Benissa commemorarà el naixement de l’escriptor Chester Himes

La vesprada del 13 de novembre de 1984, l’escriptor nord-americà Chester Himes era soterrat al cementeri municipal de Benissa, concretament al nínxol 56. En un dia de pluja suau, i amb una intima cerimònia religiosa que es va celebrar davant un grup de menys de quinze persones. Entre les que podem destacar la seua vídua, Lesley Packard , el batle de Teulada d’aquella època Miguel Martínez (poble on l’escriptor va passar els seus últims anys de vida), Manuel Bru, mestre i director de l’escola pública de Benissa que actualment porta el seu nom i el periodista i escriptor benisser Bernat Capó.

A aquest fet, desconegut per la immensa majoria dels benissers, li vol posar remei el regidor nacionalista de l’Ajuntament de Benissa, Xavi Tro, ja que per mitjà de la Regidoria de Cultura de la qual es troba al front es comemorarà enguany el natalici d’aquest escriptor que va nàixer a Jefferson City, a l’estat nord-americà de Missouri un calurós 9 de juliol de 1909.

L’obra de l’escriptor negre es ampla i extensa, i tot i que les novel·les i relats de Himes pertanyen a diversos gèneres, especialment els policials i els de denúncia política, totes tenen en comú el tractament del problema racial en els Estats Units. “Si grita, déjalo ir” (1945), es la seua primera novel·la. Una història dura sobre el racisme. Temàtica que continuaria amb relats com “Por el pasado llorarás” (1952), del qual van ser censurades les pàgines que feien d’ell una valuosa obra de denúncia, o amb novel·les posteriors com “La tercera generación” (1954) o “El fin de un primitivo” (1955).

En 1956 Chester Himes s’exilia voluntariament a París fugint del seu país natal, encara profundament racista. De fet una cèlebre frase de l’escriptor negre es: “Els americans blancs ens han deixat als negres sense res a creure. Amèrica em va fer molt de mal. Quan vaig lluitar per mitjà de la literatura van decidir destruir-me”.

Ja a París dona un gir a la seua producció i comença a dedicar-se a la novel·la policíaca. En només uns mesos va escriure i va publicar “Por amor a Imabelle” (1957), primera narració d’una sèrie total de nou relats ambientats en el barri de Harlem a Nova York. Nou novel·les vertebrades per dos policies negres, Sepulturero Jones i Ataud Jonson, dos detectius extravagants i blasfems.

La seua cotització va pujar d’una manera vertiginosa i va guanyar molts diners. En aquell temps va conèixer a l’anglesa Lesley Packard, la dona que es convertiria en la seua última esposa. Amb ella en 1969 va deixar París i va vindre a viure a Moraira.

A la Marina Alta es on Chester escriuria les seues últimes novel·les i els dos volums de les seues memòries. L’any 1976 va patir una embòlia cerebral i poc després va contraure el mal de Parkinson. Els últims set anys els va passar en una cadira de rodes.

El 1983 va vore publicada la seua última novel·la, un intent de revolució social titulat “Plan B”, el mateix any que el seu estat es va agreujar amb una paràlisi general que li impedia alçar-se del llit. Els últims onze mesos, l’escriptor va romandre postrat. Finalment moria el 12 de novembre de 1984.

Els actes previstos per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Benissa per commemorar el centenari del naixement de Chester Himes que celebrarà el poble on descansa el seu cos constaran d’una conferència sobre la seua vida i la seua obra a càrrec de l’escriptor i periodista alacantí Mariano Sánchez Soler i d’una exposició que començarà el dia 5 de juny (el mateix dia de la conferència) fins el 14 del mateix mes, de l’assortiment de exemplars de la majoria de les seues novel.les, tant en castellà com en valencià, i que ompliran d’aquesta manera les prestatgeries de la Biblioteca Pública Bernat Capó de Benissa, escriptor que a més a més, tenia una amistat personal amb Chester Himes i que va estar present en el seu funeral.

Cal recordar també que a finals d’aquest any, concretament, al mes de novembre a Teulada es celebraran unes jornades culturals i d’homenatge a Chester Himes organitzades per la Universitat d’Alacant i que la setmana passada el professor d’Atlanta (EE.UU.) Lawrence P. Jackson, va visitar aquesta població per a escriure una biografia d’aquest escriptor de novel.la negra.