Ramiro, resto: “No sé si és una afició o un vici però la pilota ha marcat la meua vida”

“Tinc partida dissabte amb els amics”. No sembla res de nou però tot canvia si qui diu això és un home de 65 anys que s’enrotlla les mans i torna pilotes des del dau del trinquet de Benissa. I sorprén encara més com ho diu, amb la boca ben ampla i amb la mateixa il·lusió i ganes que quan estava al cim de la seua carrera professional. És José Ramiro Capó i fa més de 50 anys que juga a pilota. La seua vida ha girat sempre al voltant d’este esport i per això quan parles amb ell et transmet una passió que li ix del cor. La pilota valenciana va lligada a uns valors que el resto benisser ha respectat dins i fora dels trinquets. Per això està considerat com un cavaller per la gent d’este món.

Vaig al trinquet i comprove com segueix amb la mateixa rutina d’anys a l’hora d’enrotllar-se les mans. És el primer dels quatre a acabar perquè juga amb les mans quasi nues. “Ara es posen de tot però a mi no m’agrada. Necessite sentir la pilota”, diu. “El que si hauria de fer és canviar de guants perquè estan desgastats”, assegura mentre somriu. No té l’agilitat d’abans però tampoc la comuna a un home de la seua edat. S’enfada quan la pilota el venç perquè va molt forta o fa un mal rebot. Resta des del dau amb una tècnica de mestre i avisa el seu company Fenoll de la millor manera d’atacar la pilota. No dóna un quinze de franc sinó que obliga els seus rivals a guanyar-lo amb totes les de la llei. Quan el veus jugar te n’adones del valor i la grandesa del que fa perquè emociona.