El Síndic investiga greus deficiències en l’exhumació de les restes de brigadistes internacionals a Benissa

Aquesta història va arrancar l’octubre de 2020. La Conselleria de Qualitat Democràtica de l’anterior Govern del Botànic va iniciar d’ofici l’exhumació d’una fossa al cementeri vell de Benissa on haurien de trobar-se les restes de cinc brigadistes internacionals morts en plena Guerra Civil, entre gener i març de 1938, de procedència polonesa, italiana, francesa i austríaca. L’objectiu era dipositar-los en el panteó del cementeri nou que ret homenatge a les Brigades des de 2000: allí, els seus noms ja consten en una làpida i allí es troben els cossos d’altres cinc internacionals.

La conselleria va encarregar el projecte a una empresa privada, Drakkar Consultores que amb autorització de l’ajuntament va desenvolupar els treballs al desembre d’aquell 2020. El juliol de 2021 l’empresa va presentar l’informe final de l’exhumació, en el qual es plasmava que durant aquells treballs havien aparegut les restes de deu persones. Evidentment no tots eren brigadistes.

El nínxol 153

Des de llavors van transcórrer tres anys sense que se sabera res de la destinació d’aquelles restes humanes, la qual cosa va anar acreixent la preocupació del Casal Cultural, l’entitat que des de fa tres dècades promou la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals de Benissa. Per a llançar llum, el juny de 2024 l’entitat es va posar en contacte amb l’empresa que havia fet els treballs i que li va comunicar que la destinació final de les restes va ser un nínxol de l’ossari de l’ajuntament al cementeri nou. Però que després ja no va saber res més d’ells.

A instàncies del Casal, la regidora de Reiniciem Benissa Carmen Giner li va preguntar al govern local, del PP: efectivament les restes es trobaven en eixe nínxol, el número 153, cedit pel consistori. Però ací no va acabar la sotsobra per aquesta memòria històrica. Al contrari. Ara mateix segueix sense saber-se si en eixe ossari es troben els 10 cossos que segons l’informe de l’empresa havien sigut localitzats a l’antiga fossa ni si les bosses es troben numerades per a la seua correcta identificació.

Encara més, a preguntes del Casal, la pròpia empresa va acabar dubtant que al nínxol 153 estigueren totes les restes: va deixar caure la possibilitat que només quedara el de l’únic home identificat, i que podia ser un dels brigadistes, mentre que els restants podrien haver-se tornat a llançar a la fossa on van ser trobats.

Com pot existir tanta confusió? Per al Casal, el primer problema és que no existeix cap acta de recepció que aclarisca exactament que és el que va lliurar l’empresa a l’ajuntament. El segon, que el treball de la mercantil arrossegava greus mancances: «De les conclusions del seu informe, que és confús, interpretem que es van localitzar restes de 7 persones adultes i 3 de no adultes. Dels adults, 2 correspondrien a dones, una a un home i 4 sense identificar el sexe». Per tant, aquests últims també podrien ser brigadistes. On estan ara?

L’individu 602

Una altra prova d’aquestes deficiències en l’informe seria tot el que envolta les restes d’un dels cossos, identificat com a individu 602: no es va establir ni el sexe ni l’edat malgrat conservar el crani i la resta de l’esquelet, però l’informe sí que admet que eixe cos portava unes botes. No obstant això, l’empresa no va efectuar una investigació posterior per a corroborar que eixe calçat era militar i que corresponia a l’època de la Guerra Civil, la qual cosa hauria permés establir que era un internacional.

Pel que advoca aquesta associació és perquè els vestigis de l’individu 602, de l’únic home identificat com a tal i de les 4 persones adultes sense sexe determinat siguen dipositats al panteó dels brigadistes municipals al cementeri nou seguint així el mandat inicial de la Generalitat. El Casal, en canvi, s’oposa al fet que totes les restes vagen a parar a eixe panteó incloses les de dones i xiquets «perquè això seria una falta de dignitat tant per a aquests últims com per als propis internacionals». Però clar, primer cal saber què ha succeït amb les restes.

Un estudi genètic

El juliol de 2024 l’historiador Robert Llopis en representació del Casal va elevar una instància a l’ajuntament en la qual urgia al govern local perquè “duga a terme les actuacions per a localitzar les 10 restes òssies exhumades”. I perquè “siguen dipositades en el panteó dels brigadistes internacionals els de l’individu 602, els de l’home localitzat i els de les 4 persones sense sexe determinat”. Sis en total.

A més, “instem que la conselleria efectue l’estudi genètic d’ADN del conjunt de restes dipositades en el panteó dels brigadistes municipals del cementeri nou” per a concretar d’una vegada la seua identificació. I a l’empresa “que delimite les coordenades de l’àrea excavada” perquè la mercantil només va excavar part d’eixa fossa del cementeri vell i no tota com estava previst.

2026: el Síndic i l’accés al nínxol

Què ha succeït des d’aquella instància de 2024? L’ajuntament no la va contestar, per la qual cosa el Casal Cultural va presentar aquest passat 1 de febrer de 2026 una queixa davant el Síndic de Greugues, que la va admetre a tràmit el passat dia 10. Ara, el Síndic li ha demanat a l’ajuntament que en el termini d’un mes li aporte un informe amb tot el succeït.

El que també urgeix és saber d’una vegada què hi ha en el nínxol 153: si estan o no estan les restes corresponents a deu persones i en quines condicions. La regidora Carmen Giner porta exigint des de juliol de 2024 poder accedir a l’ossari. Ara sembla que per fi serà possible després que, segons relata, el govern local per fi s’haja interessat: “Però ha hagut de ser després que el Casal presentara una queixa al Síndic, perquè és molt propi de l’Ajuntament de Benissa no contestar mai a la població”.

“Si és cert el que m’han dit i que les restes no es troben identificades el següent és instar la conselleria perquè l’empresa faça les coses com hauria d’haver fet”. La regidora de Reiniciem va ressaltar les deficiències de tot el procés d’exhumació: “Ni la conselleria ni l’ajuntament van controlar a l’empresa, que no va actuar bé perquè les restes no estan identificades i el seu informe està molt mal fet”. Així, “restes que es van trobar en la fossa aparentment no estan ara en la caixa de l’ossari i són els dels brigadistes”.

Per a Giner, “resulta desesperant que portem un any i mig amb aquesta història, demostra el desinterés del PP per tot el que té a veure amb la memòria i el patrimoni històric”, va concloure.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 17 de febrer de 2026 a eldiario.es