El Telefónica es posa líder de l’etapa de la Volvo Ocean Race

El “Telefónica” ha guanyat la batalla al francés “Groupama”, almenys de moment. Des del lideratge i a menys de 2.500 milles de Lisboa (Portugal) l’equip liderat per Iker Martínez navega en un oceà Atlàntic que està sent totalment imprevisible. Ara, i centrats en el pròxim punt d’inflexió, el “Telefónica” ha decidit posar rumb nord per a superar una alta pressió que, sense cap dubte, obligarà a la flota a prendre decisions determinants.

En les últimes hores la guerra entre el “Telefónica” i el “Groupama” s’ha decantat a favor del vaixell d’Iker Martínez que, a les 00.00 hora espanyola, es col·locava líder de la flota amb més de tres milles d’avantatge sobre Franck Cammas i navegant dos nusos més ràpid que els seus immediats rivals.

Des d’eixe moment, l’equip espanyol ha aconseguit velocitats més altes que les del francés, la qual cosa li ha permés afiançar el lideratge i ara, a les 12.00 hora espanyola, el “Telefónica” aconsegueix un avantatge de deu milles sobre el segon classificat i de 42 milles pel que fa a l’Abu Dhabi, tercer rumb a Lisboa. I tot això sense tindre en compte les distàncies laterals ja que el “Telefónica” es col·loca entre 50 i 90 milles, aproximadament, més a l’est que “Abu Dhabi”, “Puma” i “Camper with Emirates Team New Zealand”.

Però no tot està dit en aquesta etapa ja que, tal com comentava des del vaixell Andrew Cape: “Els vaixells de darrere tenen una mica més de vent ara així que haurien de fer uns bons registres en les pròximes hores. La situació que se’ns ve damunt és prou complicada. Ens anem a trobar amb un sistema d’alta pressió demà i després tindrem la pròxima borrasca, on esperem eixir una altra vegada. Serà interessant”.

L’últim informe de posicions publicat, el de les 12.00 hora espanyola, confirma que el “Telefónica” navega a 13,4 nusos de velocitat i, tal com afirmava Cape en una conversa telefònica: “Estem tenint unes condicions divertides, de les de temps passats. En general, està sent prou irregular i tot així naveguem el més ràpid que podem, amb un tall de canvis de veles. De moment la balança ha jugat al nostre favor així que estem contents”. No és per a menys ja que en les últimes 24 hores el vaixell espanyol ha tornat a marcar els millors registres en navegar a una mitjana de 13,3 nusos, la qual cosa li ha permès recórrer 319 milles.

Una trabujada clau

Per a Diego Fructuoso, “el dia ha estat bé, per fi. L’opció de navegar més a “sota” ha donat els seus resultats i hem pogut anar més ràpids que el nostre rival. Hem començat a trabujar i, com vaig dir ahir, començaran els moviments tàctics. Cape diu que està content amb la nostra posició, encara que mai se sap. El gran anticicló de les Açores està prou a prop i ja veurem com el supera cada vaixell”.

Per la seua banda, aquest matí Xabi Fernández confirmava que “hem trabujat tots ja cap al nord i crec que estem molt ben posicionats. A veure si tenim sort i som els primers a agafar el vent i ens anem cap avant”. Però era Andrew Cape, navegant del “Telefónica”, qui explicava com s’havia produït la vital trabujada, només 40 minuts abans que Franck Cammas féra una maniobra idèntica: “Vam trabujar al nord una mica abans que ‘Groupama’, potser uns 40 minuts abans o així, i això ens va posar una mica més cap al nord”.

El vaixell espanyol navega ara rumb nord pur, una opció per la qual també s’ha decidit la resta de la flota per a superar així la zona de transició que, en qüestió de 24 hores, podria comprimir els sis vaixells en lliça. Xabi Fernández explicava per què, després de navegar rumb est, directes cap a Lisboa, la flota ha canviat d’estratègia i s’ha decantat pel nord: “Se’ns ha escapat un tren a tots i estem esperant el següent, que ve del nord-oest, i per això estem pujant cap a dalt i cal veure qui és el primer a agafar el vent però bé, crec que estem bé. Cal seguir espentant al màxim i bé, cap a Lisboa”.

