Els Premis El Tempir d’Elx reconeixen la tasca de la companyia Esclafit Teatre, del benisser Joan Nave

El Tempir, l’entitat que defensa i promou la llengua des del sud del País Valencià, ha celebrat l’entrega dels seus premis anuals atorgats a persones, col·lectius i altres entitats reconegudes pel seu treball a favor de la normalització del valencià. L’acte, presentat per Natàlia Bravo, ha comptat també amb l’actuació musical d’Abril, jove cantant natural de Benissa Marina Alta, i s’ha celebrat a la seu de la UMH (Universitat Miguel Hernández) ubicada a la plaça de Baix, al centre d’Elx.

L’entrega dels premis s’ha convocat aquest dissabte després de l’ajornament ocasionat per la DANA, que va obligar a suspendre l’acte a mitjan novembre degut a la proximitat d’aquests fets tràgics. El Tempir, però, ha tornat a entregar els seus premis –en la dotzena edició– per a reconèixer una companyia teatral, una entitat local i un grup de música per la dignificació de la llengua que han fet des dels seus àmbits respectius.

Emili Marín, Josep Sorribes, Joan Pla, Alfons Llorenç, Ramon Guillem, Àlex Susanna, Juli Mira i Guillem Frontera, tots desapareguts aquest any, han sigut recordats abans de les entregues, que han començat amb els guanyadors de la categoria Elx d’aquests guardons. Els premiats han sigut els membres de la companyia Esclafit Teatre, que ha apostat per l’autoproducció de projectes en valencià des de la capital del Vinalopó i s’ha convertit en la companyia més popular al sud del País Valencià. El seu treball adreçat als joves també ha sigut reconegut i agraït per El Tempir, en un moment en què «aquestes iniciatives no tenen suport institucional», tal com ha explicat la presentadora Natàlia Bravo.

Joan Nave, director de la companyia, s’ha encarregat d’arreplegar el premi conjuntament amb l’actriu Roo Castillo a mans de Josep-Enric Escribano, president d’El Tempir. Tots dos han enumerat els tòpics als quals han hagut de respondre des que van iniciar el projecte i han celebrat que l’èxit ha sigut possible amb una companyia teatral impulsada des d’Elx i en valencià. «No comptàvem amb res segur: només volíem fer teatre i fer país», relatava Nave, que assenyala que més de 150.000 joves han pogut veure les seues obres. «Al nostre favor ha jugat no comprar discursos aprioristes de derrota», concloïa el dramturg en el seu discurs.

Categoria Sud

Enguany els qui s’han fet amb aquest reconeixement adreçat a persones i entitats de les comarques del sud és l’Ateneu de Crevillent, de qui El Tempir ha valorat la seua tasca de germanor i cooperació amb la resta dels Països Catalans i el seu impuls a nivell municipal amb iniciatives de vertebració local, d’integració social i de cohesió lingüística. Jesús Penalva i Luis Sempere han recollit aquest premi, han reconegut que «al front meridional no sempre és fàcil fer aquesta tasca», i han defensat també que la unitat dels agents que comparteixen la defensa de la llengua multiplica l’eficàcia d’aquesta feina.

A banda, des de l’Ateneu han retret al rectorat de la UMH la manca d’iniciatives per normalitzar la llengua en les facultats d’aquest centre acadèmic, i també han agraït als seus companys de l’entitat el treball fet per garantir la continuïtat de l’Ateneu en un context que no sempre és senzill, amb una dreta que guanya espai davant «una esquerra sovint acovardida». Per últim, han demanat a les institucions que es comprometen per la normalització lingüística, i han defensat també la feina de quilòmetre zero desenvolupada des d’entitats com l’Ateneu de Crevillent.

Categoria País

Per últim, el grup musical Zoo ha sigut qui enguany s’ha fet amb aquest premi degut a la promoció de la llengua que han fet a través del seu enorme èxit musical amb les seues cançons. «Mai un grup ha connectat tan bé amb un públic tan divers», deia Natàlia Bravo en nom d’El Tempir, i recordava que Zoo ha donat «oxigen» a un país necessitat de les seues lletres. La cantant Abril –que ha interpretat diverses cançons en format acústic al llarg de l’acte– ha rebut aquest premi en mans de l’acadèmica Sandra Montserrat, ja que cap membre de la banda no ha pogut assistir a l’entrega.

Abril explicava que ella, com el cantant de Zoo, va ser educada en una família castellanoparlant que va decidir que els seus fills estudiaren en la llengua del país, «que ens uneix més que moltes institucions». Per això, Abril apuntava que el valencià «és una llengua viva, poderosa i capaç d’obrir nous camins», tal com ho ha fet el grup de Gandia. El vocalista de Zoo, Panxo, ha gravat un vídeo d’agraïment que ha sigut projectat en l’acte.

Intervenció de Josep-Enric Escribano

L’acte ha clos amb la intervenció del president d’El Tempir, Josep-Enric Escribano, qui ha iniciat el discurs recordant les víctimes de la DANA i assenyalant les administracions per la gestió feta d’aquesta catàstrofe. «Volem reparació per als damnificats i volem responsabilitat política», afirmava. A banda d’aquesta DANA, inevitable d’esmentar en l’acte, Escribano també s’ha referit a la situació lingüística adversa propiciada pel govern valencià actual, a les limitacions del Botànic i, sobretot, davant aquesta situació, a la importància de l’organització i de la mobilització per part de la societat civil. «Governe qui governe cal que tinga al front una societat que es mobilitze per parar-los els peus i per esperonar-los». Segons Escribano, la lògica política present fins ara ha sigut que «la dreta ens trosseja com a poble i l’esquerra ens condueix a l’autoengany», i ha presentat la mobilització i l’exigència com la solució a la situació política actual i al retrocés lingüístic.

A més, el president d’El Tempir ha demanat «que el valencianisme ho impregne tot», i ha criticat els polítics d’àmbit local que deixen la llengua de costat en les seues intervencions tot i representar, teòricament, partits valencianistes. També ha denunciat la «consulta tramposa» de la Llei Rovira, i ha insistit en la importància de la societat civil a l’hora de garantir la promoció lingüística. Els premis de l’entitat d’enguany, de fet, s’han concedit a tres entitats tenint present aquesta premissa. Escribano tancava el discurs recordant que «els guardonats d’aquesta nit demostren que el futur es pot construir».