Els “Indiana Jones” d’Alacant

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari EL MUNDO el 18 de març de 2009:

Com si d’una pel·lícula d’Indiana Jones es tractara, l’any 2002 dos arquitectes de Benissa es van embarcar en una aventura que mai pensaven que obtindria el resultat que hui s’ha conegut. I és que dos alacantins han format part de l’equip d’investigadors que ha descobert a Luxor una cambra sepulcral amb pintures de fa 3.500 anys. Un fet inèdit fins ara i que ha estat catalogat pels científics com la Capella Sixtina de l’Antic Egipte.

Juan Ivars, natural de Benissa, i Carlos Cabrera, veí de Madrid però amb arrels a Alacant i Benissa, formen part de l’equip que patrocina Caja Madrid i que ha tret a la llum la cambra sepulcral de Djehuty, un alt càrrec de l’època que va ser soterrat amb tots els honors en una sala d’uns 12 metres quadrats.

“Ens vam embarcar en aquest projecte per casualitat”, va assegurar aquest dimarts al diari EL MUNDO l’arquitecte Juan Ivars. El benisser va explicar que “fèiem excavacions pel nostre compte, les documentàvem i el nostre treball va començar a agradar”. Va ser l’any 2002 quan Ivars i Cabrera es van involucrar en el treball d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que lidera l’especialista sobre la cultura egípcia José Manuel Galán.

“Com tot treball, aquest implica un cert risc”, va certificar Ivars, ja que “hem treballat en condicions molt dures i difícils” per a mostrar al món la tomba que se situa a la vora del Nil de Djehuty, un escrivà que va estar al servei d’una de les poques dones que ha exercit de faraó, la reina Hatshepust.

Juan Ivars narra que encara que ell no va estar físicament present en el moment de la troballa, l’expedició formada per cinc científics es va sorprendre, ja que “ningú esperava trobar el que hi ha allí dins”. És més, l’arquitecte va agregar que el valor de la tomba de Djehuty recau en “els escrits que adornen la cambra funerària”, ja que “la tomba està envoltada de textos amb referències al llibre dels morts”.

No obstant això, l’investigador va matisar que també es van trobar restes d’ossos en mal estat de conservació, i fins i tot set arracades d’or de l’any 1.500 a. de C. Un descobriment que certifica les creences de la cultura egípcia sobre el llarg camí que hi ha després de la mort.