Una vegada al mes es celebra a l’antic marc comercial de la Plaça del Rei Jaume un mercat. És un mercat on hi ha molta varietat de mercaderies. Predominen els productes agraris conreats al vell estil i sense utilitzar productes químics. No tenen aquella bellesa visual que els que apareixen al mercat habitual, però el seu sabor ens recorda als que vam tastar a la nostra infància. Acudeixen productors de diverses procedències de la comarca. Tan prompte pots trobar un vi artesanal, com mel del país, oli, així com objectes d’ús diari. Ara apareixen noves aportacions: un lloc d’intercanvi de llibres i un altre de plantes de la zona i de tota la vida. Les plantes dels nostres riuraus.
Comença a tenir èxit. En primer lloc d’estrangers, que estan molt més sensibilitzats que nosaltres en la riquesa de la descoberta de les nostres arrels. Miren, veuen productes i, els compren. Darrerament ja han començat a mostrar l’atenció alguns del poble que han fet compres. És una experiència interessant que l’ajuntament ha de prosseguir donant-li ajuda i estímul.
Els organitzadors, i per boca de Benjamin Ortolà, se m’havia fet una proposta que la vaig veure plena de humanitat i senzillesa i a la que no podia negar-me. Es tractava de que, com a Cronista oficial, organitzés una espècie de xerrada a peu dret, a l’antiga. Jo, encantat de la vida en satisfer una petició que la veia simpàtica. El dissabte passat vaig fer la primera. Estem a la plena calor estiuenca i ens ha semblat millor aixoplugar-nos a l’ombra d’un arbre dels que hi ha a la font. Al meu voltant han pres seient un grup de persones, entre elles alguna historiadora, l’alcalde de Senija i senyora, un farmacèutic, un mestre d’escola i altres i altres dignes persones que han gaudit del plaer de la conversa comuna antiga. Jo tenia que actuar de motivador i d’intentar mantenir el fil conductor de la conversa. S’ha parlat de l’origen de la plaça com a mercat, cosa que es remunta a la segona meitat del segle XIX. Com tota conversa, i a l’estil de les cireres, anaven sortint qüestions no programades, però relacionades amb el mercat. Ha estat una sorpresa per a tots l’esforç fet en comú perquè en aquella tertúlia es parlés de Voltaire, de la Il·lustració francesa, de la Desamortització de Mendizabal, de la rompuda de les terres del terme, de preus antics de la pansa i de l’evolució del preu dels mercats i dels salaris.
El que dic era sorprenent. Era un miracle que es contraposava amb les, segurament, i per cert honorables tertúlies, que altres persones celebraven a eixa hora en les terrasses dels bars de la plaça, on ja sabem de què es parla, i pendents del mòbil. Tots els participants han manifestat amb il·lusió que amb aquesta experiència s’ha recuperat el sabor per les antigues tertúlies. Cadascú ha dit la seua, s’ha raonat sobre això i entre tots ens hem anat enriquint-nos de coses positives . Ningú li llevava la paraula a l’altre i les preguntes sempre anaven fetes amb el sà interès de saber. S’ha concretat que s’han passat uns moments molt agradables i que prometen tornar amb altres amics i coneguts. Tots son allí benvinguts i ningú es estrany. Coses que, sembla mentida, es poden fer amb total normalitat.
El mes d’agost, quan es convoque l’altre mercat ,se n’ha programat una altra. El tema escollit serà el mercat de proximitat i amb ell tota mena de preguntes sobre mercats antics, conreus antics i tota la rica experiència que això comporta. Al remat ixen temes tangencials que donen més riquesa al tema inicial. Jo, per suposat tornaré a moderar-la. Ha estat un plaer. La plaça s’ha convertit en el seu paper principal. Que no és altre més que l’espai de convivència, raonament i posar les coses en comú. És un privilegi que tenim els que som, i vivim en un poble. Aprofitem eixa riquesa.
Benissa és mou, i això m’alegra.
* Joan Josep Cardona és cronista oficial de la vila de Benissa.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?