Els esquirols rojos arriben a Alacant

Els esquirols rojos o comuns, la reproducció dels quals ha sigut exponencial en els últims dos o tres anys a la província fins a situar-se a la vora de la plaga, fins ara negada rotundament per la Conselleria de Medi Ambient, arriben a la capital de la província. Al centre d’Alacant, prop dels barris més poblats de la ciutat, lluny de les muntanyes del Vinalopó, l’Alacantí, La Marina o L’Alcoià on s’han multiplicat en pocs anys.

Segons ha sabut aquest diari, aquest animal rosegador, que ha arrelat amb molta força en les zones de pinedes de la província fins a tal punt d’ocasionar danys considerables en la massa forestal, segons diverses fonts, i en la fauna silvestre, segons la Federació de Caçadors de la Comunitat Valenciana, ha estat albirat en les últimes setmanes en diferents pinedes de la Muntanya Tossal.

Tècnics de la Conselleria i operaris d’Atenció Urbana d’Alacant, de l’àrea de parcs i jardins, han observat els moviments d’aquest animal a les zones esportives, al CDT i parc del Tossal i als instituts i escoles de tota eixa àrea limítrofa a l’estadi Rico Pérez de l’Hèrcules.

Aquest diari ha informat, des de fa quasi dos anys, que s’ha disparat la població d’aquest animal en moltes comarques alacantines, si no en totes. El passat mes de juliol, el president de la Federació Provincial de Caça d’Alacant, Miguel Ángel Romero, ja va alertar d’aquest fet, encara que fonts oficials de la Conselleria de Medi Ambient insisteixen que no es pot parlar encara tècnicament d’una plaga.

La Conselleria de Medi Ambient, els tècnics de la qual van controlar la solta d’animals per a repoblació d’una associació conservacionista a Benissa i altres municipis, fa ara deu anys, i amb el patrocini econòmic de diferents empreses privades, admet obertament que augmenta el nombre d’exemplars en “alguns punts de la província, però no es pot parlar encara de plaga”.

Danys en l’ecosistema

La Federació de Caçadors de la Comunitat Valenciana va alertar fa ara un any en aquest diari que aquest rosegador està causant greus perjudicis a l’ecosistema, especialment perquè devora els nius de diverses espècies d’aus com les perdius o les caderneres i posa en risc el futur de les coníferes.Fins i tot accedeixen a l’interior de les cases de camp d’alguns municipis de les zones rurals.

Afegeixen fins i tot un problema: la greu afectació que pateix el futur dels tudons, una au migratòria que aprofita el clima d’aquesta província per a criar a les zones més boscoses i elevades de la muntanya alacantina. Fins allí han arribat els esquirols rojos, que devoren els ous d’aquestes aus.

La Federació Provincial de Caça lamenta que la Conselleria de Medi Ambient no prenga mesures dràstiques i urgents per a controlar el que anomena plaga. En l’últim Consell Provincial de Caça, celebrat al juny com cada any, es va abordar l’assumpte, “però tot són llargues que s’estudiarà, sense solucions a curt termini”, critica Romero. Ahir, un portaveu de la Conselleria va aclarir que “fa mesos la direcció territorial va demanar un informe sobre els esquirols a través dels agents forestals”. La conclusió és, segons el departament que ara dirigeix Isabel Bonig, que “en alguns punts es detecta un augment d’exemplars, però no es pot parlar de plaga”.

La Federació de Caça afirma no comprendre com no es redueix la població d’aquesta espècie autoritzant caceres, com va ocórrer en el seu moment amb l’arruí, una espècie importada de l’Atles marroquí que va arribar a Sierra Espuña i, d’allí, a les muntanyes de tot el País Valencià i la població de la qual s’ha reduït amb caceres selectives davant el dany agrícola i cinegètic que causaven.

La repoblació d’esquirols rojos es va iniciar fa una dècada a Benissa i altres municipis de València (Llutxent, Quatretonda i Barxeta) i es va realitzar sota la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient. Ibèrica 2000, una associació conservacionista, va aclarir a aquest diari que les soltes d’animals, uns 200 exemplars, es va realitzar en pinedes concretes per a garantir el futur d’espècies depredadores tant diürnes com a nocturnes (geneta, rabosa, mussol i d’altres).

Entre els anys 1995 i 2000 es van realitzar projectes de reintroducció del rosegador i van ser finançats per huit ajuntaments alacantins i valencians i per diferents empreses privades.