L’escriptor que es va enamorar de La Marina

No era Sepulturero Jones, però l’actuació va ser digna d’un personatge d’aquest nom. Va succeir a Benissa (La Marina Alta) el 13 de novembre de 1984. Un operari del cementeri es barallava per introduir un taüt en el nínxol número 56, però aquest es resistia. Pujat a una escala, el funcionari es va agarrar amb força i va pegar dues puntades al fèretre fins introduir-lo dins. No consta que el mort es queixara. El difunt era Chester Himes, un dels grans de la novel·la negra, a qui els enciclopedistes situen hui al costat de mestres del gènere com Dashiell Hammett i Raymond Chandler. L’escena la conta, carregat de sorna, el periodista i escriptor Bernat Capó, un dels escassos integrants del seguici fúnebre que va acomiadar l’autor nord-americà, que va passar els seus últims quinze anys de vida a Moraira. “Fins i tot en aquells moments, tractat a palades”, sentencia Capó.

Es compleixen dues efemèrides en 2009, el centenari del naixement de Himes (Missouri, 1909) i els 25 anys de la seua mort, i les localitats de La Marina les commemoren. Benissa va inaugurar el divendres una exposició de fotografies i documents del novel·lista. Teulada, que ja va organitzar aquesta mostra, tornarà a acollir-la ampliada al novembre juntament amb unes jornades preparades amb la Universitat d’Alacant.

La vida de Chester Himes va ser turbulenta i de novel·la, com correspon a un negre amb consciència de raça als Estats Units de principis del segle XX: mosso d’hotel, cambrer, habitual d’ambients marginals, delinqüent d’estar per casa, expulsat de la universitat, autor censurat i autoexiliat a París. Així que quan en 1969 es va instal·lar amb la seua segona esposa a la urbanització Pla del Mar de Moraira sembla que buscava un refugi de pau després d’una vida turmentosa.

Abans havia estat alguna temporada a Mallorca i Alacant, i en aquells dies era ja un autor d’èxit (és llegendària la seva afició al caviar i els bons cotxes) gràcies a la sèrie de novel·les negres (nou, en total) protagonitzades per una poc ortodoxa parella de policies negres del barri de Harlem: Sepulturero Jones i Ataúd Johnson. Va començar a escriure-les gairebé de casualitat, per encàrrec de l’editor Marcel Duhamel després de la seua arribada a París en 1956, però li van proporcionar fama i diners.

Set anys després d’instal·lar-se a la tranquil·la Moraira dels setanta, les seqüeles d’una operació el van deixar en cadira de rodes. Així fins que el seu estat va empitjorar en 1983 per una paràlisi.

Va ser soterrat a Benissa perquè Teulada-Moraira no tenia dipòsit frigorífic, encara que els malpensats pensen que va ser un ardit d’algú de Benissa per a furtar-los a un il·lustre.

La seua vídua, Lesley, s’ha mudat a una casa més xicoteta, però continua a Moraira. L’humil nínxol 56 rep cada any per Tots Sants la visita de Capó, que deixa una rosa per a Chester.

Per a l’escriptor Mariano Sánchez Soler, Himes (el Balzac de Harlem) és “l’últim innovador” en el gènere policíac, ja que “comença a usar-lo com a plataforma per a parlar d’altres coses”, com la condició dels negres. Oblidat per la crítica als 70, hui és tota una figura reconeguda.