Dedicat als batles de Pego, Llíber, Benissa, La Nucia, Planes…; per Víctor Navarro Matheu, d’Acció Ecologista-Agró

Riscos i renúncies a part, ser una societat de qualitat residencial que aculla, posem, a huit o nou milions de persones té uns costos que resten dels beneficis potencials. Costos que no s’inclouen en el preu de venda i que recauen en la despesa pública o en la pèrdua de benestar. Costos que són majors si es continua optant per models de baixa densitat. Seria d’agrair que es posaren els mitjans per a conéixer amb un cert detall i precisió la quantia d’eixos costos: xarxes de serveis; proveïment i depuració d’aigües; tractament i eliminació de residus sòlids; pèrdua de la qualitat ambiental d’espais naturals; augment dels costos de manteniment que suposen per als ajuntaments les “noves urbanitzacions” i que igual superen la “injecció financera” de les llicències i l’augment subsegüent de l’IBI; costos socials (de difícil mesurament, però certs) del dualisme que es crea entre habitants de les urbanitzacions i habitants dels nuclis urbans… Si posem les cartes sobre la taula -sense trucs ni demagògies- i practiquem la suma i la resta, eixirem guanyant i, de pas, retornarem el seu sentit a la política. (El País, 16-12-2005)

Faria falta que es plantejara una revisió detallada del model territorial i d’operacions aprovades i no executades, una supressió del creixement dispers de baixa densitat, una difícil reconversió de l’anomenat turisme residencial, que ha condemnat a la banalitat a bona part del sector turístic valencià i, abans de res, una normativa senzilla i alhora dràstica que impedira que els ajuntaments continuaren qualificant de manera suïcida més terreny urbanitzable. Ja tenim prou amb digerir les existències acumulades. (Mètode, 68; 10-10-2011)

Doncs malgrat l’evidència de la destrucció del paisatge i dels recursos naturals, a hores d’ara continuem cavant el pou cada vegada més profund. Ni nou model econòmic ni càntics celestials. Cal continuar fent el que s’ha fet tota la vida: construcció i turisme. (…) al País Valencià comptem amb 245.082 piscines (una per cada 21 habitants, una bestiesa), dada que indica que ens hem unflat a promoure urbanitzacions de baixa densitat per tot arreu, una pràctica socialment caríssima i malbaratadora de recursos, començant per l’aigua, (eldiario.es-cv, 26-9-2022).

CITES DE JOSEP SORRIBES («DE VALÈNCIA ESTANT. País, ciutat i cultura sota la mirada crítica de Josep Sorribes». Universitat de València, 2025).

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 7 de març de 2026 a La Marina Plaza.