David Serra, el conseller número 12 del govern de Pérez Llorca

David Serra no és nou en aquest negoci. Ni de bon tros. Els més veterans el recordaran per la seua etapa en la direcció del PP valencià. Serra va arribar a ser sotssecretari d’Organització del PP valencià en l’època daurada, aquella en la qual Francisco Camps encadenava majories absolutes, decidia lideratges nacionals en el seu partit i treia el cap com el baró regional més influent amb permís de Madrid. Serra, com Ricardo Costa –llavors secretari general- van contribuir a consolidar el PP valencià com una organització unida, homogènia, amb veu pròpia al carrer Gènova. No cal dir que és l’època anterior a Gürtel, el principi de la fi.

Serra (Benissa, 1969) va arribar a ser secretari autonòmic d’Esports en el Consell de Camps. Advocat de professió, educadíssim, amb un fi sentit d’humor i orador consolidat, ben relacionat amb alguns dels més destacats càrrecs del PP de València, malgrat ser de la Marina, com Pérez Llorca, per cert. Expresident de NNGG del PP i, per tant, coneixedor de tots els secrets del partit, també de les desavinences i de les eternes batalles entre València i Alacant.

A Serra se li atribueix una destacada influència en les decisions i el criteri de Juanfran Pérez Llorca. El despatx d’advocats en el qual treballa té la representació legal de l’Ajuntament de Finestrat, del qual Pérez Llorca ha sigut batle fins a la seua investidura com a nou president. Es coneixen més de vint anys i la seua relació d’amistat transcendeix del mer coneixement com a càrrecs del mateix partit. Es diu, i encara es diu poc, que una cosa és ser del PP i una altra ser del PP i de la Marina, una forma pròpia de ser i d’entendre la política i la pertinença al partit. Pérez Llorca exemplifica com ningú aquest estatus. Serra no va a la saga. Sempre bones formes, sempre educació i sempre habilitat en el regateig curt. I en cap cas manca d’intel·ligència.

A l’exdirigent popular, casat amb la vicepresidenta segona de la Mesa de les Corts, Magda González de la Red, se li ha atribuït el disseny de l’estratègia de Carlos Mazón en tot allò relacionat amb la causa de la dana. És probable que Serra s’haja limitat a aportar opinions quan se li hagen demanat, però la veritat és que la idea que el plantejament del ja expresident en relació amb la causa que instrueix la jutgessa de Catarroja l’ha dissenyat el també advocat està estesa. Mazón, com és sabut, va dimitir com a president de la Generalitat, però s’ha negat a renunciar a l’acta de diputat. S’ha negat a això i també a declarar davant la jutgessa malgrat els oferiments d’aquesta.

Amb Pérez Llorca, asseguren algunes fonts, aquesta influència es manté. Eldiario.es publicava aquest dijous que al ja president se l’ha vist en alguna ocasió eixir del despatx de Serra a València. No existeixen, que se sàpiga, cap imatge d’aquestes trobades. Sí que és cert que la dona de Serra és considerada com una de les persones més pròximes a Pérez Llorca, que és la que controla el dia a dia de l’acció del grup parlamentari popular, i que per aquest motiu sembla més probable que el plantejament del nou president d’oferir al PSPV que recupere el seu espai a la Mesa de les Corts passe més per l’eixida d’Alfredo Castelló que per la d’ella mateixa.

A Serra se li atribueix també la proposta del nou nucli dur de Presidència de la Generalitat, i en particular, els noms d’Henar Molinero, nova secretària autonòmica de Presidència, i Jacobo Navarro, secretari autonòmic d’Anàlisi. Els dos van coincidir a la sala de màquines del Palau en eixa època daurada de la Generalitat, amb Camps al capdavant. A diferència d’amb Ricardo Costa, amb el qual la relació es va congelar durant el judici de Gürtel, la relació de Serra amb Camps no va quedar tocada. Al ja conegut en alguns cercles com el «conseller número 12» del nou Govern valencià –que té 11 carteres- se li atribueix fins i tot la proposta d’alguns noms que formen part del nou Consell, i també els d’uns altres que, segons aquestes fonts, van rebutjar la proposta de Pérez Llorca d’incorporar-se al seu equip.

Serra no pot tornar a la primera línia política després del judici pel finançament irregular del PP valencià en les eleccions de 2007 i 2008. Però en cap lloc posa que estar en la primera línia siga condició necessària per a influir. L’exdirigent popular influeix, ho ha fet fins ara i és molt probable que ho continue fent. No és aliè a l’entesa amb la batllessa de València ni a les picades d’ullet que se li han fet des del nou Consell.