Descobreixen una nova espècie d’aranya a Bèrnia

Hi ha molts tipus d’aranyes i algunes són espècies endèmiques alacantines. Així ho han descobert diferents investigadors, que en un article en la publicació acadèmica European Journal of Taxonomy expliquen que a la Vall de Gallinera i a la serra de Bèrnia ha tingut lloc una troballa curiosa.

A partir d’un projecte que explora la diversitat en el mitjà subterrani, “entre roques i subsòl”, els investigadors constaten la presència de diferents grups d’aranyes en aquests enclavaments de l’interior de La Marina. Marc Domènech, investigador biòleg evolutiu de la Universitat de Barcelona i aracnòleg, va fer un llistat al costat del seu company Carles Ribera en el qual incorporen dos noves espècies a la província. Viuen en el subsol, s’han adaptat a l’entorn fosc en el qual habiten i “possiblement són cegues”, a causa de la possibilitat de prescindir del sentit de la vista. El cos, al seu torn, “va empal·lidint, com els de la majoria d’animals que s’adapten a les coves”. La falta d’estudis en aquests ambients, segons Domènech, els converteixen en “interessants”, ja que fins ara “són desconeguts per no haver cridat l’atenció de la ciència”. “Així sorgeixen coses noves”, afegeix.

Característiques

Aquestes aranyes recentment descobertes no viuen en hàbitats comuns, no teixeixen teranyines entre la vegetació ni se les veu rondant pel terreny. Habiten en el mitjà subterrani superficial, “el conjunt de roques, esquerdes i xicotets espais que es troba davall els nostres peus, més enllà de la primera capa de terra”. Marc Domènech conta que per a descobrir-les utilitzen “uns paranys que consisteixen en una espècie de tub amb forats laterals que s’enterren a una certa profunditat i en els quals les aranyes cauen”.

Encara que aquests hàbitats poden semblar “pobres i hostils”, l’investigador matisa que a les aranyes els proporcionen “refugi i menjar en forma de xicotets insectes i altres invertebrats”. Les dos noves espècies descobertes “han adaptat la seua morfologia a aquest ambient fosc fins al punt que al llarg de la seua evolució han patit una gran reducció i despigmentació dels ulls, així com una despigmentació general del cos”. Es tracta d’adaptacions a les coves i al mitjà subterrani en general.

Atès que acaben de ser descobertes, encara no se sap res de la biologia d’aquestes espècies. És per això que Domènech no té resposta quan se li pregunta pel temps que poden viure les aranyes, encara que aporta que “la majoria de les quals s’adapten al mitjà subterrani retarden el seu metabolisme, per la qual cosa moltes vegades la seua esperança de vida també s’allarga, tot i que encara no es pot saber”. Segons els seus estudis, hi ha “casos extrems” en els quals aranyes “completament adaptades” a entorns com coves arriben a viure fins a 12 o 16 anys. “Les que hem descobert ara és possible que visquen un o dos anys, però podria ser que visqueren més temps”, apunta.

Aranyes alacantines

La procedència d’aquests xicotets animals ha proporcionat el nom de les espècies descobertes. Una és la Cybaeodes bernia, per la troballa en la serra homònima i de la qual es van trobar 16 exemplars; i una altra la Cybaeodes gallinera, de la qual només se’n va trobar un, per la raó d’haver-la trobada en aquesta localitat. Els investigadors també han descrit per primera vegada el mascle de l’espècie Cybaeodes magnus, de la qual fins ara només es coneixien femelles. “Això demostra que encara queden espècies animals per descobrir fins i tot al nostre país i que a més cal estudiar més els hàbitats poc coneguts com el mitjà subterrani superficial i el mitjà subterrani en general, perquè allotgen sorpreses com aquesta”, diu Domènech. Els exemplars localitzats a la serra de Bèrnia mesuren uns 4,2 mil·límetres de cos i 1,9 centímetres sumant les potes, i el de la Vall de Gallinera uns 4,3 mil·límetres i 1,2 centímetres respectivament.

El mateix investigador reflexiona que “moltes vegades es fa èmfasi en la conservació, però el primer pas és conéixer quina fauna tenim per a saber què hem de protegir, i el primer pas és posar noms i descriure el que descobrim”. A Alacant potser hi ha encara exemplars d’altres espècies per trobar. Serà la ciència la que ho confirme.