Un anhel que va sobreviure 70 anys

“A Benissa es veia la guerra com una cosa llunyana. El front estava a molts quilòmetres. La gent jove estava receptiva al desig de l’aventura, a eixir del poble, al romanticisme que sempre es desprén dels uniformes i les gestes guerreres”. Així narra el cronista Joan Josep Cardona, com voluntaris de Joventuts Socialistes, fills de Benissa, van deixar el seu poble natal per a integrar-se en l’anomenat Batalló Alicante Rojo. Deu d’ells van morir a la batalla de Guadalajara, el 1936. Les restes mortals de les víctimes descansen en una fossa comuna del cementeri del municipi de Gajanejos (Guadalajara). Els milicians van ser abatuts al front de combat de Miralrio durant la nit del 2 al 3 de desembre del primer any de la guerra civil pels nacionals.

Hui, les seues famílies no amaguen l’entusiasme per recuperar les restes dels deu joves que van morir defensant la democràcia. Pedro Cabrera és el nebot de Julio Cabrera i va qualificar ahir de “meravellosa” la iniciativa de l’Ajuntament de Benissa d’acollir-se a la Llei de Memòria Històrica per a exhumar, identificar i tornar al cementeri del poble els deu milicians. Julio Cabrera va morir després d’adonar-se’n que Francisco Ronda, un dels seus companys del Batalló Alicante Rojo i també veí de Benissa, patia ferides de gravetat. Va córrer a la recerca de benes per a socórrer el seu amic i va ser abatut només eixir del refugi.

El seu nebot Pedro va lamentar ahir que “mon pare -germà de Julio Cabrera- haja mort amb el neguit de no poder endur-se a Benissa les restes del seu germà perquè el que seria just és que descansara al seu poble natal”.

No obstant això, “mon pare va intentar a través dels advocats i notaris moure els fils per a recuperar el cos del seu germà cap als anys 70 però, al final, no va poder fer res”, recorda Pedro. “Ma mare -continua- amb 90 anys, està emocionada” perquè “després de tant d’esforç, el desig del seu marit pot fer-se realitat”.

Tots els familiars coincideixen en la lluita implacable que han seguit per a aconseguir honrar els que van morir al front de Guadalajara. Adolfo Frau, amb 81 anys d’edat, és el germà de Vicent Frau, que va morir en el contraatac republicà igual que la resta de benissers excepte Francisco Ronda. Adolfo es va mostrar ahir molt emocionat en pensar que “els meus pares, a pesar d’estar soterrats, sentiran l’alegria de tindre el seu fill a prop”. Aquest ancià va resumir ahir amb una sola frase la rellevància de recuperar els cossos dels milicians: “el més important és que tots tornem a estar junts” a pesar d’haver passat més de 70 anys.

La seua neboda, Teresa Feliu, va afirmar ahir estar “emocionada” només amb la idea que “es puga complir el desig dels avis -pares de Vicent Frau-“. Recorda que “es van gastar els diners que no tenien per a viatjar fins Guadalajara a buscar el cos del seu fill” però, com amb Julio Cabrera, l’esforç va resultar infructuós. Ara, si les seues restes descansen finalment a Benissa, “podrem recordar-lo i anar a veure’l al cementeri”.

Joaquín Ivars és nebot de José Font, qui ja comptava amb experiència al front en haver participat l’agost de 1936 en els xocs de baioneta calada que hi va haver a la zona de Carrascón d’Henares. Joaquín assegura que recuperar les restes del seu oncle “és un anhel dels meus avis de tota la vida però també dels seus germans i dels seus nebots”. “Ma mare va plorar d’alegria en pensar que 70 anys després aconseguirà recuperar el cos del seu germà, si tot ix bé. Ja és hora que descanse al costat dels seus familiars”, va asseverar Joaquín.

El nebot de José Font va acudir al cementeri de Gajanejos i fins i tot va aconseguir conversar amb el batle de l’època i “tot indica que està soterrat allí”. No obstant això, espera que l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica així ho demostre i la família puga recuperar les restes del seu oncle.

Tro demana el suport del Govern

Els familiars dels milicans de Benissa que van perdre la vida al front de Guadalajara tenen la intenció de crear una agrupació per a demanar subvencions al Govern i, d’aquesta manera, ajudar l’Ajuntament en el treball de recuperar les restes.

A més, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benissa, Xavi Tro, ha remés una carta al delegat del Govern al País Valencià, Ricardo Peralta, per a demanar que es publique, de manera urgent, el protocol d’actuació que exigeix la Llei de Memòria Històrica i recolze l’exhumació dels cadàvers, la seua identificació i el seu trasllat a Benissa. A més, des de l’Ajuntament es demana ajuda econòmica per a portar a terme la iniciativa.