Lectures estiuenques; per Joan Josep Cardona

A inici d’any fem propòsits. Volem fer canvis en la nostra vida. Aplega l’estiu i bona part d’aquells projectes no els hem acomplit. Els recordem i prometem fer-los efectius. Un d’ells, com és la lectura de llibres, els intentem dur a la pràctica. Estaríem parlant de que gràcies al temps lliure que ens aporten les vacances trobaríem l’espai oportú. L’editorial Anagrama, una de les més acreditades empreses del sector, confirma eixe interès de lectura i atribueix l’increment de vendes estiuenques precisament a eixe “otium liceat” que cal emplenar. Però què es llegeix? Caldria saber si les apetències del món lector corresponen al que tradicionalment sempre s’ha conegut com a obres literàries clàssiques o a literatura d’evasió. El terme “clàssic” és prou imprecís en la seva definició. Tant pot valdre com a modèlic com a consagrat. I, per contra, la literatura lleugera té aquell punt de fruita verda que li cal madurar.

Qualsevol editorial important coneix el seu negoci i procura equilibrar la seva producció. No oblida als autors de renom, però alhora promociona als novells. En aquest segon cas, i sempre dins dels interessos empresarials, està informada de l’heterogeneïtat del món lector i en conseqüència diversifica l’oferta. En la llarga història de la indústria llibresca s’ha tingut en compte com captar l’atenció del lector, que poc acostumat a llegir un clàssic els planta cara entrar-los pel dret. En cas de ser un autor estranger la casa editorial confia la traducció a un hàbil intèrpret que s’ajustarà al màxim a l’estil original obviant ser considerat per l’oprobiós apel·latiu de “traduttore, traditore”. Un model prou aproximat a eixa reducció de text és el de l’americana Reader’s digest. Creada en l’any 1922 ens serví als més majors per descobrir literatura estrangera. Cas semblant va ser el de la catalana Ediciones GP (Enciclopedia Pulga) amb llibret de format minúscul que quasi dona nom al ja conegut “llibre de butxaca”. En eixa línia està actualment Viena Edicions que publica la seva col·lecció de “Petits plaers”. Lectures breus i fresques.

Tota editorial sap que la immensa producció actual de novetats precisa de fer una promoció per vendre’ls. És un recurs car i tan sols a l’abast de les grans editorials o esperar la magnanimitat d’un crític que publica ressenyes als diaris i revistes. A totes llums és una informació interessada de la que es pot prescindir entrant en la web Goodreads on qualsevol amic del llibre pot trobar, tan sols en edició catalana, fins 14.534 llibres registrats i comentats. O si és molt exigent sempre tindrà a mà l’acreditat “Porto-Bompiani”.

En algun temps, i a falta d’una tan actual i prolixa informació calia fiar-se del criteri d’autors consagrats, persones llegides i caritatives com Carles Soldevila (1892-1967), escriptor erudit i solvent que publicà en l’any 1928 el seu “Què cal llegir”. Una de les advertències que es fa en el primer capítol del llibre és el següent: “val més subjectar-se a una guia de lectures, per desgraciada que sigui, que no al simple instint personal”. I tenia més raó que un sant. Adquirir una cultura, en aquest cas literària, no s’improvisa. Exigeix disciplina, norma que qualsevol llibre de text dedicat a l’ensenyament aconsella seguir a peu de ferro.

En temps no massa llunyans a un lector de poble li era tan difícil seguir un mestratge com alhora tenir a l’abast qualsevol tipus de llibre recomanat. Una situació que a les hores presents amb la inflació llibresca de la qual els vinc parlant semblaria un impossible. Ara imaginen-se vostès que no tenen a l’abast més possibilitats de lectura que les tres prestatgeries de la desapareguda biblioteca de la Societat Cultural de Benissa amb un munt d’edicions d’enderrocs particulars adquirits a la bona de Déu pels seus socis i donats a la societat per fer-los nosa a casa. O esperar a que un lector o lectora acabe les dues setmanes de préstec d’un premi Nadal o Planeta. I mentre tots aquests entrebancs el tenien a vostè dejú de lectura podia optar a empassar-se de principi a final l'”ABC”, el “7 fechas” i si li entrava la desesperació absoluta acudir a “Las Províncias” i saber per les cròniques de García Planas, expert en ovnis, l’aterratge de marcians al cim del Mont Cabrer.

I tot això passava en un temps on es somniava amb les edicions de la perseguida editorial “Ruedo Ibérico” o el clandestí romancer gitano de Garcia Lorca. Somnis impossibles d’acomplir-se mentre anaves creixent no en “edat i saviesa” com se sol dir del Jesuset sinó amb una perenne inanició intel·lectual on ni sospitaves la desvalorada desgana lectora present mai més ben dit com estar dins d’un sac ple de pa (dic de llibres) i preferir tocar la tecla permanentment.