Gènova ajorna la designació de Pérez Llorca després de les denúncies internes sobre el seu entorn i la influència de persones com la del benisser David Serra

La direcció rep advertiments per la influència a l’entorn del ‘president’ de figures com la de l»advocat David Serra, condemnat en el ‘cas Gürtel’. El retard en la designació inquieta al PP valencià, abocat a prolongar la gestora.

Juan Francisco Pérez Llorca haurà de continuar esperant. El president de la Generalitat Valenciana afrontarà aquest dilluns el Debat de Política General sense la garantia de ser el candidat del PP a les eleccions autonòmiques de maig. La Junta Directiva Nacional del PP donarà llum verda aquest dilluns a la celebració d’una vintena de congressos autonòmics i provincials entre octubre i novembre, entre els quals no estarà el del PP valencià, on regeix una gestora que ja ha expirat. Gènova manté en suspens la designació de Pérez Llorca, sense data a la vista excepte gir d’última hora, després dels dubtes sorgits sobre el seu entorn polític. La direcció nacional ha rebut denúncies internes sobre persones del cercle de confiança del president, entre elles l’advocat David Serra, condemnat en el cas Gürtel.

La demora inquieta ja a sectors del PP valencià, on algunes veus alerten del “desgast” que provoca una interinitat prolongada. No només segueix sense saber-se la candidatura a la Generalitat: Gènova haurà a més de prorrogar la gestora que dirigeix el partit des de desembre, després d’haver superat els terminis previstos en els estatuts. El PP valencià encadena així una provisionalitat que amenaça amb convertir-se en un problema polític en si mateix.

Gènova ha posat en marxa la maquinària orgànica per a tindre a punt tota l’estructura territorial de cara a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals de maig, amb la cridanera absència del País Valencià. La Junta Directiva del PP, el màxim òrgan entre congressos, aprovarà aquest dilluns la celebració aquesta tardor de congressos a Galícia, Comunitat de Madrid, Múrcia, Cantàbria i Canàries, on no s’esperen canvis de candidats, i els conclaves provincials de les huit províncies d’Andalusia, de les quatre de Catalunya i de les tres del País Basc. Uns altres han caigut pel camí, com el ja exlíder de Navarra, Javier García, que ha renunciat i aquest dilluns s’aprovarà una gestora. En canvi, la Junta deixarà en l’aire el congrés valencià.

El problema és que el PP valencià és un polvorí. Des de la dimissió de Carlos Mazón per la tragèdia de la dana, al novembre de 2025, i la seua substitució per Juan Francisco Pérez Llorca, el PP valencià ―una de les federacions clau― s’ha dividit sense que l’actual president haja sigut capaç d’aglutinar a totes les famílies. Eixa guerra interna està fent trontollar la candidatura de Pérez Llorca a les pròximes eleccions, amb sospites sobre el seu nucli dur, gran part del qual coincideix amb el de Mazón.

Un dels assenyalats en el cercle de confiança de Pérez Llorca és David Serra, un advocat amb un llarg passat en el partit que exerceix d’assessor àulic del president i que va abandonar la política després de ser condemnat en el cas Gürtel. Serra va exercir com a sotssecretari del PP valencià en el mandat de Francisco Camps, i va ser condemnat el 2018 per delicte electoral i per falsedat en document públic a tres anys i huit mesos de presó, en una peça del cas Gürtel sobre el finançament irregular del partit, encara que no va arribar a ingressar a la presó. Des de llavors es dedica a l’exercici de l’advocacia, però la seua ombra política és allargada. L’Ajuntament de Finestrat va contractar el seu bufet, Estudi General Advocats i Assesor SLP, per 192.000 euros quan el batle era Juanfran Pérez Llorca.

Serra i Llorca són amics des de fa anys i mantenen una relació molt estreta. La vespra de la presa de possessió del president, Llorca va reunir en un cèntric restaurant de València als seus amics més íntims, entre ells a Serra. La dona de l’advocat, Magdalena González de la Red, és l’actual vicepresidenta de Les Corts i persona de confiança en el Parlament del president. La influència de Serra es va deixar notar també en la confecció de l’equip de confiança de Llorca en Presidència de la Generalitat, fins al punt que se l’ha anomenat “el conseller número 12″.

L’advocat és amic també de Carlos Mazón, i forma part de l’anomenat clan alacantí del PP, en el qual estan Pérez Llorca, el batle de La Nucia, Bernabé Cano (la seua germana Marián Cano és l’actual consellera d’Indústria), o el secretari autonòmic d’Infraestructures de la Generalitat, Javier Sendra (batle també de Planes), una persona clau en les adjudicacions de nombrosos contractes per a la realització d’obres d’emergència, sense concurs públic, després de la catàstrofe de la dana el 29 d’octubre de 2024.

Pérez Llorca mai ha convençut a la cúpula del PP i tampoc té sintonia amb el secretari general, Miguel Tellado, amb qui arrossega ressentiments de l’etapa en la qual actuava com a número dos de Mazón en el partit. Eixos problemes s’han agreujat quan els rivals interns de l’actual president de la Generalitat han alertat a la direcció nacional de possibles irregularitats comeses pel seu cercle de confiança en l’etapa de govern de Mazón, la qual cosa ha obligat a Gènova a fer indagacions i a demanar explicacions, i està darrere del retard dels temps.

La candidatura a la Generalitat Valenciana té molts aspirants en el PP. En els cercles interns s’assenyala a Vicente Mompó, president de la Diputació de València i del PP de València, com un dels possibles rivals, o a Susana Camarero, vicepresidenta de la Generalitat i ex secretària d’Estat. Però tampoc s’albira de manera clara una merla blanca, així que l’opció més probable i que s’espera en el PP és que, al final, Pérez Llorca continue al capdavant per falta d’alternativa. Però en eixe clima d’inestabilitat interna, Alberto Núñez Feijóo marca els seus temps i no té pressa per confirmar-lo com el pròxim cap de cartell del PP.

Eixe retard inquieta en alguns sectors del PP valencià, on alerten que la demora ja està “desgastant” la marca, perquè dóna munició als adversaris i perquè encoratja internament els moviments successoris. Està per veure també quina reacció pot tindre el president si continuen transcorrent els mesos sense rebre el plácet de Feijóo. No és la primera vegada que ocorre una cosa semblant en el PP valencià, ja que Alberto Fabra va ser confirmat com a candidat només dos mesos abans de les eleccions autonòmiques de maig de 2015.

La situació d’interinitat afecta també el partit, que està regit per una gestora des de desembre de l’any passat i que, segons s’ha encarregat de denunciar l’expresident Francisco Camps (que segueix amb la seua croada personal per a liderar-lo), ha expirat el passat 14 de juliol tenint en compte els terminis estatutaris. Mancant un congrés regional, que la direcció evita per a no obrir una batalla interna, Gènova es veurà abocada a prorrogar la gestora. El resultat és un PP valencià instal·lat en la provisionalitat: sense lideratge orgànic definitiu i amb el candidat a la Generalitat encara pendent del vistiplau de la direcció nacional, precisament pels dubtes que han sorgit sobre el seu entorn.