Raúl, enginyer, viatja des d’Alemanya a Benissa amb cotxe elèctric: «Vaig gastar 130 euros en recàrregues, en gasolina seria el doble»

Malgrat la cada vegada major acceptació del cotxe elèctric en el mercat espanyol, encara hi ha molts conductors que dubten sobre si llançar-se als vehicles electrificats pels suposats problemes de logística que comporten a l’hora de fer grans viatges. L’enginyer alacantí Raúl Soliveres desmenteix aquesta creença i ofereix els avantatges d’aquestes màquines enfront de les de combustió després de viatjar des d’Alemanya fins Benissa, el seu poble a la Marina Alta.

El jove, de 32 anys, treballa com a enginyer de servei en el sector dels semiconductors a la ciutat alemanya de Stuttgart, des d’on va eixir el març passat amb el seu vehicle fins al nord de la província, una travessia de 1.800 km i unes 18 hores de conducció.

Va ser un viatge de dos dies en què va passar una nit a França i va continuar el camí per Catalunya fins arribar al País Valencià i, finalment, a Alacant.

El viatge el va fer en un Volkswagen ID.3, un cotxe de gamma mitjana dins del segment elèctric i que, al 100% de càrrega, aconsegueix una autonomia d’entre 450 i 500 quilòmetres, depenent sempre de la velocitat a la qual se circule.

«El vaig adquirir fa poc com a cotxe d’empresa. Podia triar si volia que fora de combustió o elèctric, però em vaig decantar per l’elèctric perquè veig que en el futur hi ha una gran possibilitat d’obtindre nous beneficis», relata l’alacantí, qui és membre de l’Associació d’Usuaris de Vehicles Elèctrics (AUVE).

Reconeix que va eixir «un poc a l’aventura», sense preparar massa el viatge ni la ruta de recàrrega, ja que el propi cotxe va marcant els punts de càrrega.

En general, sosté que «l’experiència va ser molt positiva», perquè destaca que «conduir un cotxe elèctric en llargues distàncies o per autovies és molt més còmode que un de combustió».

Una de les majors queixes contra aquests vehicles és la necessitat d’interrompre el viatge per a recarregar-los. En el seu cas, va fer sis parades durant el trajecte, que li van estalviar aproximadament la meitat dels diners que li haguera costat recórrer la distància entre Alemanya i la província en un vehicle de combustió.

Soliveres estima que el preu de recarregar les bateries del Volkswagen ID.3 va ser de «130 euros, aproximadament la meitat del que suposaria repostar un cotxe de gasolina o híbrid». Tenint en compte que el vehicle va consumir 290 kWh (uns 16 kWh per cada 100 km), amb un preu estimat de 45 cèntims per quilowatt hora.

Infraestructura elèctrica a Europa

Una de les coses que més el van sorprendre durant el camí va ser que existiren tants punts de càrrega i que foren tan fàcils de trobar».

No obstant això, subratlla la superioritat de la infraestructura de càrrega al centre d’Europa enfront de les dificultats que va trobar a Espanya, on persisteixen problemes de manteniment i compatibilitat en els sistemes de pagament.

«A Alemanya, per exemple, no tinc punt de recàrrega a casa perquè no em fa falta; als carrers, en cada cantonada, hi ha punts de càrrega lenta i és facilíssim trobar un de lliure qualsevol nit. També en les autovies europees és molt còmode, ja que els cartells senyalitzen les àrees de servei afegint el dibuix d’un endoll quan disposen de càrrega elèctrica», comenta.

«Així mateix, a Alemanya i França vaig poder utilitzar sense problemes les targetes per a punts de càrrega amb les quals tinc el preu del quilowatt hora negociat, la qual cosa va funcionar perfectament», afig l’alacantí.

El pitjor del viatge va ser trobar eixa mateixa disponibilitat a Espanya, perquè relata que va arribar a molts punts de recàrrega que no estaven funcionant o es trobaven en procés d’instal·lació.

«Passant per Catalunya, la bateria em va baixar a un percentatge prou crític buscant on carregar, perquè vaig trobar dos punts que no funcionaven i, per sort, el tercer si. A més, vaig tindre la decepció de trobar problemes de compatibilitat i pagament amb les meues targetes en alguns carregadors», lamenta.

El major contrast el troba al seu propi poble, perquè assegura que a Benissa només hi ha un parell de punts de recàrrega, mentre que a Alemanya la gran majoria de ciutats compten amb una àmplia infraestructura a causa de l’aposta que ha fet el país pels vehicles electrificats, a pesar que la fabricació de vehicles de combustió continua sent un dels pilars de la seua economia.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 9 de juliol de 2026 a EL ESPAÑOL.