Llibres, papers i fang; per Joan Josep Cardona

Hi ha notícies que ens reconcilien. Ens mantenen dins de la confiança de la cara amable de la humanitat. Una d’eixes apareix en forma de voluntarietat i situa la seva acció en la plenitud devastadora de la recent riuada soferta en Els Poblets. La desfeta de les aigües del riu Girona, a més de la pèrdua de vides humanes i béns materials, ha destruït la memòria gràfica i documental d’allò que anomenem records familiars. És un lament que hem vist produir-se a tall seguit de la primera percepció de la magnitud de la catàstrofe. En tal plor, i ara fa dos anys, es reproduïa eixa aflicció en la inundació soferta per pobles de l’Horta valenciana a la vista de la desaparició de béns tan sentimentals. I ara, com en aquell instant, acudeixen voluntàriament persones tècniques en la reparació de fotos i documents disposades a fer el possible per netejar les taques del fang i la humitat, enemic número u de tot suport gràfic i documental.   

Sé que ara és políticament incorrecte pronunciar-se en lloa a l’espontània actitud de la ciutadania desitjosa d’acudir particularment a prestar ajuda. És allò de “el poble salva al poble”. Les institucions governamentals disposen de mitjans i protocols amb suficient eficàcia per a resoldre situacions compromeses, però tots portem en el cor allò que Marc Aureli entenia en que la natura de lo útil està obligada a obrar d’eixa manera. Són impulsos nobles i humans que ens porten a obrar en bé. I en eixe sentit, voluntari i generós, persones que saben el valor dels papers escrits i els retrats fotogràfics es posen al servei de les famílies que voldrien perpetuar els seus documents.

Curiosament, el valor que les persones li donem als records escrits o gràfics que ens parlen del passat mou, a nivell individual, a obrir en internet blocs que arrepleguen aquest sentiment. En la pròpia Benissa existeixen diferents fòrums que fan una feina impagable. Com també cal recordar que els festers dels anys 2006 i 2007 publicaren dos llibres que recuperen un munt de fotos inèdites i que tanta ajuda ens donen per a datar efemèrides. Eixa és la part que hem definit com “el poble salva al poble”.

Per contra, la percepció oficial del valor d’aquests documents no gaudeix d’una estima tan generalitzada com el que es veu entre la ciutadania. Una excepció és l’ajuntament de Dénia, i crec que també el de Xàbia. Fa ja molts anys que disposen d’un funcionariat expert i sensible amb delicat amor per atendre les donacions de particulars i han creat fons documentals d’altíssim interès i a disposició dels investigadors que ens ajuden a descobrir el nostre passat. Una feina, que, coneixedors del poc interès de la resta d’ajuntaments de la comarca, no posen obstacle a ciutadans provinents d’altres pobles que els lliuren segurs de la seva recepció i convenient guarda. I, de primera mà sé que allí, i de Benissa, està microfilmat el protocol notarial del notari Juan Pérez Clemente de l’any 1743 a 1746, com també les nostres revistes locals com són “El Garbell”, “Venilla”, “Benissa” , la col·lecció completa del setmanari “La Marina” i altres papers importants. I, de donacions convé saber que en el seu Museu del Joguet, en l’antiga estació del tren, n’hi ha aportacions benisseres. I no tinc jo que amagar que l’aixovar del segle XIX de la meua besàvia el tinc donat al Museu de la Vida Agrícola de l’Espluga de Francolí. I, en perspectiva està la cessió a Benissa d’una col·lecció de còmics i de joguets fa temps ofert i caigut als llimbs de l’oblit.

Escriure per a donar a saber el nostre passat és una feina de temps, constància i, a totes llums escassament valorada. Salva d’eixe pessimisme el dir de George Orwell en “Recuerdos de librería” pg/ 48, quan diu que escriure és el desig de compartir una experiència que u sent i no es deuria de perdre. Tampoc sobra aquí el parer de Jorge Carrión inserit en la pàgina 38 del recopilatori “Bibliotecas”, fa tres anys editat per Ediciones Godot quan deplora que bona part dels arxius estan situats en soterranis humits i descurats. Recorda aquest exemple el nostre Arxiu Administratiu Municipal situat als baixos del Mirador del Pla dels Molins en un lloc de semblants condicions convivint entre llibres donats, material de la brigada d’obres i les restes de la vella mostra etnogràfica situada en la Llotja. A diferència del que esmenta Jorge Carrión, que lloa aquell arxiu de Granada que guarda els dibuixos, cartes i manuscrits de Federico García Lorca que diu estar en “archivo elevado y en càmara acorazada” ja sabem que el del Pla dels Molins també està en alt, és clar, a la cota de 274 metres sobre el nivell del mar, però sense l’amor del vent sec de tramuntana. Allí té de cara el de llebeig, que sol ser humit, a pocs metres la font d’Orxelles i sobre ell una replaça molt bona per arreplegar aigües. I en tanta aigua res millor que recordar a l’estadista del segle XVI, Francis Bacon, quan lloava a Sir Thomas Bodley, creador en 1598, de la biblioteca d’Oxford, agraint que era una arca per a salvar els llibres del diluvi universal. De moment aquí no tenim la barca i les borrasques són notícia setmana sí, setmana, no. De qualsevol forma llibres i papers no grillen com les creïlles, però són molt aptes per a fer “compost”, és a dir: fem. En això estem ara.