La revista de festes; per Joan Josep Cardona

La curiositat per saber el perquè de les coses ajuda a tenir criteri propi. Un recomanable exercici que en qualsevol circumstància serveix, com se sol dir, per parlar amb propietat. Acaba de sortir la revista de les festes majors de Benissa. Un cas que es presta a justificar aquest principi inicial del perquè hem de recórrer a estar ben informats i formats.  El nom de “revista” es correspon amb la publicació periòdica diferent al diari, amb una qualitat superior de continguts, millor paper i abundants il·lustracions. És un gènere literari de prestigi on es procura comptar amb firmes de qualitat. Normalment, aquestes publicacions surten del si de corporacions per donar a conèixer temes de la seva incumbència.  La revista de festes de Benissa acompleix eixa finalitat. Il·lustra sobre la generació que organitza cada any la festa, incloent fotos, comentaris, recordatoris i fins i tot una ampla revisió dels anuncis publicitaris que mostren la potència empresarial del poble i, que en el cas de la revista estan fets amb bon gust i responsable modernitat. Incloem també les col·laboracions literàries que ajuden a fer visibles fets passats, contribuint a desvetllar-nos i recordar-nos qui som, recolzant-nos en les nostres arrels.

No sempre aquesta publicació anual ha comptat amb la riquesa de matisos que la fa atractiva i assenyalada com un referent. Fins que no aplegà a Benissa el mestre Don Jordi Valor l’anunci de les nostres festes no passava d’un modest fullet de quatre pàgines imprès en les pobres impremtes d’Esquerdo de Dénia i Mulet de Gata. La revista de 1951, sota la direcció de Don Jordi, principia a publicar breus articles que començaren a imprimir-se en les modernes impremtes de Martin d’Alacant o Gràfiques Gutemberg, guanyant en qualitat, tant literària com material. I a partir d’aquí any rere any, amb poques excepcions, la musculatura de la revista anà guanyat pes tant el material per emprar-se el paper “couché” com el cultural, amb profusió d’articles, on també s’ha de dir, no passaven de fervorins marians i barroquisme literari. I passaren els anys canviant a impremtes de València com la dels germans Lledó fins 1975 en què en morir un dels germans la confeccionà Marí Muntanyana d’aquella capital.

En l’any 1977, i per primera vegada, s’imprimí a Benissa, al carrer Maset, en la impremta Arjona, però ja en mans de Paco Gironès, que amb excepcions ha continuat fins al present produint-se a Benissa. Cada any, amb més o menys quantitat i qualitat de les col·laboracions literàries, la revista benissera ha sortit avant amb un ben guanyat prestigi. I direm el perquè.

El primer que s’ha de fer quan es publica un llibre o una revista és tenir en compte l’honestedat de l’editor Geoffey Faber. Va dir: l’aventura editorial no implica guanyar diners, sinó perdre els menys possibles. No és el cas de la revista de Benissa, que es sufraga ella a soles pels anunciants i per les vendes al públic. Però l’important de la nostra revista no està en el factor econòmic, sinó en pensar -incloent aquí al representant municipal de festes-, que és l’ambaixadora de Benissa i corre món enviant-se a diferents organismes i autoritats. I tal com la vestim a la revista així ens consideraran. D’aquí que un objecte tan delicat s’ha de guiar pels criteris dels professionals en ordre a aspectes tan complexos com experiència d’anys anteriors, tipus de paper, tipografia, maqueta i disseny global sense, com hem dit, subhastar en diferents obradors la seva confecció. Tota persona quan surt a la festa major vol lluir un vestit com cal i es presenta en societat amb actitud de mostrar-se amb gènere de primera i per l’art del sastre o modista de confiança, i això vol dir pagar-ho com correspon. Tan humà com natural.

Un dels principals problemes amb què compta l’organització de les festes, cosa reiteradament denunciada, és l’absència d’una espècie de consell assessor que ajude a les noves juntes de festers assessorant-les i orientant-les en tots els aspectes corresponents. La revista de festes no és una excepció i surt avant pel romanticisme de tots aquells que pensem que el que escrivim aplega a gaudir de consideració, per la bona voluntat dels festers encarregats de traure-la avant i per la professionalitat dels impressors. Un pur miracle.

I aquí que tenim ara a les mans la revista de la Puríssima de l’any present. En seguir-se en l’elaboració un guiatge professional – aquí els germans Gironés -, obrir-la és un goig en veure l’experiència de l’obrador benisser d’on han sortit productes de qualitat quan les comandes són sol·licitades pensant, tal com quan s’encarreguen els vestits que estrenem a les festes sense pensar en altra cosa més que en la bondat del teixit i l’elegància de la confecció. Els llibres, o les revistes, no són productes que passen de moda. S’han fet com aquella foto dels iaios que pengen als rebedors d’aquelles cases obertes al pas de la processó que ens miren i ens interpel·len des de l’eternitat orgullosos del bo que continuem fent en aquesta vida. I les revistes de festes fan eixe paper quan les guardem amb actitud de ser memòria del que som.