General

Foreigners battle in Spain’s town halls, article del Finantial Times

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al diari FINANTIAL TIMES el 26 de maig de 2007:

Durant anys els residents europeus que viuen a Espanya han patit els efectes de la corrupció municipal. El diumenge tenen la possibilitat de contraatacar ja que un nombre sense precedents de ciutadans de la Unió Europea s’han apuntat per a votar en les eleccions locals en un intent de destituir els polítics corruptes que s’han beneficiat de bona manera del boom de la construcció a Espanya.

Un nombre rècord de 318.517 estrangers que viuen a Espanya han fet ús del seu dret com a ciutadans de la UE per a votar a les eleccions municipals on siga que visquen. Encara que representen només una fracció dels prop de 2 milions d’europeus que viuen a Espanya, els seus vots podrien representar una gran diferència en ciutats xicotetes i pobles de la costa mediterrània, on els estrangers de vegades superen en nombre als residents espanyols.

Hi ha també un nombre rècord d’europeus que han sigut nomenats candidats. “Això és integració política on realment importa, a l’ajuntament, on paga la gent els seus impostos”, diu Kate Mentink, una consellera escocesa de la ciutat de Calvià, a l’illa de Mallorca. Ella es presenta a la reelecció pel Partit Popular.

En les últimes eleccions municipals fa quatre anys, només hi havia quatre ciutadans de la UE a les Illes Balears que es presentaven a les eleccions. Enguany, n’hi ha 40. Ms Mentink creu que les eleccions uneixen comunitats locals i estrangeres. “Podem tindre nacionalitats diferents però tots nosaltres necessitem les mateixes coses: seguretat, carrers nets, bons serveis”.

En l’àmbit estatal, el vot de diumenge és una prova per als de Jose Luis Rodriguez Zapatero, el president socialista d’Espanya, i el seu adversari Mariano Rajoy, líder del Partit Popular. Els dos han invertit un esforç polític significatiu en les eleccions, que els dos veuen com un punt d’eixida per a les eleccions generals de l’any vinent.

En l’àmbit local el punt clau per als votants espanyols i estrangers és ­la corrupció municipal.

Els ajuntaments s’han fet immensament rics venent terrenys municipals als promotors immobiliaris i requalificant zones per al desenvolupament urbanístic. Els plans urbanístics deixen beneficis considerables i els polítics corruptes han cobrat comissions pel “favor” de requalificar la terra. Els suborns també s’han convertit en una cosa normal per a obtindre permisos de construcció. En el procés, els ajuntaments no han tingut la més mínima consideració amb els drets dels propietaris existents, i sovint s’ha expropiat la terra per a fer complexos residencials o turístics.

Les ciutats com Marbella a la península han estat arruïnades per escàndols de corrupció. Els jutges estan processant uns quants casos però només uns pocs polítics han estat empresonats. En la cursa cap a les eleccions, nous escàndols de corrupció, gairebé completament connectats amb temes urbanístics, han sorgit diàriament.

Jacqui Cotterill, un britànic que es presenta a les eleccions a Parcent, un poble xicotet de la província d’Alacant, diu: “Hi ha dos temes importants ací: la sobreconstrucció i la manca de democràcia del govern municipal. La batlesa vol triplicar la grandària del nostre poble construint 1.800 noves cases a les nostres muntanyes. Estem farts per la falta de participació ciutadana”.

Lisa Svoboda, una diplomàtica retirada que té ciutadania canadenca i sueca doble, també s’ha implicat molt en la política local des que començà a combatre les lleis de desenvolupament urbanístiques de València, que permeten l’expropiació de la propietat privada per al redesenvolupament.

Després d’anys de fer campanya en contra de l’expansió sense aturador a Benissa, una ciutat d’interior de la província d’Alacant, ha decidit prendre’n part des de l’ajuntament. Mrs Svoboda es presenta a les eleccions per a l’ajuntament amb una coalició de grups de ciutadans. A Benissa, una ciutat de 12,000 persones, un terç de la població són estrangers. “Els estrangers han de ser part de la solució”, diu. “Tenim una contribució per fer. Podem treballar junts”.

Enllaç d’interés
Enllaç a l’article en Anglés


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?