesa que ha donat seguiment al cas, hauria costat als seus clients, la majoria jubilats britànics residents a Espanya, al voltant de 35 milions d’euros. En el mateix sentit, en conversa amb Alicante Plaza, l’activista Angela Brooks, portaveu de l’organització Pension Life que diu actuar en representació dels afectats per l’estafa, va assegurar que el cas “va involucrar a 1.000 víctimes i 100 milions de lliures esterlines en pensions i estalvis de tota la vida”.

En el procediment que sí que va arribar a la condemna i que implicava només tres víctimes, Carlos Coll el lletrat de l’acusació particular, va subratllar que la seua intervenció es va limitar a aquests tres casos, però que la magnitud real del frau, amb centenars d’afectats britànics residents tant a Espanya com fora del país, roman en gran manera sense resoldre per la via penal, atés que bona part de les reclamacions s’enfronten ja a la prescripció dels fets.

Angela Brooks va reconéixer igualment que s’enfronten a la prescripció dels delictes a Espanya, per la qual cosa intentaran “presentar-los a Anglaterra per frau” sota la premissa que, malgrat que el delicte es va cometre a Espanya, es va tractar d’un frau sobre fons de pensions obtinguts a Regne Unit per ciutadans britànics, la qual cosa podria propiciar que es judicialitze al país d’origen dels afectats.

El que diu la plataforma d’afectats

La plataforma Pension Life va publicar la seua pròpia crònica de la sentència del Suprem a penes es va conéixer la notícia sota el titular «Jail for Jody – the CWM Fraudster». En el seu article, l’entitat subratlla el que considera la gran paradoxa del cas: la mateixa persona que ara afronta la presó per defraudar a dos víctimes va ser també, com a administradora única de Continental Wealth Management, responsable legal de la pèrdua de prop de 100 milions de lliures esterlines per a al voltant de mil clients britànics, segons els seus càlculs. Eixe procediment molt més ampli es va dur als tribunals el 2019, però no va aconseguir cap condemna ni contra ella ni contra la resta de persones que l’organització assenyala com implicades en la gestió de CWM —entre elles la seua exparella i altres assessors de l’empresa—, sense que conste que cap d’ells haja sigut condemnat per aquests fets.

Pension Life atribueix aquell fracàs judicial al fet que el tribunal de llavors no va arribar a comprendre el funcionament dels productes financers offshore —bons de segur contractats en jurisdiccions com Malta, Gibraltar o Guernsey— amb els quals, segons l’organització, es generaven comissions ocultes a costa dels estalvis dels clients.

El cas, que ha passat desapercebut per a l’opinió pública espanyola per involucrar només a ciutadans britànics, és un dels majors escàndols de frau financer a la comunitat britànica resident a la Costa Blanca, una comunitat que sempre es troba en el número u del rànquing de compradors estrangers d’habitatge a la província, i que en casos de frau o mala praxi queda especialment exposada pel desconeixement del sistema legal espanyol i la confiança depositada en gestors que parlaven el seu mateix idioma.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 3 d’agost de 2026 a Alicante Plaza.