Un encreuament de l’Atlàntic diferent

La situació viscuda durant les primeres jornades de competició rumb a Lisboa són totalment diferents a anteriors vegades que s’ha creuat l’Atlàntic nord. En aquesta ocasió la flota ha començat a apuntar a l’est abans del que esperaven i tot i que ara les proes tornen a navegar rumb nord, per a Iker Martínez el que ha ocorregut en dies anteriors és diferent al que la tripulació espanyola esperava: “Normalment l’encreuament de l’Atlàntic sol ser una ruta més cap al nord, amb més vent, amb alguna baixa pressió que pega una bona empenta i, després d’haver guanyat nord, vas cap a l’est amb vents de popa forts. No obstant això, en aquesta ocasió està havent-hi molta calma, l’anticicló de les Açores està molt ben situat, però hi ha altres zones de baixa pressió. És complicat, tots estem intentant una ruta el més propera possible a la ruta directa i ací anem. Hem de seguir pensant a poc a poc en com passar aquesta zona complicada i ací és, probablement, on més diferències es puguen crear. Després, a veure si entrem en una zona amb vent més estable, una cosa una miqueta més senzilla”.

Per la seua banda, Andrew Cape explicava la situació actual de la següent manera: “Estem sens dubte on volem estar i afortunadament ací es decidiran moltes coses. Seguirem jugant el nostre vell joc i veurem com es desenvolupa tot. Hi ha molts paranys per davant com per saber què va a passar però seguirem espentant. Tothom està bé a bord. Hem hagut de fer molts canvis de veles, crec que no hi ha hagut una guàrdia en la qual no hi haja hagut un canvi. Els xics estan encantats de fer el que faça falta per a estar davant i han rebut la seua recompensa. Bones notícies”.

Màxim treball a menys de 2.500 milles de Lisboa

A menys de 2.500 milles de Lisboa (Portugal), port final d’aquesta setena etapa, en el “Telefónica” no hi ha ni un segon de descans i és que l’objectiu ara és mantindre la primera posició pel que “en el vaixell segueix la nostra rutina de moure coses cap a proa i cap a popa. Puja una mica el vent, tot cap a enrere; baixa i a l’inrevés. Així que estem prou entretinguts. Jo no puc moure quasi res, però ajude amb el que puc” comentava Diego Fructuoso, que explicava a més que els constants canvis comporten molèsties menors, però molèsties al cap i a la fi: “A més, sóc el primer perjudicat en el ‘joc de lliteres’. Quan la gent ve a popa he de cedir amablement la meua llitera als meus companys”.

I sense temps per a descansar, en el “Telefónica” els tripulants comencen a habituar-se a la vida a bord i “encara que portem pocs dies navegant ja comencen les olors i en el meu cas són les sabatilles de navegar. Es queden humides i aquesta olor a mullat és prou intensa. Els meus companys estan encantats. Crec que hauré de canviar les botes aviat, encara que no fa fred” concloïa Fructuoso. El càntabre Pablo Arrarte confirmava les paraules del seu company en afirmar: “Ha sigut un bon dia. No fa fred i anem amb bon vent. Hem passat el ‘Groupama’ i a veure si seguim així”.

Però davant l’emoció mostrada a bord per l’escàs fred de l’Atlàntic Nord, Andrew Cape ha començat a calmar els ànims en afirmar: “Ara mateix tenim 14 nusos de l’oest. Hi ha un altre front que negociar aviat. No obstant això l’ambient és agradable: el sol acaba d’eixir i hi ha més llum, fet que s’agraeix perquè de nit està molt fosc, no hi ha lluna. Les condicions són agradables però desafortunadament començarà a refredar la cosa segons avancem cap al nord-est, però això és així…”

CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL ETAPA 7
MIAMI (EUA) – LISBOA (PORTUGAL): 3.590 milles
Dia 4 – 12.00 hora espanyola – 24 de maig de 2012

1r – Team Telefónica (Iker Martínez), a 2.352 milles de l’arribada
2n – Groupama sailing team (Franck Cammas), +10,2 milles
3r – Abu Dhabi Ocean Racing (Ian Walker), +42 milles
4t – Puma Ocean Racing (Ken Read), +60,4 milles
5é – Camper with Emirates Team New Zealand (Chris Nicholson), +64 milles
6é – Team Sanya (Mike Sanderson), +102,9 milles