Ja no tens les claus de ta casa

Un veí de Benissa a qui ara enderrocaran sa casa per les obres de la variant recorda com al seu avi ja li van expropiar 8.000 m2 de cultius per a la construcció de l’autopista.

El destí és en ocasions despietat. El destí, i també l’administració que es mostra freda i deshumana en determinats casos. Si al president del PP de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, li persegueix la bona sort i li toca la loteria any rere any, a la família Bañuls de Benissa els passa tot el contrari. Fa més de trenta anys, l’avi de Ximo Bañuls disposava aproximadament d’una finca agrícola de 15.000 metres quadrats que estava plantada principalment de raïm. La construcció de l’autopista va suposar l’expropiació de pràcticament la meitat d’aquesta finca per unes miserables 100.000 pessetes.

Una fatalitat, que evidentment, va afectar molts valencians en nom del futur. El que ja no és tan habitual, és que dues generacions després, un dels seus néts, Ximo Bañuls, veurà sa casa arrasada per la futura variant de Benissa. Novament una carretera es posa en el “camí” d’aquesta família.

A més, es produeixen algunes circumstàncies que agreugen el cas i que fins i tot deixen al descobert la falta de tacte i sensibilitat de la qual en ocasions fa gala l’administració. I és que, Ximo Bañuls va decidir l’any 2000 reformar la caseta de l’avi. Una decisió que va alegrar son pare i que va fer que demanara un crèdit “com la majoria de treballadors” per a construir una casa “on viure tota la vida” i compartir-la amb la seua companya sentimental. Advertit pel passat i per les previsions de la variant, Ximo Bañuls es va dirigir al llavors MOPU per a preguntar si podia efectuar l’obra. Li van contestar que no hi havia cap problema perquè la casa no estava afectada pels plànols.

Huit anys després, els plànols han canviat, encara que curiosament sempre han respectat una torre elèctrica d’alta tensió que es troba al costat de la casa.

Aquest fet també indigna a Bañuls en observar com els poderosos eixen quasi sempre il·lesos d’aquest tipus d’obres. Ximo Bañuls ja no té les claus de sa casa, li l’han expropiada i amb el que li han donat només pot aspirar de passar a viure en una casa familiar en el camp amb 7.000 metres quadrats, a viure en un tercer pis i sense ascensor.

Les seues il·lusions es van esfumar amb la dels funcionaris que el van amenaçar amb enviar-li la Guàrdia Civil si no se n’anava de la seua propietat.

Un altre tracte desagradable de l’administració, ja que “som persones i no m’he negat a anar-me’n, però hauré de preguntar i defensar els meus drets i evidentment no ens mereixem que ens tracten com a escòria”.

Ximo Bañuls comenta que “no em negue a anar-me’n” però es pregunta sovint perquè “em van donar permís per a fer la reforma fa 8 anys i ara em fan fora de la casa”. Si per aquell temps li hagueren rebutjat la seua proposta “haguera invertit en una altra zona i ara tindria una casa i menys problemes”.

Són massa abusos per a quedar-se quiet i callat, a pesar que a Bañuls, que treballa en una botiga de mobles, no li sobren els euros per a emprendre un plet ni més ni menys que contra l’Estat. No obstant això, ho farà, per la memòria del seu avi, de son pare i perquè creu que la seua situació és injusta, com “la valoració que han fet dels terrenys. El que ens han donat i res és el mateix”.

També li van comentar que li pagarien el lloguer d’una casa durant sis mesos, una altra promesa que no era del tot certa perquè ara li han comentat que li donaran 300 euros i que es busque la vida i també un pis.