Mor Fra Benjamin Agulló; per Joan Josep Cardona

En la infermeria del convent d’Ontinyent, i el passat dissabte, deixava d’existir als 90 anys de vida i 74 de professió religiosa el franciscà fra Benjamin Agulló Pascual. Era natural de Cocentaina i havia ocupat en la província franciscana de València-Aragó els més alts càrrecs directius com els de definidor, secretari provincial i finalment el de ministre provincial. A més d’eixes responsabilitats directives s’ocupà també d’altres comeses com la de cronista de l’orde franciscà i promotor de les causes de beatificació de religiosos franciscans dels quals cal destacar l’impuls que va donar a les dels benissers fra Zacarias Ivars i fra Andreu Ivars i al de fra Humilde Soria. En aquest darrer va gestionar l’obertura del procés definitiu que tingué lloc en l’església parroquial de Benissa amb assistència del tribunal promotor presidit per l’arquebisbe de València.
El pare Benjamin va aplegar a Benissa a l’edat de vuit anys per a començar el cicle d’estudis de batxillerat que els finalitzà amb un currículum acadèmic ple de notes brillantíssimes. Feu el noviciat a Sant Esperit per passar posteriorment com a professor al Col·legi d’Ontinyent d’on fou destinat a València ciutat en la qual passà la resta de la seva vida fins setmanes abans del seu decés.

Destacà el pare Benjamin per ser un gran coneixedor de la història dels franciscans i a ell se li deu la confecció de l’estudi de l’estat de la província franciscana de València que publicà en l’any 1965, temps on 238 franciscans s’ocupaven en la nostra àrea geogràfica de 15 convents, la residencia universitària de València i el col·legi de Burbáguena i de 5 cases conventuals a Argentina. A més d’obra tan ingent publicà el nou necrologi i les històries dels convents de Cocentaina, Ontinyent i València com les biografies dels erudits franciscans fra Lluís Fullana i el benisser l’historiador fra Andreu Ivars Cardona. Propulsà la reedició en facsímil d’obres tan significatives com la “Historia de la Província de Valencia de la Regular Observancia de San Francisco” del benisser fra Vicent Martínez Colomer editada en l’any 1803 amb la introducció i l’afegit de l’estudi crític de l’il·lustre benisser.

Gran part de la seva darrera activitat intel·lectual la dedicà a l’estudi de la vida i treballs del gramàtic fra Lluís Fullana, que tal com ell inicià la seva vida religiosa i cultural al convent de Benissa d’on fou professor en el bienni 1906-1907 i un dels firmants de les denominades “Normes de Castelló” que donaren origen a la unitat de la nostra llengua. El pare Benjamin fou un fidel seguidor d’eixa normativa i justificava la seva entrada en la denominada “Real Acadèmia de la llengua valenciana” per fidelitat al seu mestre.

Va pertànyer com a cronista de l’ordre a l’Associació de Cronistes Oficials de València i com a company de pare Joaquin Millán representant a la ordre mercedària, i mentre la seva salut li ho permeté oficiava la missa dita de “L’Esperit Sant” en l’inici dels actes de les assemblees bianuals.

El pare Benjamin mai va oblidar els seus inicis acadèmics benissers i sempre es sentí un fill de Benissa vila que estimava tant com el seu poble natal de Cocentaina. Molts cronistes oficials i altres estudiosos li som deutors de la seva amistat i de la recepció i acollida que sempre ens prodigava quan li demanaven el seu parer en alguns treballs de temàtica religiosa alhora que la facilitat d’accés als arxius al seu comandament. Era una persona afable, bondadosa, erudita i sobretot humilíssima.